"Acabem la conversa [amb una amiga basca, 15 anys de presó, de qui l'autor no esmenta el nom] on comença aquest article: la derrota de l’independentisme basc que era armat, i la derrota de l’independentisme català, que és pacífic. Segons el seu parer, el declivi català comença en fer-se enrere la declaració d’independència, punt de màxima acumulació de forces i per tant la situació més òptima per forçar l’Estat a negociar. Parla d’ingenuïtat catalana en pensar que l’Estat no respondria amb virulència, o fins i tot amb l’exèrcit, supòsit que podria haver estat un dels motius de la marxa enrere. Però, argumenta, la lluita no violenta no ha d’excloure la violència que eventualment pugui esmerçar l’adversari que en té el monopoli legal, i aquí, doncs, la capacitat de sacrifici del pacifisme que aguanta sense tornar-s’hi –paradigma Gandhi– no s’hauria considerat prou. Ara, la derrota es consolida amb l’independentisme català dividit, si no obertament enfrontat, la mobilització retornada al seu mode avió de la mani de la Diada i la repressió que ja s’ha cobrat tants anys de presó i exili i que espera ara literalment cobrar-se hisendes, patrimonis i 'modus vivendi'."
11 d’agost del 2021
LA DERROTA DE L'INDEPENDENTISME BASC (ARMAT) I DE L'INDEPENDENTISME CATALÀ (PACÍFIC)
29 de juny del 2021
Com acaben totes les revolucions, segons Tomàs Alcoverro
Aquesta tarda, lectura ràpida de Tot està per dir, llibre-entrevista amb preguntes de Plàcid Garcia-Planas i respostes de Tomàs Alcoverro (editorial Pòrtic, gener del 2001).
Interessant afirmació del veterà corresponsal "de guerra" de La Vanguàrdia Tomàs Alcoverro (pàg. 142):
Però hi ha una veritat incontestable, molt clara, i és que, per bé que cada revolució és diferent, totes comparteixen una cosa en comú: el desencís final.
Perquè les idees, al final, no serveixen per a res. El món no són les ideologies, són les emocions. Per això la majoria de les revolucions acaben no funcionant del tot, perquè les promou l'idealisme. I l'idealisme esdevé el seu propi botxí.
25 de juny del 2021
Les tres novel·les policíaques de Josep M. de Martín (i 3)
La segona novel·la que Gabriel Ferrater i Josep M. de Martín van escriure a mitges és inacabada. El poeta de Berga va escriure’n el guió en cinc folis mecanografiats. Els personatges són els mateixos que els d’Un cuerpo o dos; l’acció transcorre en un poble imaginari, Riubrogent, situat a la falda dels Pirineus. Només en van escriure la meitat, una cinquantena de folis mecanografiats, i ho van deixar davant la impossibilitat de publicar la novel·la anterior, Un cuerpo o dos.
Fragment d’aquesta novel·la inconclusa:
La verja estaba abierta y los dos amigos entraron en el jardín. Ferrán pulsó el timbre junto a la puerta. Abrió una camarera.
-Los señores están ahí fuera. En la parte de atràs.
Y les condujo a la parte trasera del jardín. Allí, resguardados del sol por unos sauces, había mesitas verdes rodeadas de sillones de mimbre. Sobre las mesas se veían unas tazas, copas y botellas de licor.
A una de las mesas estaban sentados Soler, de veinticinco alfileres y lleno de brillantina, y Prax con su perro dándole escolta.
El resto de la reunión estaba en un rincón, mirando, con gran expectación al parecer, algo que debía haaber bajo unos recortados bojes.
La criada, poco ducha en su oficio, abandonó a los visitantes y volvió al interior de la casa.
Ferrán y su amigo se encaminaron a la mesa de Prax y Soler. Les saludaron y Tormo acarició al perro, que gruñó, desconfiado.
-Ruhig, Rat –ordenó el alemán-. Están contemplando una lucha de insectos. –Señalaba al grupo-. A mí me gusta el espectáculo.
