Lluís M. Xirinacs

La crònica publicada al 'Tele/eXprés' esmentada al punt 4
(Es pot engrandir i fer-la llegible clicant-hi a sobre)

NOTES D'URGÈNCIA, COM A HOMENATGE

Set aspectes de la biografia de Lluís M. Xirinacs
relacionats amb la comarca del Berguedà

1 Quan el 1963 va començar l’activitat pastoral a nivell de parròquia, ho va fer a la de Balsareny, passant, per tant, a dependre del bisbe de Solsona, llavors Josep Bascuñana. Hi va fer de vicari a mossèn Ramon Roca, actual rector de Verdú: “Era molt llest; d’ell vaig aprendre moltes coses. Devíem ser el primer lloc del bisbat on es va dir la missa de cara al poble. De la confessió tradicional, ell ja no n’estava. En moltes coses anava molt més avançat que no pas nosaltres”. A Balsareny, Xirinacs hi va constituir una comunitat de base integrada només per quatre persones, perquè les autoritats no li’n van permetre una de més àmplia. A rel d’una homilia informativa i valorativa sobre la Caputxinada (març del 1966), el bisbe el va confinar a Sant Jaume de Frontanyà.

2 Sant Jaume era, per a ell en aquell temps, un racó de món, amb només 30 habitants i a dues hores a peu de la carretera més pròxima. Només hi va ser uns mesos. El juliol renunciava a cobrar la paga de l’estat i volia repartir les propietats de l’església. I el bisbe el va expulsar de la diòcesi. Xirinacs va pensar plantar-se davant el palau episcopal de Solsona, però mossèn Ballarín (de qui llegia Francesco a la presó de Carabanchel, segons anotació del 28/8/75) li ho va treure del cap. El va acollir el bisbe Ramon Masnou, de Vic, després del vot favorable dels seus sacerdots diocesans.

3 La Florentina, personatge peculiar de Sant Jaume de Frontanyà (+ 30/7/83), guardiana de l’església, en parlava a La Vanguardia: “Tiene ochenta y siete años y cuenta cosas de cunado mossèn Xirinacs era rector de Sant Jaume. Habla en un tono de indignación y, a la vez, con dulzura de abuela. Y es que a ella ya se lo habían advertido: Tindreu un bon capellà, però no per gaire temps”. A la Florentina, Quirze Grifell li va fer una memorable entrevista (L’Erol, desembre/83), respectant-li la dicció en la transcripció de les seves expressions. Climent Forner li va escriure una necrologia (Full Diocesà, 2/10/83).

4 El 2 de febrer (dia de la Candelera) de 1975, la bandera catalana va tornar a onejar, per primera vegada des de l’època republicana, al balcó de l’Ajuntament de Berga. Era el Día de la Liberación, aniversari de la presa de la ciutat per les tropes franquistes durant la guerra civil. Una crònica de Tele/eXprés (4/2/75) se’n feia ressò i després donava aquesta altra informació: “En otro orden de cosas, durante una actuación musical en el casal parroquial, el grupo Coses dedicó una canción con letra de Martí Pol a mossén Lluís Maria Xirinacs, quien encontrándose en la cárcel de Carabanchel, realizaba una huelga de hambre que terminó ayer, esta vez desde el primero de enero, pidiendo una amnistía general para los presos y exiliados políticos”.

5 Lluís, Josep i Nati signen una entrevista a Xirinacs a la revista quinzenal que feien els alumnes de COU de l’Institut de Berga (El Mussol, núm. 2; 28/2/77). Li fan preguntes sobre la no violència, l’amnistia, la vaga dels PNN, la relació església – estat, la postura de Tarradellas... De tema estrictament berguedà només n’hi ha un, mossèn Armengou: “L’he conegut com a historiador de Catalunya en un curset a Navàs, com a músic a la festa de Santa Cecília, a Casserres, i com a home que ajuda a un amic caigut a Berga. Sempre, per a mi, ha estat admirable”.

