30 de setembre del 2021

UN HELICÒPTER COL·LABORA EN ELS TREBALLS D'ARRANJAMENT DEL CAMÍ DE QUERALT

Aquest matí, els visitants del Santuari de Queralt que no ho sabien s'han trobat que, com des de fa molt temps, tret del dia de la Gala, el funicular, segons es llegeix al cartell, està "Tancat fins a nou avís".  Avui, però, han pogut observar un fet que no passa cada dia: un helicòpter transportant material des de la plaça inferior de l'aparcament fins a les obres que s'estant realitzant al camí de Fumanya al Santuari (solell), concretament al tram que hi ha entre les capelletes de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume.

Fotos i vídeos: BNG


 




 

 

28 de setembre del 2021

EL DIUMENGE 19 DE SETEMBRE, L'EXBISBE NOVELL VA ASSISTIR AMB SÍLVIA CABALLOL A LA MISSA CONVENTUAL DE MONTSERRAT

 Josep Playà Maset

Segons Josep Playà Maset ("La comunicació a l'Església" La Vanguàrdia; 26.09.2021, pàg. 43), l'exbisbe Novell va assistir a la missa conventual de Montserrat el diumenge dia 19, amb tota naturalitat, acompanyat de Sílvia Caballol. El periodista es pregunta si, en tractar-se d'un espai públic i concorregut, aquest fet pot entendre's com un reconeixement  personal de la seva nova situació: "Xavier Novell en un acte públic és un primer pas per donar una explicació?", es pregunta Playà.

La tesi de l'article de Playà és que actualment l'Església Catòlica es mostra recelosa a l'hora de donar la cara, fet que s'adiu poc amb el món de les noves tecnologies i les xarxes socials. Com a exemples posa l'absència de contacte directe amb la premsa després  de les reunions de la Conferència Episcopal Tarraconense, la manca d'un balanç del seu mandat per part de l`exabat de Montserrat, o d'una explicació per part dels bisbes catalans sobre el 'cas Novell'.  .

 

23 de setembre del 2021

SEGONS LA REVISTA "DESCOBRIR CATALUNYA", AL BERGUEDÀ TENIM TRES DELS VUIT MILLORS MIRADORS DEL PIRINEU: EL MIRADOR DELS ORIS, EL MIRADOR DE GRESOLET I EL MIRADOR DE LA GARGALLOSA.

 


8 miradors del Pirineu

Un recull de llocs privilegiats on gaudir dels paisatges d’alta muntanya a vista d’ocell


Qualsevol excusa és bona per plantar-se al Pirineu. Us en proposem una de molt bona: visitar els seus miradors. Del Ripollès a l’Alta Ribagorça, passant per Andorra, el Pallars Jussà o el Sobirà, hem fet una selecció d’alguns dels més espectaculars. En alguns casos, hi podreu arribar fent una petita passejada; en d’altres, caldrà calçar-se les botes de ‘trekking’ i fer una caminada més llarga. L’esforç té premi: les millors vistes.

Mirador astronòmic de Vilaller a, l'Alta Ribagorça

Mirador dels Estels Vistes des del nou mirador de les estrelles, a VilallerAjuntament de Vilaller
Al poble de Vilaller, a l’Alta Ribagorça, trobareu l’únic mirador astronòmic de Catalunya. Es troba en un punt elevat del nucli de cases i incorpora un plafó amb indicacions sobre la posició de les principals estrelles i constel·lacions del firmament. El cel de Vilaller, conjuntament amb altres de l’Alt Pirineu, va rebre la certificació Starlight per la UNESCO l’any 2019. 
 

Mirador solar de Tristaina, a Andorra

Mirador solar Tristaina L’espectacular estructura del mirador de Tristainawww.visitandorra.com
Una de les noves atraccions turístiques d’Andorra és aquest mirador: un rellotge solar format per una plataforma esfèrica en suspensió, de vint-i-cinc metres de diàmetre i una amplada d’1,25 metres. Està situat al pic de Peyreguils, a 2.701 metres d’altitud. L’accés al mirador és gratuït, encara que per poder gaudir-ne haureu de caminar força o agafar el telecabina de Tristaina i després el telecadira de Creussans, a l’estació d’Ordino Arcalís. Des del mirador es poden contemplar els llacs de Tristaina a vista d’ocell, les muntanyes dels voltants i el pic d’Arcalís, també conegut com a muntanya Solar. En aquesta muntanya, cada 7 d’agost, a les 7.37 hores del matí, el sol és visible durant tres minuts a través d’un gran forat que hi ha entre les roques. 
 

Mirador dels Orris, al Berguedà

Mirador dels Orris El mirador dels Orris, un dels miradors adaptats de la comarca del Berguedàwww.bergueda.cat
Per veure una de les millors panoràmiques de la serra del Cadí, el Pedraforca i la serra d’Ensija, aneu fins al mirador dels Orris. Hi arribareu des de Bagà en direcció al Coll de Pal, aparcant el vehicle en el quilòmetre 14,2, i caminant per una pista forestal d’un quilòmetre per arribar al segon aparcament i a l’accés fins al mirador dels Orris. Es tracta d’un mirador adaptat, ja que per accedir-hi hi ha una passarel·la de fusta. Gaudireu de les vistes i, si hi ha sort, també del vol del trencalòs, un ocell que acostuma a freqüentar aquesta zona. 
 

