11 de Setembre

Foto: BNG

A Gisclareny,
dalt del mirador de la Garagallosa,
l'estelada senyoreja al vent
davant del Pedraforca:
una imatge viva
de l'himne antic.

Negres tempestes agiten els aires,
núvols sinistres enceguen l'esguard,
encara que us esperi la mort més cruenta,
contra l'adversari haurem de lluitar.
L'única riquesa és la llibertat
i cal defensar-la amb coratge i valor.
Alça la bandera revolucionària
que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel.
Dempeus tot el poble!
Tots a la lluita!
Esfondrem amb fúria la reacció!
A les barricades!
A les barricades!
Per la victòria de la confederació!

El ninotaire Kap, el director de La Vanguardia i mossèn Ballarín

Mossèn Ballarín també és ninotaire.
Aquest Pessebre el va dedicar a mossèn Tronxo:
Ramon M Anglerill, rector de Gósol. Foto: BNG

El ninotaire Kap, Jaume Capdevila, apadrina la trobada entre José Antich, director de La Vanguardia, i el capellà i escriptor Josep M Ballarín. El fet s'esdenvindrà el dimecres 16 de setembre a dos quarts de vuit del vespre a la llibreria Bertrand, de Barcelona (Rambla de Ctalunya, 37). L'acte on es trobaran tots tres -Kap, Antich i Ballarín- serà la presentació del llibre de Capdevila Manar, Manar. Com s'ho munten per mantenir-se a la poltrona (Angle Editorial).
El fet en si no tindria altra importància que la de constatar com n'està de ben apadrinat el ninotaire berguedà però es dóna el cas que l'antic capellà custodi de Queralt (segons fonts gosolanes) sembla que darrerament va ser informat de la intenció de prescindir de la seva col·laboració, o almenys de reduir-li de manera considerable l'espai, a l'Avui, on publica setmanalment des del primer número, que va sortir fa trenta-quatre anys. La cosa sembla que va quedar en no res, perquè Ballarín és un històric de la casa i els grans mitjans mimen les col·laboracions que els prestigien, però algú havia valorat aquesta possibilitat i mai no se sap. Per això la trobada amb el director de La Vanguardia pot tenir més d'una lectura.

Isidor Cònsul

Isidor Cònsul a l'homenatge a Mn. Climnt Forner
amb motiu dels seus 80 anys.
(Gaià 17.11.07) Fotos: BNG

Ha mort el mestre, filòleg, crític literari i editor Isidor Cònsul. Va ser director de la revista "Solc" del bisbat de Solsona. Al seu dia va dir que ho havia acceptat per agrair als capellans l'acompanyament que li havien fet en els anys de joventut i adolescència. Era amic de Mn. Climent Forner, de qui va escriure el millor estudi literari general de la seva obra, publicat primer com a article a "Serra d'Or" i posteriorment, una mica modificat, com a epìleg de "A sou d'amor. Cants de Viver" (llibres de l'Ossa Menor, núm 240). També era amic de Mn. Ramon Alsina, que va celebrar la missa dels seus vint-i-cinc anys de matrimoni. Per mediació de l'Isidor, el mossèn va acollir a la rectoria de Navès una amiga comuna de joventut, l'escriptora Maria Mercè Marçal, quan ja estava molt afectada per la malaltia que se la va endur. Alsina va predicar l'homilia de l'enterrament, que després fou publicada a "El Pregó", full diocesà català alternatiu fundat i dirigit per Mn. Casimir Martí, on col·labora assìduament Mn. Jesús Huguet.
L'Isidor va fer la tesi doctoral sobre Mn. Cinto Verdaguer. Havia escrit la secció "Tria personal", a "Serra d'Or", revista de la que era membre del consell assessor. També ens ha deixat antoligies literàries per al batxillerat, per exemple un "Quijote", i obres de caire memoralístic, a l'estil de Josep Pla. La seva esposa, Remi Porredón, és descendent de Bartomeu Porredón, líder carlí conegut pel Ros d'Eroles (nom del mas d'Oliana on va néixer). Tenen dos fills, l'Arnau i el Roger.
A l'editorial Proa, l'Isidor va publicar interessants llibres de caire religiós, entre ells "Jesús, un perfil biogràfic", del biblista Mn. Armand Puig. Un dia em va explicar que aquest autor li havia estat presentat per Mn. Ramon M Sercs.
Isidor Cònsul va deixar la direcció de "Solc" a rel de la prohibició episcopal de publicar un article de Joan Estruch sobre l'Opus Dei. El bisbe li va enviar una nota agraint-li els serveis prestats; ell va contestar amb un article al "Regió7" comparatnt-la amb la nota que enviava Franco, a través d'un motorista, als ministres que cessava.
Jo el recordo a les reunions del "Solc": eficient, atent a l'atcualitat, bon organitzador, segur i apassionat. Avui, a l'altra banda de la riba, s'ha anat a trobar amb el bisbe Deig, el bisbe Pont. També, poc clerical com era, amb el seu estimat Mossèn Cinto. Que descansi en pau.