6 Xirinacs va venir a Berga el divendres 10 de juny de 1977, al Pavelló d’Esports, a les 10 del vespre; hi va fer un multitudinari míting -amb més públic ell tot sol que no pas el PSUC i el Pacte Democràtic junts- dins la campanya que el portaria a ser elegit senador a les primeres eleccions postfranquistes. “No he volgut fer una guerra -va dir- sinó desfer una guerra. (...). Em van demanar que defensés Catalunya com una unitat, no de la manera com ho fan els partits. No hi ha res que representi tot Catalunya. Se’m va demanar que fes de símbol, de drap de la bandera. Vaig pensar-m’ho deu hores. Ho vaig demanar a l’Agustí de Semir, al Josep Benet... Podia dir que sí o que no. Vaig dir que sí”.

7 El 20 N del 1975 algú li va fer arribar (a Montserrat, on era amb altres “captaires de la pau” demanant l’amnistia) la poesia que acaba: “Jo, pel mal immens fet a la meva pàtria, / encara que el cristianisme m’ho té privat, / faig vots perquè l’oblit repòs li negui / tant a ella (l’ànima de Franco) com a la nissaga que ha deixat”. És anònima i Xirinacs anota: “L’estil recorda el de mossèn Armengou”.

Ha mort M. Antònia Simó, pionera de l'escalada

Portada del butlletí del Club Montañés Barcelonés

Repassant diaris endarrerits, llegeixo l'esquela publicada ahir (4.5.07) a l' Avui: el dia 3 va morir a Barcelona Maria Antònia Simó i Andreu. Tenia 92 anys. La nota diu "Pionera de l'escalada a Catalunya", i l'adjectiu és exacte, perquè ella "va obrir camí en les exploracions de noves terres" en el doble sentit de coronar per primera vegada, l'agost del 1941, juntament amb Raimon Estrems, la via dels Cabirols que porta el seu nom, la Via Maria Antònia - Estrems, i en el de ser una de les primeres dones que va practicar l'escalada al país. L'ascenció als Cabirols va ser explicada per ella mateixa a la circular núm 53 del Club Montañés Barcelonés de la Sociedad de Ciencias Naturales. A aquest escrit correspon el següent fragment:

Por fin, después de superar un "magnífico" desplome en el que utilizamos un pitón nos encontramos situados bastante más arriba del "Planell dels Diables", que logro reconocer por dos agujas que destacan allí cual fieles centinelas que hacen guardia; y que si impresión me causaron a plena luz, al efectuar mi ascensión al "Gat", es inenarrable por quien como yo no posee el precioso don de poder expresarse por mediación de la escritura, la que me causan ahora teniendo por fondo un cielo clarísimo sin luna, solamente iluminado por las estrellas; estoy además ya emocionada por la alegría de ver que por fin nuestros esfuerzos serán colmados y premiados ya que la ascensión toca a su fin. Ahora seguimos adelante por una amplia canal que pierde en su mayor parte la verticalidad y notando el cercano aire de la cima. Superamos como final unos desplomes y nos encontramos en la cresta, a unos veinticinco metros del "pedró" del Cabirols; allí calculamos por la posición de las estrellas que serán aproximadamente las nueve de la noche; sin luz de ninguna clase ponemos la fecha y firmamos en un pedazo de papel a falta de libro registro en aquel pico y después de depositarlo debajo de unas piedras del "pedró" empezamos a discutir como efectuaremos el descenso, pues, como ya dijimos anteriormente, la cuerda la tenemos rota por tres sitios. Entretanto trato de persuadir a Raimundo de que aguardemos al amanecer del nuevo día, pues creo que descender con nuestra cuerda es una verdadera temeridad; él no es partidiario de mi opinión y dice que de ninguna forma quiere pasar frío, el cual ya empieza a notarse. Entonces avanzamos hasta pocos metros de la brecha que conduce al "Gat", desde donde por suerte oímos a nuestros compañeros Pany y Ferrera que regresan por la enforcadura hacia el campamento. Aprovecha Raimundo unos momentos en que el viento cesa y los llama, pues sigue en la misma manía de no quedarse allí, siendo contestado por aquellos que se dirigían ya en nuestra ayuda, de la cual les quedamos sumamente agradecidos. La espera se hace interminable pero finalmente oímos el choque de unos clavos contra la roca, y luego nos cercioramos de que suben por la canal del "Gat" al oír las voces de Pany y Jorge que preguntan donde nos encontramos. Pany nos ata otra cuerda a la nuestra y entonces efectúo el primer trozo de descenso de los Cabirols al Gat. Al ascender nuevamente Pany por el "Gat", tiene la sorpresa de que una de las presas en que pone la mano se le marcha volando; es que ha turbado el tranquilo sueño de uno de los muchos "Ducs" y "Grallas". moradores de estos parajes.

