1 d’agost del 2008

El Berguedà a l'Expo 2008 de Saragossa

El lema és "Agua y Desarrollo Sostenible". Hi fa molta calor. Per veure-ho tot s'hi deuen haver de passar uns quants dies. Els estands dels països i empreses de vegades són més aviat una excusa publicitària ("Malasia, paraíso de Asia") però també n'hi ha que expliquen bé la seva relació amb l'aigua (Països Baixos). Arquitectura contemporània i disseny. Una gran bandera espanyola. Exotisme (vestits, balls...) de països llunyans. Móns diferents: hi ha qui ofereix artesania africana i qui ensenya un (ecològic) cotxe elèctric.

El Berguedà és als "Pabellones Comunidades Autónomas. Empresas e Instituciones", així com sona, sense preposicions ni articles, tret de la e conjunció copulativa substituta de y per evitar el hiat davant Instituciones. Hi ha la conca del Llobregat, les fonts del Llobregat i el Bastareny (no seria la Dou del Bastareny?), el pantà de la Baells, etc... I als crèdits, els fotògrafs de cal Luigi de Berga.





20 de juliol del 2008

Torna l'aigua de Torrentsenta



L'aigua de Torrentsenta. Foto: BNG


Productes comercialitzats per l'empresa Cobega


Fa anys que es parla de la planta embotelladora de l'aigua de Torrentsenta, a Gósol. L'empresa que hi està interessada és Cobega, que aquí actuaria a través de la seva filial Roalba. El producte final es comercialitzaria amb el nom 'Aigua de Cadí'. Cobega, creada a principis de la dècada dels cinquanta del segle passat, i amb seu social a Barcelona, és la concessionària de la Coca-cola per a Catalunya, Andorra, Aragó, les Illes Balears i Canàries.

M'expliquen en una conversa a Gósol que el tema està com segueix: l'expedient encallat en algun despatx, interès per desencallar-lo i gestions recents davant la Generalitat. Qui ha fet les gestions? Em diuen que dos polítics importants, de llarga trajectòria municipal socialista...


He abandonat la conversa perquè havia d'omplir unes quantes garrafes a Torrentsenta i m'han vingut unes ganes imperioses de beure un glop d'aquella aigua tan fresca.

Aquests dies, el paisatge de Torrentsenta de lluny es veu pintat per les coloraines de les tendes. De prop, la novetat és el formigueig de les colònies infantils, aquí un grupet, allà uns altres banyant-se, més avall de la carretera tres que pugen amb un pam de llengua. Aquests dies, el paisatge de Torrentsenta, tan immòbil durant tot l'any, s'ha despertat de la letargia.




13 de juliol del 2008

Segant el blat moll a Avià

A les 8 de matí han començat les Festes del Segar i el Batre amb la missa dels segadors oficiada per mossèn Ramon Viladés a l'església romànica de Santa Maria d'Avià. Després, a l'era, hi ha començat a haver moviment. Les parades s'anaven organitzant mentre els segadors feien el primer mos; entre ells, uns dels participants en el programa "La masia", de TV3. I com cada any, el Pep Graus ha encetat la locució, els cavalls iniciaven el moviment giratori sobre les garbes desfetes formant un cercle fins que, al cap de poc, els animals han deixat lloc als segadors per a la imatge de rigor -hi havia més fotògrafs que pagesos- sota l'organització del Graus: els homes (i alguna dona) de la càmera al cantó de Santa Maria i els homes del volant (i la regidora de cultura, M. de Agua Cortés) a l'altra banda.

Han anat arribant més gent. Mirant les parades hi havia l'enginyer agrícola Fèlix Pi, a qui es deu la primera idea i organització de la festa, ara ja fa vint anys. Sense que sortís el sol ni plogués, ha vingut el carro i jo me n'he anat a comprar el diari. A l'era de Santa Maria han quedat les puntaires, els de les parades, els segadors, els que batien a l'era amb els animals, els fotògrafs, els badocs i el Pep Graus interpretant cadascú la part pertinent del ritual que recupera, de forma festiva, una de les feines més característiques de quan la gent d'aquest país vivia de l'agricultura.

Avui que els dediquem la festa seria elegant pensar que encara en queden de pagesos. Gràcies a ells tenim els camps com un jardí, llaurats quan toca, verds a la primavera i rossos a l'estiu.