Mirador del  [sic] Gresolet, al Berguedà

Mirador de Gresolet - Pedraforca Vista panoràmica des del mirador de GresoletSergi Boixader
Aquest mirador és un dels punts més emblemàtics de Saldes. Es tracta d’un grup de balcons construïts sobre una cinglera a la falda del Pedraforca. La vista va des de la cara nord de l’emblemàtica muntanya fins a la serra d’Ensija, passant pel Comabona i el bosc de Gresolet, que queda a sota. Durant la tardor, des d’aquest indret es veu una panoràmica espectacular del bosc, tenyit de colors grocs, vermells i marrons. El mirador és accessible per a persones amb mobilitat reduïda. 
 

Mirador del Roc del Quer, a Andorra

mirador del Roc del Quer Panoràmica del mirador del Roc del QuerGetty Images
És un dels indrets més famosos de Canillo i d’Andorra. Es tracta d’una passarel·la de vint metres de llargada. Vuit d’aquests vint són a terra, però els altres dotze queden suspesos en l’aire, la qual cosa provoca, a qui el visita, la sensació d’estar volant, ja que el paviment és de vidre transparent. A l’extrem podreu veure l’escultura que representa un pensador, obra de l’artista Miguel Ángel González. 
 

Mirador de la Gargallosa, al Berguedà

Mirador de la Gargallosa - Pedraforca Vistes al Pedraforca des del mirador de la Gargallosa, al poble de GisclarenySergi Boixader
Un indret únic per gaudir d’una panoràmica insòlita de la muntanya del Pedraforca i la serra de Gisclareny des del petit i encantador poble del mateix nom. Des d’un tossal situat a l’extrem del poble contemplareu una panoràmica de 360 graus. Forma part de la xarxa de miradors paisatgístics del Berguedà. 
 

Mirador del coll de Fogueruix, al Pallars Sobirà

Mirador coll de Fogueruix Visites des del coll de FogueruixVisit Espot
No és fàcil arribar a aquest mirador. Per fer-ho, cal caminar superant força desnivell des del poble de Son o les Planes de Son fins al refugi del Pla de la Font, a 2.015 metres d’altitud. El mirador es troba a uns 15 minuts a peu del refugi, ascendint per un prat. A dalt del coll, hi trobareu una taula panoràmica que indica els noms dels pics i les valls que s’hi veuen, entre els quals els Encantats i altres pics del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. També es veu el poble d’Espot, la serra del Cadí o el Port del Comte. 
 

Mirador de la Creu d’en Riba, al Ripollès

Mirador creu d'en Riba Una vista alçada del santuari i el llac de Núria des del mirador de la Creu d’en Ribawww.turismefgc.cat
És el mirador més famós de la vall de Núria. Des del capdamunt d’aquesta roca gegant es veu una panoràmica espectacular de la vall, amb el santuari de Núria i el llac, al bell mig de l’enquadrament. També hi trobareu uns panells informatius amb tota la informació dels cims que es poden veure, i sobre la fauna i la flora de l’entorn.

13 de setembre del 2021

EL CAS NOVELL, SEGONS EL PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ "AMICS DEL BISBE DEIG"

 Enllaç a l'entrevista

CARLES TEJEDOR BONED

President Associació Amics del Bisbe Deig

 

Carles Tejedor, president de l’Associació d’Amics del Bisbe Deig. Foto: ORIOL DURAN

“Si Novell vol suport ha de donar la cara i demanar perdó”

Deig va ser el primer bisbe a anar a la Universitat de Prada, el 1991, i va demanar una conferència episcopal pròpia
Mossèn Huguet, del cercle de Deig, va dir que si moria no volia que el bisbe Xavier Novell assistís al seu enterrament 
 

L’Associació Amics del bisbe Deig divulga el pensament i l’obra de qui fou bisbe de Solsona des del 1990 al 2001, Antoni Deig Clotet, que va morir el 2003 i va ser un dels capellans més identificats amb el país, la seva llengua i la seva cultura, en la mateixa línia del bisbe Joan Carrera i les Arrels Cristianes de Catalunya. Carles Tejedor, que és impressor i de Mollerussa, va conèixer el bisbe i el seu entorn en muntar una impressora al Bisbat de Solsona, que, entre d’altres coses, volia imprimir els seus propis llibres (“sobretot els de mossèn Jesús Huguet”). Uns anys després de morir el bisbe –cap al 2008-2009– va fundar l’associació, que es va impulsar gràcies al suport de “persones mediàtiques com sor Lucía Caram, el sociòleg Salvador Cardús, el capellà i periodista Francesc Romeu o els periodistes Francesc-Marc Álvaro i Albert Sáez”.

