28 de gener de 2010

Jaume Soler serà consagrat monjo a Montserrat el diumenge 31 de gener

Nota de premsa de l'Abadia de Montserrat:


Tres nous monjos signen el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat

Actualment, la comunitat compta amb 76 monjos, una seixantena dels quals resideix a Montserrat i 6 estan en procés de formació

Montserrat, 28 de gener de 2010. Diumenge, 31 de gener, durant la missa conventual de Montserrat, que s’iniciarà a les 11h a la Basílica de Santa Maria, els monjos Efrem de Montellà, Gabriel Soler i Andreu M. Martínez signaran el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat i seran consagrats com a monjos per a la seva professió solemne. A la cerimònia, que serà presidida pel P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, hi assistiran els monjos de la comunitat, que actualment està formada per 76 membres –sis d’ells en procés de formació-, a més dels familiars i amics dels tres professos solemnes.

Durant la celebració, Efrem de Montellà, Gabriel Soler i Andreu M. Martínez llegiran, davant del P. Abat i la resta de monjos de la comunitat i els fidels assistents, la cèdula de professió, que és un text escrit a mà per cadascun dels tres, i que diu el següent: “Prometo davant Déu i els sants dels quals conservem aquí les relíquies, i en presència del P. Abat d’aquest monestir i dels seus monjos, lligar-me a aquesta comunitat, viure com a monjo i ser obedient segons la Regla de Sant Benet”. En acabar, signaran l’esmentada cèdula sobre l’altar de la Basílica de Santa Maria i, posteriorment, cantaran el següent verset del salm 118: “Rebeu-me, Senyor, segons la Vostra Paraula, i viuré, que no em vegi confós en la meva esperança”, que repetiran tres vegades. D’aquesta manera, expressaran la voluntat de donar-se plenament amb la confiança de l’ajut de Déu. Acabat aquest punt, i després que el P. Abat els faci lliurament dels signes de la seva condició de monjos –la cogulla i el llibre de pregària-, rebran l’abraçada de tots els monjos professos solemnes, com a símbol d’unió i d’acolliment a la comunitat.

Els tres nous membres de la comunitat de Montserrat

Efrem (Salvador) de Montellà i Llauradó va néixer a Barcelona el 27 de març de 1970. És diplomat en piano, professor de Solfeig, de Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament, i també de piano. Ha estat professor de Música -Solfeig, Teoria de la Música, Piano, Harmonia, Acústica i Cant Coral- a l’Escola Municipal de Música Issi Fabra, de Puigcerdà, i de Música d’ESO a l’Institut Pere Borrell, també de Puigcerdà, on va exercir el càrrec de cap d’estudis del centre durant tres cursos. La seva activitat de voluntariat s’ha desenvolupat en associacions, en el terreny de la música, com a organista a les parròquies de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia i Sant Domènec de Puigcerdà, i ha estat membre del Consell Diocesà de Pastoral del Bisbat d’Urgell. Actualment està acabant els estudis de Batxillerat en Teologia a Montserrat.

Gabriel (Jaume) Soler i Villegas. Nascut a Berga el 25 d’agost de 1980, és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les tasques que té encomanades al monestir destaquen: la conservació de teixits de la Sagristia de la basílica, la col·laboració en les Jornades de Cultura Humanista –que s’organitzen conjuntament amb la Universitat de Barcelona-, les traduccions per a la revista montserratina Studia Monàstica i el seu treball en la Secció d’Arqueologia Bíblica del Museu de Montserrat i en la Pastoral del Santuari. Actualment, està realitzant els estudis de Filosofia i Teologia a Montserrat.

