27 d’agost de 2009

Isidor Cònsul



Isidor Cònsul a l'homenatge a Mn. Climnt Forner
amb motiu dels seus 80 anys.
(Gaià 17.11.07) Fotos: BNG

Ha mort el mestre, filòleg, crític literari i editor Isidor Cònsul. Va ser director de la revista "Solc" del bisbat de Solsona. Al seu dia va dir que ho havia acceptat per agrair als capellans l'acompanyament que li havien fet en els anys de joventut i adolescència. Era amic de Mn. Climent Forner, de qui va escriure el millor estudi literari general de la seva obra, publicat primer com a article a "Serra d'Or" i posteriorment, una mica modificat, com a epìleg de "A sou d'amor. Cants de Viver" (llibres de l'Ossa Menor, núm 240). També era amic de Mn. Ramon Alsina, que va celebrar la missa dels seus vint-i-cinc anys de matrimoni. Per mediació de l'Isidor, el mossèn va acollir a la rectoria de Navès una amiga comuna de joventut, l'escriptora Maria Mercè Marçal, quan ja estava molt afectada per la malaltia que se la va endur. Alsina va predicar l'homilia de l'enterrament, que després fou publicada a "El Pregó", full diocesà català alternatiu fundat i dirigit per Mn. Casimir Martí, on col·labora assìduament Mn. Jesús Huguet.
L'Isidor va fer la tesi doctoral sobre Mn. Cinto Verdaguer. Havia escrit la secció "Tria personal", a "Serra d'Or", revista de la que era membre del consell assessor. També ens ha deixat antoligies literàries per al batxillerat, per exemple un "Quijote", i obres de caire memoralístic, a l'estil de Josep Pla. La seva esposa, Remi Porredón, és descendent de Bartomeu Porredón, líder carlí conegut pel Ros d'Eroles (nom del mas d'Oliana on va néixer). Tenen dos fills, l'Arnau i el Roger.
A l'editorial Proa, l'Isidor va publicar interessants llibres de caire religiós, entre ells "Jesús, un perfil biogràfic", del biblista Mn. Armand Puig. Un dia em va explicar que aquest autor li havia estat presentat per Mn. Ramon M Sercs.
Isidor Cònsul va deixar la direcció de "Solc" a rel de la prohibició episcopal de publicar un article de Joan Estruch sobre l'Opus Dei. El bisbe li va enviar una nota agraint-li els serveis prestats; ell va contestar amb un article al "Regió7" comparatnt-la amb la nota que enviava Franco, a través d'un motorista, als ministres que cessava.
Jo el recordo a les reunions del "Solc": eficient, atent a l'atcualitat, bon organitzador, segur i apassionat. Avui,
a l'altra banda de la riba, s'ha anat a trobar amb el bisbe Deig, el bisbe Pont. També, poc clerical com era, amb el seu estimat Mossèn Cinto. Que descansi en pau.

1 comentari:

Margarida Aritzeta ha dit...

Ha estat una gran persona i un intel.lectual de vàlua.En pau descansi, l'enyorarem i el trobarem a faltar