4 de novembre del 2021
27 d’octubre del 2021
Nota de lectura: A PROPÒSIT DE "LES ONES", DE VIRGINIA WOOLF
A PROPÒSIT DE "LES ONES", DE VIRGINIA WOOLF
L’exposició que segueix pretén reflexionar sobre la subjectivitat i la identitat a propòsit la de la novel·la Les ones, de Virginia Woolf.
A nivell formal, Les ones s’estructura en deu capítols, cadascun d’ells encapçalat per un text extradiegètic, temps passat i cursiva; segueix un fil conductor, l’evolució del sol en un paisatge marítim al llarg d’un dia, element metafòric del sentit cíclic de la vida, de la infantesa a la mort. Així, comença quan el sol encara no s’ha alçat, segueix quan va ascendint, al cinquè capítol arriba al punt més alt –el migdia, que coincideix amb la meitat del llibre–, després va baixant fins enfonsar-se. L’últim capítol és una sola frase; ja no hi ha sol i les ones es trenquen a la platja. De fet es podria discutir si aquesta sola frase és un capítol, jo ho considero així perquè és el final, quan Bernard ja cavalca contra la mort, com va fer Percival, com les ones moren a la platja? metàfora de la mort humana, fi de la novel·la. Però el sol l’endemà sortirà novament, uns altres infants tornaran a l’escola, es faran grans... és el cicle de la vida. Als diferents capítols hi llegim els diàlegs interiors -nivell metadiegètic: narració dins de la narració- dels sis personatges. Són: Bernard, Susan, Rhoda, Neville, Jinny i Louis. El setè, Percival, no parla: el seguim a través de les referències dels altres i aporta a la narració el sentit de la pèrdua de manera accentuada –mor als vint-i-cinc anys.
Els records de les vivències dels narradors amb ell, igual com altres imatges d’infantesa –analepsi o retrospecció–, per exemple els jardiners que escombren i la dona que escriu, tantes vegades esmentats (Woolf: 14, 232 i 258), els provoquen sentiment de melancolia, el vincle que substitueix un vincle ja impossible. Al final, quan Bernard té la mort a tocar, diu que «el camí de la melancolia conduïa, plana, a més hivern i més pal·lidesa, a la igual i mancada d’interès visió del mateix paisatge» (Woolf: 273).
Tret del ja esmentat text en cursiva, l’autora fa servir un únic recurs al llarg del llibre: obrir cometes + transcripció directa de les primeres paraules del relat + tancar cometes + «va dir» + nom del personatge + cometes + seguiment de la transcripció directa + tancar cometes. Aquesta reiteració estilística sembla voler “unificar” els sis protagonistes en un de sol. A cada capítol li correspon una etapa de la vida dels personatges. En els dos primers, l’acció 1 / 2 transcorre, respectivament, a l’escola infantil i a la superior. Després se separaran: universitat, feina, amors –«Estimo, odio», va cridar Susan (Woolf: 239): l’odioenamorament de Lacan–, matrimoni, fills; .... Un sopar els reuneix quan encara no han complert els vint-i-cinc anys. La plenitud (Wollf: 159 i 164) correspon al cinquè capítol. A la vellesa, quan ja res no els queda per viure (Woolf: 215) es troben en un altre àpat on repassen què han fet a la vida, «matrimoni, mort, viatges, amistat, ciutat, camp, fills i tot el demés [...] Una vida. Aquí va. Ha passat. Se n’ha anat» (Wollf: 219).
Al final del llibre sabem que el personatge més important és Bernard; el seu soliloqui ocupa tot el penúltim capítol. Per ell, la vida és com un globus ple de figures (Woolf: 229); «no sóc una sola persona; sóc moltes persones; ni tan sols sé qui sóc ?Jinny, Susan, Neville, Rodha o Louis?, ni sé distingir la meva vida de les seves» (Woolf: 264-265); «aquesta vida no és una sola vida, tampoc sé si sóc home o dona, si sóc Jinny [...]» (Woolf: 269); «seré tal volta tots ells a la vegada? Sóc un i distint? No ho sé» (Woolf: 276). Com diu Butller (p. 21-22) el subjecte no és intercanviable de manera estricta amb l’individu, sinó una categoria lingüística, una estructura en formació que només en el llenguatge adquireix intel·ligibilitat. És en aquest sentit que els sis personatges de Les ones constitueixen un subjecte col·lectiu, un estol de multiplicitats.
BIBLIOGRAFIA
Butller, Judith (2010). Mecanismos psíquicos del poder (p. 11-41). Cátedra: Madrid.
Miller, Jacques-Alain (2002). De la naturaleza de los semblantes. Los cursos de Jacques-Alain Miller (p. 151-171). Paidos: Barcelona.
Woolf, Virginia (1982). Las olas. (Trad. Andrés Bosch). Bruguera: Barcelona.
Žižek, Slavoj, Comp. (1994). Todo lo que usted siempre quiso saber sobre Lacan y nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock (p. 113-117). Manantial: Buenos Aires (Argentina).