Qui era el bisbe Deig?
Era una persona a qui anaven a escoltar creients i no creients; era un bisbe a qui trucaves al Bisbat i t’agafava el telèfon, trucaves a la porta del Bisbat i t’obria la porta . Un dia jo estava treballant a la impremta i em va saludar un senyor vestit amb un jersei blau de llana. No sabia qui era i va resultar que era el bisbe. Va ser el primer bisbe a fer una conferència a la Universitat d’Estiu de Prada, el 1991, Reestructuració de l’Església als Països Catalans, en què va demanar una conferència episcopal pròpia, una petició que després faria seva el Concili Provincial Tarraconense del 1995. Era una persona molt riallera i no defugia mai cap pregunta. Va ser el bisbe que va anar a La vida en un xip de Josep Maria Puyal i que quan li van preguntar per la sida [aleshores encara hi havia qui deia que era un mal enviat per Déu] ell es va posar seriós i va dir: “No. La sida és una malaltia molt greu.”.
 
Com podem conèixer avui el pensament de bisbe Deig i la seva obra?
La nostra associació, que fem conferències i debats, també hem publicat llibres. Molt interessant és Miscel·lània. Homenatge al bisbe Antoni Deig, en què escriuen amics seus i gent que el va estimar i conèixer, entre els quals Climent Forner, que va ser el seu company de seminari, la monja Lucía Caram, que parla sobre El bisbe Deig i la normalitat d’una Església plural, els mossèns Jordi Orobitg, que va ser el seu secretari, i Jesús Huguet, el gran intel·lectual de Solsona que formava part del seu entorn. També hi ha un text de l’actual bisbe Sebastià Taltavull, que era l’assessor de Deig quan va ser bisbe de Menorca, un altre text de Miquel Barbarà, que va ser secretari del bisbe Pont i Gol de Tarragona, o un text del monjo de Montserrat Bernabé Dalmau entre molts d’altres. En el text d’Huguet, per exemple, podem llegir el que va dir a Prada el 1991.
 
També heu editat ‘Un camí de camins’, la seva obra poètica completa.
Hi ha poemes de religió, de natura, d’ecologia... i els imperdibles sobre Menorca. La recopilació dels poemes va ser idea del capellà Francesc Romeu, que sabia que al bisbe li feia molta il·lusió tenir editada, com tenia el seu amic Climent Forner, la seva obra poètica completa.
 
Com arriba vostè a Solsona i a l’entorn del bisbe Deig?
El vaig conèixer quan vaig anar a ajudar a muntar una impremta al Bisbat de Solsona. En aquell lloc –vaig anar diverses vegades a dinar amb les monges del seminari , que cuinaven com els àngels– hi havia un ambient com el que hi pot haver a Montserrat, una cosa increïble. Jo fins aleshores no havia tingut pràcticament relació amb res de l’Església però què em va passar? Doncs que un dels capellans del Bisbat, Ramon Alsina Santandreu, que ha mort fa poc, com tots els bons, que s’estan morint perquè són molt vellets, del Concili Vaticà II, em va iniciar en la lectura de llibres. Entre els llibres que em va recomanar hi havia les memòries de Josep Benet.
 
Li causen una gran impressió?
Em transformen. A partir d’aquí i amb tot l’entorn de Solsona i el bisbe Deig començo a entendre un munt de coses i fixa’t que jo, que soc maño, nascut a l’Aragó, en poc temps vaig acabar independentista convençut. Gràcies a les lectures dels capellans de Solsona, d’anar a conferències i tertúlies, començo a entendre el catalanisme, la història d’Unió Democràtica i Carrasco i Formiguera... i vaig acabar fent-me amic del monjo de Montserrat que més ha estudiat Carrasco i Formiguera, Hilari Raguer.
 
Quan Deig va presentar la seva renúncia perquè havia fet 75 anys...
La hi van acceptar de seguida! No els interessava. Sempre vam pensar que el seu successor natural havia de ser mossèn Jordi Orobitg, que era el seu secretari, però res, a la cúria no li va interessar i van posar en Trassera. Orobitg era –és– un intel·lectual de primer ordre i biòleg brillant, però l’Església espanyola no volia un segon Deig, ni per obert i progressista ni perquè era un patriota català. Orobitg sempre s’ha volgut mantenir al marge de polèmiques i fa una vida discreta dedicada als altres, ara a Puig-reig.
 
I Trasserra?
No tenia res a veure amb el bisbe Deig. Deig, qualsevol cosa que feia a Solsona o a la comarca ho petava, en Trasserra va ser una persona discreta, molt neutre, que no es mullava per res, al contrari que Deig que es mullava per tot... Jo crec que Deig va muntar la impremta perquè ningú pogués impedir publicar els llibres de Jesús Huguet, el gran intel·lectual de la diòcesi, catalanista i progressista que començava a molestar a la jerarquia conservadora. Huguet, doctor en teologia, era un escriptor brillant que hauria triomfat a Roma o on hagués volgut però va decidir bolcar-se al seu poble. Ell deia: “Vull ser capellà de sotabosc.” Era molt estimat per creients i no creients i va acompanyar molta gent en la mort.
 