-Es repugnante –corrobró Soler con una mueca de desagradado.
De Josep M. de Martín encara hi ha d’haver en algun lloc, si no s’han perdut, la vintena llarga de guions de narracions policíaques que va escriure per Ràdio Berga els anys 1953 i 1954.
18 de juny del 2021
El 10 de juliol l'ANC il·luminarà el Pedraforca
Presentació de la Via Pirinenca
Acció conjunta per la llibertat dels pobles català i basc.
El pròxim 10 de juliol, es presentarà la primera mobilització organitzada conjuntament per entitats socials catalanes i basques, a favor de la llibertat i el dret d’autodeterminació.
A la presentació, es donaran a conèixer els objectius polítics, les claus i les característiques principals d’aquesta gran mobilització prevista per a l’estiu del 2022. Serà sense dubte una iniciativa espectacular, participativa i de gran simbolisme.
La presentació serà en si una petita mostra de la mobilització conjunta prevista per a l’estiu del 2022. Aquesta presentació serà doble i simultània: es farà al mateix temps en dos punts diferents, un situat en terra catalana i l’altre en terra basca.
En terres catalanes, la presentació constarà de dos actes:
-Per una banda, al vespre del 10 de juliol, s’il·luminarà l’emblemàtica muntanya del Pedraforca.
-D’altra banda, es durà a terme un acte polític per presentar la mobilització del 2022, en un mirador amb vistes al Pedraforca, situat a Els plans de Molers.
En terres basques, la presentació també constarà de dos actes:
- Al vespre del 10 de juliol, s’il·luminarà la Peña de Aia / Aiakp Harria de forma que les llums enceses puguin veure’s des de molts llocs.
- Simultàniament, es desenvoluparà un acte polític per presentar la mobilització del 2022, en un mirador amb vista a la Peña de Aia / Aiako Harria situat a prop de la ikastola Orereta.
Els actes polítics als miradors seran oberts al públic.
La participació en l’acció d’il·luminar el Pedraforca serà restringida. En el cas de la Peña de Aia / Aiako Harria serà a través d’inscripció prèvia (www.gureesku.eus/denda).
Es reserva la possibilitat que hi pugui haver modificacions en les convocatòries en funció de les condicions meteorològiques.
Els horaris concrets de les presentacions i els detalls tècnics per als mitjans de comunicació es faran saber més endavant
Organitza: Assemblea Nacional Catalana, Gure Esku, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
Amb el suport de: Òmnium Cultural i Artistes de la República.
25 d’abril del 2021
SANT MARC: XOCOLATINA A QUERALT
Vot de poble a Queralt, Sant Marc. Dia plujós. L'ascensor a mig gas, només per casos de necessitat. Al bar, la cafetera espatllada.
Abans de l'inici de la processó des de les Tres Creus, arriben de Solsona el bisbe Novell, conduint el cotxe, i mossèn Ramon Barniol, de cal Barranc, d'Avià. Quasi vint-i--set anys capellà custodi del Santuari de Queralt. Substitut de mossèn Ballarín.
Puja la processó. Ofici al Santuari. A l'homilia, paraules d'agraïment del bisbe a mossèn Barniol. I una advertència: potser no té sentit un capellà resident a Queralt, amb l'escassetat que n'hi ha. Cant del Virolai de mossèn Pere Tuyet: "Mare de Déu que regneu en l'altura / sobre un altar de muntanyes i pins / feu arribar algun alè de llum pura / a l'ombra amarga dels nostres camins".
Parlaments d'homenatge i obsequis a mossèn Ramon. Primer, de l'alcalde accidental de Berga, Ivan Sànchez (CUP): "Queralt, a més d'un lloc religiós, és un lloc tel·lúric".
La pandèmia ha convertit la xocolata i coca en una xocolatina petita dins un sobre de plàstic amb aquesta inscripció a la targeta: "Vot de poble al Santuari de Queralt. Festivitat de Sant Marc. 2021. Ajuntament de Berga".
A la plaça del santuari plovia una mica.