Andreu M. Martínez i Motos va néixer el 19 de setembre de 1953 a Cazorla (Jaén), tot i que va viure a La Sénia (Montsià). Ha treballat en el món de la pedagogia musical com a professor de música, director de corals i, especialment, a l’Escola de Música Joventuts Unides de La Sénia. El seu contacte amb Montserrat el va iniciar arran de la participació a les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, dirigides pel P. Gregori Estrada, del qual es va convertir en un ferm col·laborador. També va tenir contactes amb l’Escola de Pedagogia Musical (EPM), mètode P. Ireneu Segarra. Actualment organitza les Trobades d’Animadors de Cant de Montserrat i treballa a l’Hostatgeria del Monestir.

17 de gener de 2010

Sobretaula a Cal Nen


Sobretaula ahir a la tarda a Cal Nen. D'esquerra a dreta:
Pep Rafart, Magda Alsina, Ramon Felipó,
Xavier Barbé, Claudi Boix, Benigne Rafart.
Foto: BNG

Pep Rafart. Diari Avui, secció: Edició. Autor de Pels camins del contraband, La guerra civil al Berguedà, testimoniatges, Aurora Bertrana, una dona del segle XX i diverses monografies sobre entitats d'Avià.
Magda Alsina. Actualment porta l'
Hotel Cal Nen. Restaurant, casa fonda de la drecera de Queralt fundada el 1884, regentada per la mateixa família dels del 1935, membre del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes. La Magda va ser carnissera del carrer Major i corresponsal de premsa (Avui, Regió 7, El Vilatà).
Ramon Felipó. Advocat. Cap de la Secció de Secretaria del Servei Territorial de Barcelona de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Autor de:
El català al món, El Català del Nord, La Barcelona de los años 70 vista por Nazario y sus amigos (un capítol), Tradicions patriòtiques de Joan Amades (pròleg), Mossèn Verdaguer: el poeta, el sacerdot, l'home, el malalt de Josep Falp i Plana (edició), Queralt, El santuari de la Mare de Déu, Mossèn Cinto Verdaguer i el Pi de les Tres Branques i Músiques de la Patum.
Xavier Barbé Izuel.
Periodista. Gabinet de Comunicació de Televisió de Catalunya. Autor de Guinea: la invasión y la prensa. Barcelona (Escuela de Periodismo de la Iglesia, 1974). Ha treballat a El Correo Catalán, Tele/eXprés i Avui.
Claudi Boix. Maquetador gràfic. Ha treballat al Grupo Zeta (El Periódico del Llobregat, El Periódico de Catalunya, Intervíu...). Actualment edita
la publicació de difusió gratuïta Tasta el Berguedà que ofereix una visió de la comarca pensada en les persones que potencialment la poden visitar: vessants cultural, paisatgística, etnològica, gastronomica, etc. Se'n distribueix en establiments de restauració berguedans i al Palau Robert i mercats municipals de Barcelona. A partir del proper número (primavera 2010) se n'editaran 50.000 exemplars.

7 de gener de 2010

De Can Blanc de Vilacireres (Gósol) a "La Riera" de TV3

David Plana, cap de guionistes de "La Riera" de TV3

M'expliquen que diumenge que ve per TV3 faran el primer capítol de la nova sèrie "La Riera" que espera tenir l'èxit de les precedents "El cor de la ciutat" i "Ventdelplà". El cap de guinistes d'aquesta nova sèrie és l'home de teatre David Plana.
David Plana ha dirigit Refugiats (2003), Això no és vida! (2003), Boris Godunov (2008) i Criatures i és autor de La dona incompleta (2001), El paradís oblidat (2002) i Boris Godunov (2008).
...Per anar a Can Blanc de Vilacireres per la banda de Gósol és passa pel Molí de Güell i la Collada. Un dels Plana va fer el camí invers i va baixar fins a Berga, on es va establir com a tractant de bestiar. Li deien el Blanquet, per la casa d'on venia. Un dels seus fills li va sortir d'esperit aventurer i se'n va a viure a Barcelona; entre altres oficis va fer de detectiu. És enterrat al seu poble d'estiueig, al cementiri amb vistes al Pedraforca de Sant Julià de Cerdanyola. És el pare de David Plana, cap de guionistes de "La Riera".