I el 2010 quan Trasserra es jubila arriba Xavier Novell.
Jo només vull dir una cosa: quan vam presentar el llibre Miscel·lània. Homenatge al bisbe Antoni Deig , que va ser la primera vegada que va venir Novell a un dels nostres actes, jo en persona vaig anar a demanar al bisbe que cuidés els mossens afins a Deig, els que van estar al seu costat: Huguet, Montraveta, Alsina Santandreu..., ue eren estimats per tothom. Però no em va fer cas, al contrari, el distanciament amb els capellans identificats amb el Concili va ser total.
 
Què va passar amb mossèn Huguet?
Fixa’t si les relacions amb Novell estaven deteriorades que un dia mossèn Huguet va dir que si moria no volia que el bisbe assistís al seu enterrament. Que una persona tan bondadosa digués això... imagina’t com estava la cosa.
 
Però hi va assistir?
Malauradament mossèn Huguet va morir inesperadament en un accident de trànsit el 2012 i sí, Novell hi va assistir. Damunt del taüt li vam posar una senyera i el bisbe va ordenar que la treguessin, però no van poder perquè la gent va començar a cridar. El bisbe tampoc va deixar fer el ball de l’Àliga dins la catedral i la gent, molt enfadada, vam acabar fent el ball a fora, a la plaça. Aleshores va ser quan Salvador Cardús, el sociòleg, que era amic del mossèn, va agafar una estelada i la va col·locar sobre el taüt. La plaça va esclatar d’emoció; va ser un moment únic, apoteòsic.
 
Qui era mossèn Huguet?
Segurament era una de les persones més brillants de Catalunya, de ment molt oberta i progressista, en la línia del Concili Vaticà II, i la bondat personificada. Era un gran escriptor i va ser un dels membres del Fòrum Ondara. A Xàldigues: crítiques benignes sobre l’Església i el món , que crec que ara l’han reeditat, hi ha recollit part del seu pensament.
 
Solsona era una diòcesi oberta...
Els qui deien Tarancón al paredón estaven equivocats perquè el bisbe Tarancón va ser molt obert de mires i imprescindible durant la Transició. Ha estat estigmatitzat però gent com Alsina Santandreu o Climent Forner me’n parlen bé i jo et dic: l’Església catalana és segurament la peça més important perquè el català s’hagi mantingut en la dictadura. Revistes només en català com Cavall Fort i L’Infantil, que després seria Tretzevents, van néixer a Solsona quan hi havia de bisbe Tarancón. Quan li van explicar va dir: “No entiendo esta obsesión vuestra por el catalán pero si es lo que quereis, adelante.” Què més voldríem que en Novell o el mateix Omella fossin com ell!
 
I ara, si el bisbe Deig aixequés el cap i veiés tot el que ha fet Xavier Novell, abans i després de la seva sonada renúncia, què creu que diria?
Era un home tan savi, tran brillant i tan fi quan deia les coses (“tan murri”, diu el capellà Francesc Romeu) que estic segur que la seva resposta em descol·locaria. Estic segur que diria alguna frase brillant i alhora piadosa perquè penso que li faria pena.
 
A vostè li fa pena Novell?
En el fons sí perquè em consta que té un potencial intel·lectual i que hagi acabat entrant en totes aquestes contradiccions és inexplicable. Que un home intel·ligent com ell portés homosexuals a fer teràpia perquè deixessin de ser-ho no té nom. Hauria d’haver fet sessions per parlar de la diversitat sexual, en tot cas, perquè tothom pogués trobar el seu camí, la seva sexualitat, però per convertir-los? Mare meva! Sí que valoro que no hagi portat una doble vida: però si ara s’ha ajuntat amb una dona que escriu novel·la eròtica –que, ep, és totalment lícit i respectable i espero que a ella no se l’estigmatitzi per això– el que està clar és que el seu discurs ultraconservador s’ha acabat. Què dirà ara a les persones a qui feia fer teràpia? Amb quina cara? Jo dic una cosa: si vol el nostre suport, el meu suport en concret, el tindrà, però cal un penediment, que vol dir que ha de sortir a donar la cara. Sincerament penso que està mal aconsellat.
 
Potser està molt sol?
Jo penso que aquest silenci que manté és perquè l’hi han aconsellat. Si veritablement vol portar aquesta vida em sembla bé però està claríssim que s’ha de disculpar perquè està fent tot el contrari del discurs que havia fet fins ara .
 
Abans de ser bisbe no era conservador.
Estava a favor que el celibat no fos obligatori, era partidari que les dones tinguessin un paper més important a l’Església...Ell deia tot això quan encara era bisbe Antoni Deig. Després, quan el van fer secretari del Trassera ja deia tot el contrari. Si no hagués fet aquest canvi Trasserra no l’hauria promocionat . Si no hagués fet aquest canvi Novell no hauria estat mai bisbe.
 