30 de setembre del 2021
UN HELICÒPTER COL·LABORA EN ELS TREBALLS D'ARRANJAMENT DEL CAMÍ DE QUERALT
Aquest matí, els visitants del Santuari de Queralt que no ho sabien s'han trobat que, com des de fa molt temps, tret del dia de la Gala, el funicular, segons es llegeix al cartell, està "Tancat fins a nou avís". Avui, però, han pogut observar un fet que no passa cada dia: un helicòpter transportant material des de la plaça inferior de l'aparcament fins a les obres que s'estant realitzant al camí de Fumanya al Santuari (solell), concretament al tram que hi ha entre les capelletes de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume.
Fotos i vídeos: BNG
28 de setembre del 2021
EL DIUMENGE 19 DE SETEMBRE, L'EXBISBE NOVELL VA ASSISTIR AMB SÍLVIA CABALLOL A LA MISSA CONVENTUAL DE MONTSERRAT
Josep Playà Maset
Segons Josep Playà Maset ("La comunicació a l'Església" La Vanguàrdia; 26.09.2021, pàg. 43), l'exbisbe Novell va assistir a la missa conventual de Montserrat el diumenge dia 19, amb tota naturalitat, acompanyat de Sílvia Caballol. El periodista es pregunta si, en tractar-se d'un espai públic i concorregut, aquest fet pot entendre's com un reconeixement personal de la seva nova situació: "Xavier Novell en un acte públic és un primer pas per donar una explicació?", es pregunta Playà.
La tesi de l'article de Playà és que actualment l'Església Catòlica es mostra recelosa a l'hora de donar la cara, fet que s'adiu poc amb el món de les noves tecnologies i les xarxes socials. Com a exemples posa l'absència de contacte directe amb la premsa després de les reunions de la Conferència Episcopal Tarraconense, la manca d'un balanç del seu mandat per part de l`exabat de Montserrat, o d'una explicació per part dels bisbes catalans sobre el 'cas Novell'. .
23 de setembre del 2021
SEGONS LA REVISTA "DESCOBRIR CATALUNYA", AL BERGUEDÀ TENIM TRES DELS VUIT MILLORS MIRADORS DEL PIRINEU: EL MIRADOR DELS ORIS, EL MIRADOR DE GRESOLET I EL MIRADOR DE LA GARGALLOSA.
8 miradors del Pirineu
Un recull de llocs privilegiats on gaudir dels paisatges d’alta muntanya a vista d’ocell
Qualsevol excusa és bona per plantar-se al Pirineu. Us en proposem una de molt bona: visitar els seus miradors. Del Ripollès a l’Alta Ribagorça, passant per Andorra, el Pallars Jussà o el Sobirà, hem fet una selecció d’alguns dels més espectaculars. En alguns casos, hi podreu arribar fent una petita passejada; en d’altres, caldrà calçar-se les botes de ‘trekking’ i fer una caminada més llarga. L’esforç té premi: les millors vistes.
Mirador astronòmic de Vilaller a, l'Alta Ribagorça
Mirador solar de Tristaina, a Andorra
Mirador dels Orris, al Berguedà
Mirador del [sic] Gresolet, al Berguedà
Mirador del Roc del Quer, a Andorra
Mirador de la Gargallosa, al Berguedà
Mirador del coll de Fogueruix, al Pallars Sobirà
Mirador de la Creu d’en Riba, al Ripollès
13 de setembre del 2021
EL CAS NOVELL, SEGONS EL PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ "AMICS DEL BISBE DEIG"
CARLES TEJEDOR BONED
President Associació Amics del Bisbe Deig
Carles Tejedor, president de l’Associació d’Amics del Bisbe Deig. Foto: ORIOL DURAN
“Si Novell vol suport ha de donar la cara i demanar perdó”
Deig va ser el primer bisbe a anar a la Universitat de Prada, el 1991, i va demanar una conferència episcopal pròpia
Mossèn Huguet, del cercle de Deig, va dir que si moria no volia que el bisbe Xavier Novell assistís al seu enterrament
L’Associació Amics del bisbe Deig divulga el pensament i l’obra de qui fou bisbe de Solsona des del 1990 al 2001, Antoni Deig Clotet, que va morir el 2003 i va ser un dels capellans més identificats amb el país, la seva llengua i la seva cultura, en la mateixa línia del bisbe Joan Carrera i les Arrels Cristianes de Catalunya. Carles Tejedor, que és impressor i de Mollerussa, va conèixer el bisbe i el seu entorn en muntar una impressora al Bisbat de Solsona, que, entre d’altres coses, volia imprimir els seus propis llibres (“sobretot els de mossèn Jesús Huguet”). Uns anys després de morir el bisbe –cap al 2008-2009– va fundar l’associació, que es va impulsar gràcies al suport de “persones mediàtiques com sor Lucía Caram, el sociòleg Salvador Cardús, el capellà i periodista Francesc Romeu o els periodistes Francesc-Marc Álvaro i Albert Sáez”.