5 de gener de 2010

Una melodia preciosa de mossèn Armengou


video

Pregària a la Mare de Déu del Claustre

de Mn. Josep Armengou (Ber
ga 1910 -1976)
organista de la Capella del Claustre de Solsona (1942-1946)
Flauta: Conrad Rafart. Harmònium: Josep Maria Tripiana
Gravació: Catedral de Solsona, febrer del 2009

Pregària a la Mare de Déu del Claustre

Aurora de les carenes
de puresa virginal,

endolciu les nostre penes
que tenim el cor malalt.

Us escau el nom de Mare,

aquest nom que és tros de cel,
aquest nom que encén la cara
de claredats i d'anhel.


Sou gentilment solsonina,

oh Claustre, tresor del cel,
i us coneixem per la fina
melodia de la veu.


I us volem tan endolcida

com les aigues d'un llac blau,
per sumergir-hi la vida
i extasiar-nos de pau.


Mare de Déu de les trenes
dos rierols d'or i argent,

torneu-vos flonges cadenes
i lligueu-nos, dolçament.

4 de gener de 2010

Ha mort l'historiador Pere Anguera. El 2007 va presentar l'edició dels acords reservats de la Junta de Berga a cura de Manuel Santirso


Pere Anguera amb els historiadors
Josep Noguera i M. Dolors Santandreu
a l'Ajuntament de Berga.
30.3.2007.Foto: BNG


De Vilaweb (avui):

Es mor l'historiador reusenc Pere Anguera

Era especialista en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme

L'historiador reusenc Pere Anguera ha mort avui després d'una llarga malatia. Anguera nascut el 1953 era historiador i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili des del 1992. Anguera era especialitzat en el segle XIX, i en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme. La capella ardent s'obrirà aquesta tarda a l'Ajuntament de Reus.

Pere Anguera era autor de diverses obres sobre Reus i el Camp de Tarragona i era el director del 7è volum de l'obra 'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans'. L'any 2007, Anguera va rebre la medalla d'or de la ciutat de Reus. La nova biblioteca de la ciutat serà batejada amb el seu nom.

Publicat a L'Erol núm 97 (estiu del 2007):

L’edició dels acords reservats de la Junta de Berga per Manuel Santirso

30 de març. Pere Anguera, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili i president del Cercle de Lectura de Reus, ha presentat Manuel Santirso, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, on és professor, com un editor, en el sentit anglès del terme, a la presentació del llibre Els acords reservats de la Junta de Berga 1837 – 1839 (Institut Municipal de Cultura; Berga, 2005) que ha tingut lloc aquest vespre al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Berga.

Pere Anguera ha lloat l’obra del doctor Santirso pels vessants històric i literari. Hi ha autors –ha dit– que tenen una bona intuïció històrica però no saben escriure i altres que saben escriure però com a historiadors no van enlloc.

Manuel Santirso ha fet una bona edició (recuperació, edició i hermenèutica) de les actes que a partir de l’entrada dels exèrcits isabelins a Berga el juliol del 1840 van ser guardats, i encara ho són, per la família Puig Campalans, de Borredà, relligats en un llibre. Només hi manca la corresponent a la sessió del 26 d’octubre del 1839, en què fou destituït el Comte d’Espanya a la rectoria d’Avià. Aquest vespre, Santirso ens ha presentat pedagògicament la història com una aventura detectivesca on cada estudi aporta noves dades. Però el descobriment de cap plec de papers, per important que sigui, com és el cas, no ens explicarà per si sol l’entramat necessari per entendre l’anomenada primera guerra carlina o per saber la causa de l’ assassinat el Comte d’Espanya. «S’ha de notificar als amants de les trames detectivesques –escriu Manuel Santirso– que els Acords Reservats de la Junta Carlina de Berga subministren nous indicis sobre el seu assassinat i que, en comptes d’esclarir-lo, en revifen l’enigma».