Per la ’desaparició’ del bisbe Xavier Novell, com creu que pot quedar el bisbat?
Hi ha figures com la de Jordi Orobitg que tothom donaria una salt d’alegria si el fessin nou bisbe de Solsona. Sembla impossible però tampoc ningú s’esperava que després de Benet XVI el papa fos Francesc oi? Per tant jo tinc l’esperança que algun dia gent com l’Orobitg o en Francesc Romeu siguin nomenats bisbes. L’Església necessita un revulsiu; aneu a una església: només hi ha gent gran, no hi ha gent jove, no hi ha entusiasme. Jo penso que la mateixa Església, impedint el celibat voluntari, per exemple, la participació de les dones, es carregarà l’Església. Així com a l’Orient el catolicisme està desapareixent per la força que tenen les altres religions i per les persecucions, aquí l’Església d’una manera més subtil s’està enfonsant ella mateixa. Fixa’t que els seminaris estan buits, han de portar capellans de fora, fins i tot d’altres continents, que està molt bé però no s’identifiquen amb el poble a qui han de servir....l’Església catalana, la que representava el bisbe Antoni Deig, ja s’han encarregat de pràcticament fer-la desaparèixer.

Cita l’1 d’octubre

L’Associació Amics del Bisbe Deig és una entitat cultural catalanista i combativa amb una bona agenda. Aquest any, les cites més immediates són l’1 d’octubre i el 5 de novembre. El primer d’octubre hi ha un diàleg titulat La casa Girona. Un projecte de país, sobre la totpoderosa família Girona i la construcció, entre d’altres i pagant de la seva butxaca, del canal d’Urgell. Parlaran la historiadora Lluïsa Pla, experta en la història de la família Girona, i l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro. El 5 de novembre es presentarà el llibre de Ferran Sàez Els morts riallers (Amsterdam), “el retrat més agosarat de la gran impostura de la Transició”. “Amb una barreja quixotesca de realitat i ficció, tragèdia i comèdia, el llibre, llança un torpede al règim del 78 i els seus beneficiaris, i exposa sense embuts aspectes que avui ocupen el centre del debat polític del país”.

JORDI CUSSÀ, PREMI DE LA CRÍTICA "SERRA D'OR" 2021 DE NOVEL·LA

 

Cussà, Vicens i Martí Monterde, entre els Premis Crítica Serra d’Or

La revista «Serra d’Or» del mes de setembre avança els noms dels premiats de la 55a edició dels Premis Crítica. Els guardons que seran lliurats –juntament amb els de l’any passat- en el marc de la Setmana del Llibre en Català el proper divendres 17, a les 19h.

Jordi Cussà © Mireia Arso

L’obra El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), de Jordi Cussà –que va morir el proppassat 11 de juliol-, ha estat guardonada amb el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Novel·la; Pare, què fem amb la mare nostra (Labreu edicions), d’Antònia Vicens, ha rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Poesia; Antoni Martí Monterde, amb Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (Lleonard Muntaner editor), el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Assaig; i Antoni Clapés, el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Traducció per Tal qual de Paul Valéry (Adesiara). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig, el jurat del qual ha volgut fer una menció especial al dietari L’eternitat enamorada (Tres i Quatre), de Josep Igual, que va morir el 25 de març passat.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Ramon Ordeig i Mata ha guanyat el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Recerca (Humanitats) per l’obra Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga, volum VIII de la col·lecció Catalunya Carolíngia (IEC). Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als països catalans (IEC), coordinat per Ramon Folch, Josep Peñuelas i David Serrat, han obtingut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Recerca (Ciències). I Manual of catalan lingüístics (De Gruyter), editat per Joan A. Argenter i Jens Lüdtke, han rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Catalanística.

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Poder i santedat, de Manuel Molins, amb direcció escenografia i il·luminació de Paco Azorín i producció de l’Institut Valencià de Cultura, s’ha endut el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques al muntatge teatral “per l’ambició estètica i ideològica en el tractament de la corrupció política, econòmica i moral del Vaticà, com a metàfora dels abusos i les perversions en els sistemes de poder”; Rèquiem nocturn, de Pere Faura, obté el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa “per abordar conflictes humans intemporals amb metàfores del món professional de la dansa i a través d’una enginyosa dramatúrgia audiovisual i textual”; mentre que el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 d’Arts Escèniques a l’aportació més interessant ha anat a parar al Projecte “NILAK” de carpa circense itinerant “per la voluntat descentralitzadora de fer arribar les múltiples manifestacions de les arts i les escenes contemporànies a comarques amb dèficit d’infraestructures culturals”. El jurat també ha fet una menció especial per a Tricicle (Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans) “per la dilatada trajectòria de 40 anys als escenaris, pel reconeixement internacional com a companyia de teatre de gest de gran ressò popular i per la seva contribució a fer un món més amable amb el somriure”.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Infantil és per a l’obra Capgirat (Bindi Books), amb text d’Alba Dalmau i il·lustració de Cinta Vidal; el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Juvenil (Creació) és per a Paraules, flors i pólvora (Animallibres), de Cinta Arasa; mentre que el Premi Crítica «Serra d’Or» 2021 de Literatura Juvenil (Coneixements) és per a Migrants (Bang), d’Eduard Altarriba.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2021, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Francesco Ardolino, Borja Bagunyà, Marta Nadal, Marina Porras i Xulio Ricardo Trigo. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Francesc Foguet, Santi Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil l’han format Mònica Baró, Pep Brocal, Joan Bustos, Teresa Mañà i Núria Ventura.