El futur de la televisió berguedana

Josep M Berenguer, "Charly",
gravant una actuació musical en un bar de Gósol (8.8.09)
pel Canal Taronja del Berguedà . Foto: BNG

Interessant article de Josep Gifreu a El Punt (21.8.09) sobre "La nova TV espanyola".
Gifreu és doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on fou professor del 1975 al 1992 i director del departament de periodisme del 1987-89. És catedràtic de teoria de la comunicació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, i degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual des de la seva fundació, l'any 1993, fins al 2000. És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica) des del 1993. Fou vocal del primer Consell Audiovisual de Catalunya (1997-2000). Des del 2001, ha estat el director de “Quaderns del CAC” i, des del principi del 2004, assessor del Govern de la Generalitat en matèria audiovisual. Com a investigador és autor de nombrosos treballs d'investigació sobre polítiques de comunicació en les seves vessants cultural i política.

Segons Gifreu, amb l'Anteproyecto de ley general de la comunicación audiovisual el govern [nacionalista espanyol de] Zapatero actua en “tres direccions complementàries”. La primera, “crear i afavorir cadenes amigues, tot desactivant el recel de les enemigues, amb favors com l'eliminació de competidors en el mercat publicitari (TVE i possiblement les públiques autonòmiques)”. La segona és la de “fer prevaler la unitat de mercat espanyol i en espanyol dels grans operadors o prestadors dels serveis audiovisuals”. I finalment, “reconduir les vindicacions nacionals de ràdio i TV de les nacions no castellanes de l'Estat en reclamacions purament regionals i regionalistes”. El resultat final de tot plegat és que, més que una reforma, “serà la refundació del model televisiu de l'Estat”, és a dir, “un model de televisió amb grups de canals que es defineixen per la seva cobertura territorial, no per la seva vinculació a una llengua i una cultura”, classificant-los per ‘nacionals’, ‘autonòmics’ o ‘locals’, i creant “televisions de primera, de segona i de tercera”.
Dins d'aquest panorama, al Berguedà el problema és que ens quedarem sense cap de les dues televisions actuals i possiblement podrem veure, això sí, els canals Taronja i Català de Vic i Manresa i l'espai berguedà de televisió serà el que des de la capital del Bages tinguin l'amabilitat de gentilment dedicar-nos.
Ramon Felipó, que ha demostrat de fa anys ser un mestre en tot allò relacionat amb el procés comunicacional, va crear al Facebook, només fa cinc dies, el grup "TV3 ha de retransmetre la Patum i les altres festes dels Països Catalans", que en aquests moments ja té 543 membres. La iniciativa és un toc d'atenció amb totes les de la llei a moltes persones que a la comarca viuen de la política, perquè fa pensar que qui defensa més l'espai televisiu berguedà no és qui pel càrrec ho hauria de fer sinó un activista particular.
El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) no va concedir cap llicència de tv comarcal al Berguedà.
El CAC va concedir una llicencia de canal públic per a la comarca del Bages i una altra per a la d'Osona. Les concessions privades són, a la demarcació de Manresa, Televisó de Manresa, Canal Taronja Catalunya Central i la cadena de Ràdio i Televisió de Manresa SL, amb nom encara per determinar; a Vic, Canal Taronja Osona, Canal Català TV i El 9 TV.
De moment sembla que a la capital del Berguedà tenim 2 teles, però anant al a web del CAC i cercant les ràdios i televisions de tots els mitjans i titularitats amb seu a la ciutat de Berga ens adonem que només hi ha Ràdio Berga 197,6 Mhz. I les 2 teles?

El Rescat de les Cent Donzelles de Bagà vist pel fotògraf Juli Bover

Per engrandir el programa, cliqueu-hi a sobre