Josep / José Saña, del Partido Popular

El regidor elegit / trànsfuga / dimitit / ocupant i repescat pel partit pel qual originàriament fou designat, publica una carta al setmanari Berguedà actual (premsa gratuïta) núm 35, on explica una nova conversió i tornada a les últimament cada vegada més 'prietas filas' del Partido Popular. Tota la carta és en espanyol, fins i tot el nom: "José". Això que va fer la publicitat electoral sense renunciar "a mis orígenes catalanes" (Josep), però ara es veu que ja no és català -només ho era originàriament- i s'ha passat a l'espanyol "soy consciente que [potser millor "de que", no?] el castellano es una gran riqueza común de todos los españoles y, por este motivo, a partir de ahora me esforzaré al máximo en procurar una mayor presencia del mismo en la sociedad de Cataluña". Per començar abandona el "Josep" i passa a autoanomenar-se "José", traduint-se el nom de pila com la reialesa i els papes, que no és poca pretensió per part de tan novell regidor.
El més xocant és que la carta en qüestió diu que estarà al nostre servei per defensar el programa del Partido Popular de Berga "con la ayuda de Dios todopoderoso". Sobre aquesta proposició del regidor saltimbanqui, dues coses.
Primera. Estar al nostre servei i defensar el programa del Partido Popular és un oxímoron.
Segona. Suposar que "Dios todopoderoso" l'ajudarà en les seves tasques... Tan poc consistents són les idees del regidor José i etern és l'altre personatge, que és, per part seva, una ingènua temeritat.
--------------------------
PD. Escrit de propaganda electoral de les passades eleccions municipals on l'ara José encara signava Josep:

Os doy la bienvenida a la Web del Partido Popular de tu municipio. Desde el Partido Popular volamos [la paraula, com altres d'aquesta carta, denota traducció automàtica no revisada: 'volem', en aquest cas, no és 'volamos', sinó 'queremos'] estar próximos a las personas y por esto mejoramos día a día nuestros sistemas de comunicación con vosotros.
El portal popularsbcn, es una forma de comunicaros de forma directa y rápida con los representantes del Partido Popular de vuestro municipio.
Os agradezco vuestra visita y os invito a que me preguntáis cualquier cosa que queráis.
Los regidores y cargos del Partido Popular estamos para ayudaros, por esto estamos abiertos a cualquier consulta o sugerencia.
Saludos,

Josep Saña Aubets

Partido Popular de Berga

---

Josa de Cadí i Gósol, país de càtars

Anne Brenon va parlar l'any passat (6.8.06) a l'església de Josa (al seu costat, l'historiador Xavier Escura). Foto: BNG