Cal recordar que les obres premiades corresponen a les més destacades d’entre les publicades l’any 2020, i sense que s’hagin presentat a concurs. Els Premis Crítica «Serra d’Or» no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or de solapa, dissenya per Capdevila Joiers, que representa la distinció que atorga la revista. 

L’acte de lliurament dels 55ens Premis Crítica «Serra d’Or» tindrà lloc a l’Escenari 2 de la Setmana del Llibre en Català el proper divendres 17 de setembre, a les 19h, i comptarà amb la presència de tots els guardonats. També hi assistiran els guanyadors dels Premis Crítica «Serra d’Or» de 2020, que a causa de les restriccions per la pandèmia l’acte de lliurament de l’any passat es va haver d’ajornar i, per tant, no van rebre les serretes d’or -i ho faran durant el mateix acte del dia 17-.

30 d’agost del 2021

RELIGIÓN DIGITAL: MÉS SOBRE LA RENÚNCIA DEL BISBE NOVELL



És una dona la veritable causa de la marxa del bisbe de Solsona? Xavier Novell: "M'he enamorat i vull fer les coses bé"

Jesús Bastante

Religión digital  30.08.2021 

(Traducció Q. del P.)


L'arribada de Francesc i una sèrie de decisions polèmiques li van guanyar l'oposició dels sectors progressistes de l'Església –per la seva defensa de les teràpies de conversió d'homosexuals, per considerar l'avortament o l'eutanàsia com a "genocidis" o per oposar-se al matrimoni igualitari– i també d'alguns sectors conservadors, pel seu suport a la causa independentista catalana

Una de les tesis que més proliferen en aquests dies és la d'un informe, arribat a les més altes instàncies del Vaticà, en el qual s'acusa diversos bisbes espanyols, entre ells, Novell, de participar activament en grups que defensen les teràpies de conversió gai, aglutinades entorn de l'associació Veritat i Llibertat, que opera a Granada amb el consentiment (asseguren algunes fonts) del seu arquebisbe, Javier Martínez

El mes de juny passat, el ja bisbe emèrit de Solsona va acudir a una parròquia a Torrent (València) a una trobada en el qual es promocionaven les "teràpies" per a "curar" l'homosexualitat. Segons un dels presents en aquestes reunions, "amb l'ajuda de diversos sacerdots valencians, del Camí Neocatecumenal i de l'Opus Dei"



Dilluns passat, la notícia queia com una bomba en el Bisbat de Solsona. El seu titular, Xavier Novell, una de les estrelles mediàtiques de l'episcopat català, deixava el seu lloc després d'haver demanat "lliurement" la seva renúncia després d'un procés de discerniment i "per raons estrictament personals". Pocs sabien de la petició que havia fet al Papa i molts es van sorprendre per la celeritat amb la qual el pontífex va acceptar la seva dimissió.

Novell, (Montfalcó d'Ossó, Lleida, 1969) es va convertir en 2010 en el bisbe més jove d'Espanya, i era un dels prelats amb major futur, sobre el paper, del nostre país. Però l'arribada de Francesc i una sèrie de decisions polèmiques li van guanyar l'oposició dels sectors progressistes de l'Església –per la seva defensa de les teràpies de conversió d'homosexuals, per considerar l'avortament o l'eutanàsia com a "genocidis" o per oposar-se al matrimoni igualitari– i també d'alguns sectors conservadors, pel seu suport a la causa independentista catalana.


Després del seu cessament, les poques reaccions favorables a Novell van venir de dues dels presos condemnats pel 1-O, Josep Rull i Jordi Turull, els qui van agrair al ja ex bisbe de Solsona les seves visites a Lledoners i el seu acompanyament espiritual. De fet, Novell –l'únic prelat català que es va fotografiar votant durant el referèndum d'independència i que havia demanat el vot per a algun partit democratacristià que defensés la causa catalana i que no fos ERC ni el PSC– tenia prohibit pel Nunci expressar-se en públic o en privat sobre la situació catalana. Alguna cosa que, apunten en el seu entorn, va acabar de trencar psicològicament al prelat.
 

"Un home psicològicament inestable"

Però, per què marxa Novell? "Simplement, s'ha cansat de ser bisbe, de no poder ser lliure", afirma una de les seves col·laboradores. "És un home difícil, psicològicament inestable", sosté un dels capellans de Solsona. Les respostes a l'acceptació de la seva renúncia per part del Papa són molt poques, en part a causa de l'absència total d'explicacions per part de la jerarquia, que ha deixat el terreny adobat a les diferents teories, des de la qüestió econòmica a embolics de faldilles.