La sega


La batuda amb animals

12 de juliol del 2008

El Josep M. Berenguer ha tocat l'acordió a Cal Tahona de Maçaners aquesta plujosa tarda de juliol


Josep M. Berenguer (Charly), aquesta tarda, a cal Tahona de Maçaners. Foto: BNG

La pluja, aquesta tarda, ha fet desmuntar precipitadament les parades de la plaça de Maçaners (no "Massanés", com llegim en alguns papers impresos, sinó amb ce trencada i rs final, si us plau, com figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya). A Maçaners, doncs, el el xàfec ha fet desmuntar en un moment les parades de la mostra de productes artesans de la Trobada d'Acordionistes. Adéu exposicions de cistelles i acordions diatònics i violins; només han quedat en peu la dels formatges i la dels xurros.

Davant del diluvi, Cal Tahona ha estat el refugi escollit per la majoria. El bar, on poc abans m'havia estat possible de prendre un cafè tot llegint tranquil·lament La Vanguardia, s'ha anat omplint d'un brogit creixent fins que de cop s'ha sentit el so d'una harmònica, l'harmònica del Josep M. Berenguer, Charly, càmera de TV3 que fora de servei i per iniciativa pròpia enregistra les festes de la comarca, des de la Patum fins a l'aplec gairebé anònim, i passa desinteressadament el seu treball al Canal Taronja perquè tots en puguem gaudir. Després de l'harmònica, el Charly ha aparegut amb un acordió, de fet també podia haver sortit amb la trompeta o el violí que duia al cotxe, però no ho ha fet. En un no-res ja havia dos o tres acordions més a la sala, el bar de Cal Tahona, on s'apleguen boletaires matiners, cansats ciclistes i veïns del llogarret a fer-la petar. Però aquesta tarda els ritmes i les melodies han posat a l'ambient un aire despreocupat i festiu... malgrat la inclemència del temps de fora, amb els núvols fent com una cortina transitòria que cobria ara sí ara no la imatge del Pedraforca mentre les gotellades intermitents d'intensitat desigual regaven el paisatge.

...He arribat a casa just en el moment que per la televisió comarcal (CanalTaronja) passaven les notícies de la setmana. La primera que he vist ha estat l'ordenació de diaca del Raül Tollar, de Puig-reig, a la catedral de Solsona. L'enregistrament era del Charly, que demà, segurament, veuré captant imatges de les Festes del Segar i el Batre d'Avià a l'era de Santa Maria. Allò que deia "
càmera de TV3 que fora de servei i per iniciativa pròpia enregistra...". Gràcies, Charly!

Pluja a la plaça de Maçaners
amb el Pedraforca al fons


Josep M. Berenguer (Charly)
aquesta tarda a cal Tahona
amb altres acordionistes


Un virtuós del diatònic


Duo d'acordions

10 de juliol del 2008

Concert a Santa Maria d'Avià

Ha acabat fa poc l'actuació del grup Exaudi nos a l'església romànica de Santa Maria d'Avià dins del marc de les Trobadories de Guillem de Berguedà. III Trobada Internacional de Música Antiga.



24 de juny del 2008

La Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre


Van tenir l'amabilitat de convidar-m'hi. Són berguedans, amb casa llogada a Vallcebre de fa uns 15 anys. Per iniciativa dels fills, la nit de Sant Joan fan la Patum. Una Patum cada vegada més elaborada, amb música de cedé però fuets com Déu mana, acadèmics Gegants del Casserres de Solsona i Tabal amb pell com l'autèntic.


La casa de pagès té un planell al davant, balcó al primer pis i era envoltada d'una paret. És en aquesta era on actuen les comparses, tret de les guites, que volten per fora i pugen al balcó. A la barana del balcó hi penja un domàs vermell amb l'escut de la ciutat de Berga al centre, un escut de paper plastificat que a quatre passes un s'imagina brodat. A la cara nord de la casa hi ha el porxo, amb escales i un replanet al capdamunt: com si l'haguessin fet a mida per al Tabaler.


Eren les 10 de la nit, la nit de Sant Joan. Una nit com tantes, fresca i clara, en aquesta solitària casa de pagès de Vallcebre envoltada de boscos. Quatre estels treien el nas en la llunyania celestial. La festa començava. Una a una van sortir les comparses. Les Guites eren dutes per uns joves de Cou que en algun Tirabol van aconseguir una gracilitat inusitada. L'Àliga, una nena que aquest curs ha acabat cinquè de primària, té una cua de cartró com a únic distintiu. Però només sentir-se les primeres notes de la melodia es va produir un silenci que en aquella hora i aquell lloc era encara més silenci que el de la Plaça. Saltaven una dotzena però simulaven empentes com si no s'hi cabés. Als últims compassos, tots es van tirar a terra i la cua de cartró va passar veloç per sobre els seus caps.