L'any passat, a l'església de Josa vam poder escoltar l'Anne Brenon, fundadora de la revista Heresis, arxivera, paleògrafa, diplomada en Ciències Religioses a l'École des Hautes Études, especialista en catarisme. El 1988 va publicar a Tolosa, a l'editorial Lobatières, Le vrai visage du catharisme, traduït aquí per El veritable rostre dels càtars (Pagès; Lleida, 1998). Va generar sorpresa, en certs ambients, el plagi que li va fer Jesús Rodés a Els càtars; problema religiós, pretext polític (Ed. 62; Barcelona, 1994). Jesús Rodés havia polemitzat sobre el tema càtar amb l'historiador Jordi Ventura (1932 - 1999).
En acabar l'acte de l'any passat, vaig veure el filòsof Josep Montserrat, que té casa a Gósol, acostar-se a l'Anne Brenon: li va lliurar un exemplar de la seva traducció de l'Evangeli de Judes a l'espanyol (Edaf; Madrid, 2006); traducció meritòria, perquè és directa del copte i inclou un estudi sobre la tradició gnòstica, tema en el que Montserrat és especialista internacionalment reconegut.
Aquest any parlarà Camila del Mármol, becària de doctorat al departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona. Té un treball publicat, Escenificando tradiciones. Una aproximación a los usos del pasado cátaro en los Pirineos catalanes a la Revista bibliográfica de geografía y ciencias sociales (núm 674; Universitat de Barcelona, 2006).El tema de la conferència serà La recuperació de la memòria dels càtars.
Una altra activitat d'interès de la Jornada és la visita guiada, especialment a la balma de Cal Colomer, on la llegenda situa un episodi càtar, i a l'església, edificada sobre les runes del castell i aprofitant les seves pedres. Els comentaris aniran a càrrec del berguedà Miquel Moya, popular empleat de farmàcia i col·leccionista d'armes antigues, i l'historiador Carles Gascon.
I encara una recomanació: visita a la fonda cal Joan Fuera, on el Ramon Canudas, homònim del Ramon de Josa que protegia l'heretgia, acull el visitant en un ambient tan casolà que plau en gran manera per la seva familiaritat.

XII Jornades dels refugis càtars al Pirineu català
Programa

Dissabte, 4 agost del 2007, Gósol
Centre Ordenador d'Activitats de Muntanya
7 de la tarda Xerrada-col·loqui sobre cuina medieval amb el gastrònom Toni Massanés i la Dra. en Història M. Dolors Santandreu.

Diumenge, 5 d'agost del 2007, Josa de Cadí
10 Parades d'artesans i llibres de tema càtar
11 Visita comentada per Miquel Moya i Carles Gascón a la balma de Cal Colomer (lectura de la llegenda) i a l'església (antic castell). Cercavila.
12 Concert a l'església pel Cor Burdieu
2/4 d'1 Taller infantil de manualitats
2/4 de 2 Animació infantil
2 Dinar popular (reserves al tel 973 35 31 12)
4 Gimcana infantil (Recerca del tresor càtar)
2/4 de 5 Conferència: La recuperació de la memòria dels càtars, per l'antropòloga Camila del Mármol
6 Cercavila i cançons

Jornada de refugis càtars a Josa de Cadí

Foto: BNG

Seran a primers d'agost. Ja n'informaré més detalladament. De moment hi poso aquesta foto de l'any passat (6.8.06): el campanar.

43es Nits Musicals de Guardiola de Berguedà

Encara no es faran al monestir de Sant Llorenç prop-Bagà. Foto: BNG

Els tres primers divendres d'agost tindrem una altra edició, la 43a, de les Nits Musicals de Guardiola de Berguedà. No es podran fer al monestir de Sant Llorenç prop-Bagà, sinó a l'església parroquial, a 2/4 d'onze de la nit.
Programa
Divendres 3 d'agost
Quartet vocal Sixters. Formació creada el 1993 per quatre noies estudiants de música, en un primer moment anomenada Sextet Vocal Impromptus. Ens oferiran cançó africana, espirituals negres i estàndard.
Divendres 10 d'agost
Orquestr@ Berguedà. Actualment la formen 15 instrumentistes de corda vinculats amb la comarca del Berguedà i 7 alumnes de les escoles municipals de música de Berga i Puig-reig. Va ser una iniciativa de Carles Planas, professor de violí i membre de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Va fer el primer concert el 2001 a Sagàs. Després dels incendis va promoure el cicle Concerts verds i, amb el mateix nom, un premi de composició en forma de sardana. El programa inclou obres de Sibelius, Mozart, Txaikovski i Bartók.
Divendres 17 d'agost
Gumbo Jass Band. Són sis músics: trompeta, clarinet, trombó, tuba i bateria i washboard, que des del 1998 ens transporten a l'ambient dels inicis del jazz, el de principis del segle passat a Nova Orleans. Interpretaran blues.