Alguns, fins i tot, han acusat el cardenal Omella d'haver ordit el seu cessament per les seves diferències en matèria nacionalista. Fonts oficials asseguren que aquesta tesi és "radicalment falsa", i l'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal –un dels pocs que coneixia la decisió de Novell– ha posat a la seva disposició tota l'ajuda psicològica, material i personal que el prelat necessiti fins que decideixi què farà en el futur.

Aquesta és l'altra incògnita: Continuarà sent bisbe? Se n'anirà a missions? Se secularitzarà? Algunes fonts han subratllat, fins i tot, que l'autèntica raó de la marxa de Novell és, senzillament, l'amor. "M'he enamorat d'una dona, per primera vegada en la meva vida, i vull fer les coses bé", conten que ha dit als seus íntims, i que Roma li ha aconsellat com procedir.
 

Cursos per a "deixar de ser gai"

Mentre s'aclareixen les veritable raons, una de les tesis que més proliferen en aquests dies és la d'un informe, arribat a les més altes instàncies del Vaticà, en el qual s'acusa diversos bisbes espanyols, entre ells, Novell, de participar activament en grups que defensen les teràpies de conversió gai, aglutinades entorn de l'associació Veritat i Llibertat, que opera a Granada amb el consentiment (asseguren algunes fonts) del seu arquebisbe, Javier Martínez.

"Sóc una de les víctimes d'aquestes teràpies", afirma Pau (nom fictici), un jove català que acusa a Novell i a altres bisbes –Munilla, Arturo Ros (auxiliar de València) o al mateix cardenal Cañizares– de defensar obertament les "reunions" en les quals s'incita a joves a "descobrir la seva veritable sexualitat". "T'asseguren que és possible 'deixar de ser gai’, una bogeria", apunta aquest noi, qui assegura que en el seminari de Solsona hi ha dos aspirants a sacerdot "que van fer la teràpia, acompanyats per *Novell".


Aquesta polèmica, que va saltar a la llum pública després que eldiario.es destapés les pràctiques de "reconversió sexual" dutes a terme a Alcalá de Henares amb el beneplàcit del seu bisbe, Juan Antonio Reig, va ser debatuda per la Conferència Episcopal al novembre de 2019. En aquest moment, una majoria de bisbes es van mostrar en contra d'aquestes falses teràpies, però l'entrada d'un grup de joves LGTBI en la catedral d'Alcalá de Henares (el que va ser denominat com 'escrache' pel portaveu de la CEE, Luis *rgüello), va fer que el sector ultraconservador de l'Episcopat obligués a prendre partit en defensa del bisbe davant els "atacs" rebuts. Novell va ser un dels més bel·ligerants d'aquest grup.

De fet, el mes de juny passat, el ja bisbe emèrit de Solsona va acudir a una parròquia a Torrent (València) a una trobada en el qual es promocionaven les "teràpies" per a "curar" l'homosexualitat. Segons un dels presents en aquestes reunions, "amb l'ajuda de diversos sacerdots valencians, del Camí Neocatecumenal i de l'Opus Dei". Aquesta persona, que prefereix no revelar la seva identitat, assegura que "Novell ha acollit a la seva casa del bisbat a xavals que estan en aquest procés, i no sols això: fa un any i mig es va traslladar a Madrid per a celebrar les noces amb una noia d'un dels joves que s'havia sotmès a aquests 'tractaments', sense el suport ni el consentiment del rector del lloc ni dels pares de la núvia".

27 d’agost del 2021

EL BISBE NOVELL "S'HA CREMAT TOTALMENT", SEGONS "RELIGIÓN DIGITAL"

 

 Xavier Novell.

 El bisbe Xavier Novell

José Lorenzo.  

Religión digital  

27.08.2021

(Traducció Q. del P.)

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

“S'ha cremat totalment”: les veritables causes de la seva renúncia al Bisbat de Solsona 

El bisbe Xavier Novell i la ‘síndrome de Biles’

 “El problema de Novell no té res a veure amb Omella ni amb els pronunciaments polítics del jove pastor favorables al procés: ‘això és pura fantasia”, diuen les fonts consultades
“Es tracta d'un problema humà, amb una crisi personal de gran importància, i ara es troba discernint sobre el seu futur. Ningú sap què farà”
“A Solsona els hauria agradat que Novell els hagués dirigit unes paraules a manera de comiat, encara que només fos un ‘reseu per mi’”



Va ser l'estrella dels Jocs Olímpics de Río 2016 i estava cridada a continuar regnant en els recentment clausurats de Tòquio. Però es va trencar psicològicament i va tenir el coratge d'apartar-se a un costat en plena competició i reconèixer que ja no podia amb l'autoexigència. “Ja no confio tant en mi mateixa”, va confessar la gimnasta estatunidenca Simone Biles. “Haig de concentrar-me en la meva salut mental”. I va abandonar. Només va participar en barra, on sabia que no era la millor.
Al ja bisbe emèrit de Solsona, Xavier Novell, de tan sols 52 anys, el més jove en el seu moment, amb una sòlida formació civil i eclesiàstica a l'esquena, al qual se li pronosticava un futur prometedor en les seves responsabilitats pastorals, tant en la Tarragonina com dins de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb ganxo mediàtic, li ha passat alguna cosa semblança a la millor gimnasta de la història dels Estats Units.


