22 de desembre de 2009

El calendari del Deseuras

Va ser divendres passat, dia 18, que al Pavelló de Suècia es va presentar el calendari de Ràdio Berga amb fotos aquest any de Josep Deseuras, imatges inèdites de la primera dècada de la segona meitat del segle passat.
Gràcies a les paraules del senyor Enric Cobo, cap del servei de coordinació general d'arxius de la Generalitat, sabem que Berga és la quarta comarca de Catalunya en el rànquing de quantitat de documents fotogràfics. Gràcies a aquest acte vam saber que el director de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona és Jordi Serchs, fill de Berga.
El fotògraf Deseuras ha fet donació a l'Arxiu Comarcal del Berguedà de 153.000 negatius que plasmen la vida berguedana del 1952 al 1980. Deseuras es va fer famós fotografiant el Pedraforca a l'època del banc i negre, també la Mare de Déu de Queralt. Va ser a l'exili i de sempre hom l'ha pres per anarquista. Va tornar sembla que cansat de les lluites internes de la CNT i va aprofitar el factor humà, la seva relació antiga amb Joan Noguera, l'alcalde d'aquells anys. L'exiliat va passar a ser fotògraf oficial de l'ajuntament franquista. I va retratar la Fira de Santa Tecla, la Patum, Queralt, ramats i gossos d'atura, la gesta dels bolets, el ramonet Xic tocant l'acordió, els Elois, ells ministres franquistes que visitaven Berga, la festa dels cristòfols, les germanetes i els seus pobres, les primeres comunions, els soldats als carrers de Berga, els animals dels soldats, les fontades , la banda dels militars, les processons, reis res que reparteixen il·lusió, més soldats als carrers de Berga, les velles que van a missa, els cors de Clavés, l'alcalde Noguera i la seva vara, els pastorets, soldats fent un got en qualsevol bar de Berga, la Patum, la grisor en blanc i negre d'aquells anys grisos tirant cap a negres que van viure gent com nosaltres amb les seves penes i alegries, amb les seves il·lusions. La generació dels avis que encara passegen pels carrers de Berga i es veuran de molt més joves a les fotos del Deseuras.
Al final de l'acte havia de parlar mossèn Ballarín. Havia de parlar perquè ho havia demanat el Deseuras. El Ballarín va explicar que el Deseuras va ser el primer amic que va tenir a Berga, que el va conèixer ben aviat perquè feia les postals que venien a la botiga del santuari. "Com jo -va dir el mossèn- el Deseuras va fer la guerra en una divisió anarquista".
Segons mossèn Ballarín, Deseuras és un fotògraf objectiu. L'antic custodi de Queralt també va parlar dels dogmatismes polítics i religiosos i que són amics "encara que ell no cregui en Déu i jo sí que hi crec. I anar tirant, que ja en tenim uns quants, ell i jo, i el dimoni que estossegui".