24 de juny de 2008

La Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre


Van tenir l'amabilitat de convidar-m'hi. Són berguedans, amb casa llogada a Vallcebre de fa uns 15 anys. Per iniciativa dels fills, la nit de Sant Joan fan la Patum. Una Patum cada vegada més elaborada, amb música de cedé però fuets com Déu mana, acadèmics Gegants del Casserres de Solsona i Tabal amb pell com l'autèntic.


La casa de pagès té un planell al davant, balcó al primer pis i era envoltada d'una paret. És en aquesta era on actuen les comparses, tret de les guites, que volten per fora i pugen al balcó. A la barana del balcó hi penja un domàs vermell amb l'escut de la ciutat de Berga al centre, un escut de paper plastificat que a quatre passes un s'imagina brodat. A la cara nord de la casa hi ha el porxo, amb escales i un replanet al capdamunt: com si l'haguessin fet a mida per al Tabaler.


Eren les 10 de la nit, la nit de Sant Joan. Una nit com tantes, fresca i clara, en aquesta solitària casa de pagès de Vallcebre envoltada de boscos. Quatre estels treien el nas en la llunyania celestial. La festa començava. Una a una van sortir les comparses. Les Guites eren dutes per uns joves de Cou que en algun Tirabol van aconseguir una gracilitat inusitada. L'Àliga, una nena que aquest curs ha acabat cinquè de primària, té una cua de cartró com a únic distintiu. Però només sentir-se les primeres notes de la melodia es va produir un silenci que en aquella hora i aquell lloc era encara més silenci que el de la Plaça. Saltaven una dotzena però simulaven empentes com si no s'hi cabés. Als últims compassos, tots es van tirar a terra i la cua de cartró va passar veloç per sobre els seus caps.


Com que em sembla que els estadants d'aquella casa volen tranquil·litat, no diré cap nom. Només que entre els assistents hi havia, crec que en qualitat de convidat per algun tipus de veïnatge, el Juli Gendrau, alcalde de Berga. Va passar que, a mitja Patum, la nena que el Juli duia al coll va agafar el son i l'alcalde, en qualitat de pare, se la va endur a casa a dormir. Llavors una senyora gran va dir al meu costat: "Aquest alcalde m'agrada perquè té presència i es veu d'un tros lluny. I perquè de prop és amable i ben enraonat".


Salt de Maces de la Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre

video

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Ei Benigne! Mira't això, a veure què et sembla.

http://marionalinares.blogspot.com/

TETI ha dit...

Aquesta Patum si que és guai! Jo hi vaig cada any i m'ho passo de conya. Visca els organitzadors!!!