El paper del cardenal *Omella


I en aquesta renúncia feta pública el 23 d'agost, les acusacions que situaven darrere de la mateixa al cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, són “pura fantasia”. Al contrari, el també president de la CEE li hauria estat ajudant en la mesura del possible en aquest tràngol pastoral i humà del qual pocs, molt pocs, estaven assabentats. Ni tan sols qui ara fa les funcions d'administrador apostòlic, el bisbe de Vic, Romà Casanova, que es va assabentar tres dies abans de donar-se a conèixer la notícia d'una renúncia presentada “lliurement”.

Encara que mereix anàlisi a part, resulta curiós el creixent afany per esquitxar al cardenal *Omella amb totes les informacions relatives a l'Església que d'alguna manera causen escàndol, des del seu suport a l'indults i als separatistes catalans (fals: no ho poden ni veure), passant per la sortida dels benedictins del  la Valle de los Caidos (ell no ha anat a veure'ls i ja se sap que és amic de l'exministre socialista Salvador Illa), la galopant secularització de la seva diòcesi (com si els temples desbordessin en temps de *Sistach o Carles) o el plegar-se acríticament a les mesures que per la pandèmia van obligar al tancament i restriccions d'aforament en els temples de tota Espanya (com si haguessin estat oberts al Vaticà).
“Una crisi personal de gran importància”
El problema de Novell no té res a veure amb Omella ni amb els pronunciaments polítics del jove favorables al procés independentista a Catalunya, pels quals va ser advertit formalment des de Roma i més informalment des de la Tarragonina, havent captat Novell a la perfecció que servir també és obeir, alguna cosa que sembla que han oblidat els qui fins fa no tant imposaven el silenci des d'Oviedo a Sevilla.

Es tracta d'un problema humà, amb una crisi personal de gran importància. “Novell s'ha cremat completament”, reconeixen les fonts consultades. La Diòcesi de Solsona és molt complexa, malgrat la seva petita grandària. Ja ho va viure en les seves pròpies carns Tarancón, quan va ser el seu pastor. I Novell no va saber agafar-li el pas. Tot el contrari. Es va posar en contra de la meitat del seu clergat, li van rebutjar les corporacions civils, li van denunciar els col·lectius socials pels seus pronunciaments sobre l'homosexualitat…


Un ànim “molt canviant”


Novell, en la seva dècada com a bisbe, es va autocrear nombrosos conflictes. Ell mateix es va anar acovardint l'espai i en la Tarragonina, on coneixien molt bé “el seu ànim molt canviant”, sabien que anava per lliure i que era mudable. I hi havia una sensació que fins i tot li agradava allò d'anar contracorrent. Ja va succeir quan va tornar d'estudiar en la Gregoriana: va ser amb plantejaments eclesials avançats per a l'època i va tornar convertit a l'ortodòxia més rància.
A vegades semblava voler brillar i acaparar l'atenció i altres desapareixia, es tancava en si mateix, inescrutable fins i tot per als més pròxims. I cada vegada s'ha anat tancant més en si mateix. Tant que el seu cercle més estret de confiança en la seva diòcesi no tenia la vespra de l'anunci de la seva renúncia ni idea que anava a prendre tal decisió. Alguns lamenten que hagi donat aquest cop de porta, per més que respectin la decisió, però creuen que si no un explicació, almenys algunes paraules, una mínima comunicació, sí que es mereixien els seus diocesans. “Pels menys, un ‘reseu per mi”, apunten les fonts. Però no va ser el cas.
No se li ha donat l'esquena
Res se sap de la decisió final que prendrà. Si s'anirà a un monestir, a una parròquia, si tornarà però com a auxiliar, si farà el salt a les missions... Està discernint el seu futur, rebent ajuda i acompanyament espiritual en aquest moment tan difícil per a ell. Es respecta la seva decisió. Però no se li dóna l'esquena, com alguns pretenen lliscar.
"Després de l'actuació que vaig fer, simplement no volia seguir", va dir la gimnasta *Biles després de rebre en una prova la pitjor puntuació de la seva marca personal. I ja no es va voler presentar a les proves individuals en els Jocs de Tòquio. Ara*Novell està reflexionant sobre el seu futur. L'Església no li ha deixat de costat ni li ha demanat apartar-se. Ha estat ell qui s'ha fet fallida, una fragilitat que li fa més humà i per a la qual, encara que alguns no ho entenguin així, cal ser fort. És bo per a ell i per a la diòcesi. Tant de bo altres pastors fossin capaços de reconèixer aquesta mateixa vulnerabilitat. La seva salut ho agrairia. I la de les seves diòcesis, també. No obstant això, aquí estan, retorçant el veritable significat de baixar-se de la creu.