Com que em sembla que els estadants d'aquella casa volen tranquil·litat, no diré cap nom. Només que entre els assistents hi havia, crec que en qualitat de convidat per algun tipus de veïnatge, el Juli Gendrau, alcalde de Berga. Va passar que, a mitja Patum, la nena que el Juli duia al coll va agafar el son i l'alcalde, en qualitat de pare, se la va endur a casa a dormir. Llavors una senyora gran va dir al meu costat: "Aquest alcalde m'agrada perquè té presència i es veu d'un tros lluny. I perquè de prop és amable i ben enraonat".


Salt de Maces de la Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre

19 de juny del 2008

Jiménez Losantos


El Pedraforca tapat, aquesta tarda, amb una clariana sobre Molers per on entrava, a punt de pondre's, el sol. Segurament que demà a primera hora els rajos solars directes tenyiran d'or els pollegons iniciant així el dia mentre la carcúndia episcopal espanyola farà revolts i més revolts sobre la COPE i la d'aquí, llevat dels comptadíssims, ens obsequiarà amb el més covard dels silencis.

8 de juny del 2008

La Banda del Memorial Ricard Cuadra i la Companyia Elèctrica Dharma


Actuació de la
Companyia Elèctrica Dharma i la Banda del Memorial Ricard Cuadra al
pavelló d'esports vell, aquest vespre. Direcció de Robert Agustina i Sergi Cuenca.

Les populars melodies de la Patum primer ensenyorides amb els arranjaments del mestre Lambert i després posades al dia amb el filtre de jazz-rock de la Dharma. Més moments de celebració que de silenci, una celebració que a l'última part, amb els Tirabols, ha fet vibrar el miler de berguedans transportant-los espiritualment a la Plaça. Llavors
a l'ambient s'ha esdevingut la catarsi que fa aflorar de manera visible tots els possibles conceptes abstractes que configuren l'ànima berguedana. Ho ha fet fins al punt que més d'un s'ha aixecat de la cadira, en acabar el concert, pensant que ja no són edats per empentes i xafades i en travessar la porta del pavelló ha comentat que els Tirabols d'aquest vespre s'han pogut saltar de meravella.
La Patum, el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar, segons encertada definició de mossèn Armengou. O teatre sagrat que, en paraules de Peter Brook, "no només mostra l'invisible, sinó que també ofereix les condicions que fan possible la seva percepció".


Dos enregistraments del concert d'aquest vespre




7 de juny del 2008

Els 30 anys del Regió7

O sigui, ja fa trenta anys que amb el Josep M Salat, el Jaume Coromines, l'Àngel Gómez de l'Astral i no recordo si algú més fèiem el setmanari "Llobregat", del que tan pocs exemplars van aparèixer... En una portada hi va sortir una foto a tota plana del lliurament a Franco de la medalla d'or de la ciutat de Berga al balcó de l'ajuntament, l'any 1966, tot demanant a peu de foto que fos retornada per la família; en un altre exemplar hi havia l'explicació de la tumultuosa 'Patum de la pistola'. Pot ser que ja hagin passat trenta anys?
Ens va embrancar en l'aventura el periodista Joan Castellà-Gasol que es va sorprendre, una dia, a prop de la plaça de Sant Pere, que quan nosaltres dèiem 'el mossèn' ens referíem exclusivament a mossèn Josep Armengou, com si no n'hi hagués d'altres. El cas és que l'aventura va durar poc i ja és història, com el qualificatiu 'els terroristes del Llobregat', apreciació del llavors alcalde Joan Noguera, també entrevistat en aquelles pàgines.
Un dia el "Llobregat" va publicar un breu sobre el diari que havia de sortir a Manresa, de primer encara no cada dia de la setmana, que prenia el nom de l'antiga regió de la divisió comarcal de Catalunya de l'època republicana, "Regió7". En el projecte hi treballaven uns joves provinents del "Diario de Barcelona" i el Xavier Domènech, corresponsal a Manresa del "Tele/eXprés". Uns joves que ens van venir a explicar el projecte i nosaltres no deguérem veure gaire bé, o com a mínim fer-ne gaire cabal, perquè no ens hi vam pas afegir, encara que l'Àngel Gómez va publicar una nota al número 0 sobre la situació de l'economia berguedana on demanava que calia buscar alternatives industrials per quan la 'mineria i el tèxtil petessin'.
Del "Llobregat" només en deuen quedar uns quants exemplars a l'arxiu per a consulta d'historiadors. El "Regió7" ja ha fet trenta anys. Mentrestant, han passat moltes coses. Un dia, el 'Mascu' (Gonçal Mazcuñán) va deixar d'anar amb el sarró caqui i es va posar corbata; com ell, tots plegats ens hem fet qui-sap-lo grans. Però les pàgines del "Regió7" continuen representant cada matí una cita ineludible i són un agermanament sense parió per a les dones i els homes de la Catalunya central. Que sigui per molts anys!