Cita l’1 d’octubre
L’Associació Amics del Bisbe Deig és una entitat cultural catalanista i combativa amb una bona agenda. Aquest any, les cites més immediates són l’1 d’octubre i el 5 de novembre. El primer d’octubre hi ha un diàleg titulat La casa Girona. Un projecte de país, sobre la totpoderosa família Girona i la construcció, entre d’altres i pagant de la seva butxaca, del canal d’Urgell. Parlaran la historiadora Lluïsa Pla, experta en la història de la família Girona, i l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro. El 5 de novembre es presentarà el llibre de Ferran Sàez Els morts riallers (Amsterdam), “el retrat més agosarat de la gran impostura de la Transició”. “Amb una barreja quixotesca de realitat i ficció, tragèdia i comèdia, el llibre, llança un torpede al règim del 78 i els seus beneficiaris, i exposa sense embuts aspectes que avui ocupen el centre del debat polític del país”.
JORDI CUSSÀ, PREMI DE LA CRÍTICA "SERRA D'OR" 2021 DE NOVEL·LA
Cussà, Vicens i Martí Monterde, entre els Premis Crítica Serra d’Or
La revista «Serra d’Or» del mes de setembre avança els noms dels premiats de la 55a edició dels Premis Crítica. Els guardons que seran lliurats –juntament amb els de l’any passat- en el marc de la Setmana del Llibre en Català el proper divendres 17, a les 19h.
L’obra El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), de Jordi Cussà –que va morir el proppassat 11 de juliol-, ha estat guardonada amb el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Novel·la; Pare, què fem amb la mare nostra (Labreu edicions), d’Antònia Vicens, ha rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Poesia; Antoni Martí Monterde, amb Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (Lleonard Muntaner editor), el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Assaig; i Antoni Clapés, el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Traducció per Tal qual de Paul Valéry (Adesiara). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig, el jurat del qual ha volgut fer una menció especial al dietari L’eternitat enamorada (Tres i Quatre), de Josep Igual, que va morir el 25 de març passat.
Pel que fa a l’apartat de Recerca, Ramon Ordeig i Mata ha guanyat el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Recerca (Humanitats) per l’obra Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga, volum VIII de la col·lecció Catalunya Carolíngia (IEC). Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als països catalans (IEC), coordinat per Ramon Folch, Josep Peñuelas i David Serrat, han obtingut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Recerca (Ciències). I Manual of catalan lingüístics (De Gruyter), editat per Joan A. Argenter i Jens Lüdtke, han rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Catalanística.
Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Poder i santedat, de Manuel Molins, amb direcció escenografia i il·luminació de Paco Azorín i producció de l’Institut Valencià de Cultura, s’ha endut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques al muntatge teatral “per l’ambició estètica i ideològica en el tractament de la corrupció política, econòmica i moral del Vaticà, com a metàfora dels abusos i les perversions en els sistemes de poder”; Rèquiem nocturn, de Pere Faura, obté el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa “per abordar conflictes humans intemporals amb metàfores del món professional de la dansa i a través d’una enginyosa dramatúrgia audiovisual i textual”; mentre que el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques a l’aportació més interessant ha anat a parar al Projecte “NILAK” de carpa circense itinerant “per la voluntat descentralitzadora de fer arribar les múltiples manifestacions de les arts i les escenes contemporànies a comarques amb dèficit d’infraestructures culturals”. El jurat també ha fet una menció especial per a Tricicle (Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans) “per la dilatada trajectòria de 40 anys als escenaris, pel reconeixement internacional com a companyia de teatre de gest de gran ressò popular i per la seva contribució a fer un món més amable amb el somriure”.
Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Infantil és per a l’obra Capgirat (Bindi Books), amb text d’Alba Dalmau i il·lustració de Cinta Vidal; el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Juvenil (Creació) és per a Paraules, flors i pólvora (Animallibres), de Cinta Arasa; mentre que el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Juvenil (Coneixements) és per a Migrants (Bang), d’Eduard Altarriba.
El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2021, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Francesco Ardolino, Borja Bagunyà, Marta Nadal, Marina Porras i Xulio Ricardo Trigo. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Francesc Foguet, Santi Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil l’han format Mònica Baró, Pep Brocal, Joan Bustos, Teresa Mañà i Núria Ventura.
Cal recordar que les obres premiades corresponen a les més destacades d’entre les publicades l’any 2020, i sense que s’hagin presentat a concurs. Els Premis Crítica «Serra d’Or» no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or de solapa, dissenya per Capdevila Joiers, que representa la distinció que atorga la revista.
L’acte de lliurament dels 55ens Premis Crítica «Serra d’Or» tindrà lloc a l’Escenari 2 de la Setmana del Llibre en Català el proper divendres 17 de setembre, a les 19h, i comptarà amb la presència de tots els guardonats. També hi assistiran els guanyadors dels Premis Crítica «Serra d’Or» de 2020, que a causa de les restriccions per la pandèmia l’acte de lliurament de l’any passat es va haver d’ajornar i, per tant, no van rebre les serretes d’or -i ho faran durant el mateix acte del dia 17-.
6 de setembre del 2021
SOR LUCÍA CARAM, SOBRE EL ¨CAS NOVELL¨
Sor Lucía Caram. Foto: Religión digital
Enllaç a l'article de Sor Lucía Caram a Religión digital (06/09/2021)