14 de maig del 2020
10 de maig del 2020
Josep Porta Galobart, germà de l'arquitecte Emili Porta
Donem per fet que aquí tothom (?) coneix l'arquitecte Emili Porta i Galobart, a qui devem, a Berga, els projectes de l'edifici de l'Ajuntament (1930), els de les Estaselles, del pla de l'Alemany i del passeig que des dels "25 años de paz" franquistes anomenem passeig de la Pau. També, entre altres, els xalets modernistes de l'advocat senyor Josep M. Puig i Pou i el seu mateix (xalet Porta), enderrocats gràcies a la permissivitat d'un urbanisme de poca volada; l'edifici vell de Correus, al camí de Roser; el panteó Bassacs del cementiri, on els maquis havien fet reunions clandestines a l'època de la foscor i que ara acull el panteó de berguedans il·lustres... Emili Porta també és l'autor dels plànols de les escoles de Bagà, Navàs i Sallent.
Perquè no sigui dit, després d'enderrocar uns quants edificis ideats per ell, la ciutat de Berga li va dedicar el passatge Arquitecte Porta, que uneix el passeig de la Pau i la plaça dels Països Catalans.
Josep Porta i Galobart (Berga, 1888 - Barcelona, 1958), germà de l'arquitecte, és encara més desconegut que ell.
En aquest enllaç en diem alguna cosa:
"Les gitanes de Porta i Galobart". A L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 37, núm. 136 (estiu 2018), p. 61-63
7 de maig del 2020
Un conte sobre els dinosaures de Fumanya
He trobat aquest conte llegit en veu alta, inspirat en els dinosaures del jaciment de Fumanya, a la web de Cavall Fort - El Tatano.
L'enllaç és:
El petit titanosaure
El jaciment de Fumanya, al Berguedà
L'enllaç és:
El petit titanosaure
El jaciment de Fumanya, al Berguedà
6 de maig del 2020
El modernisme desconegut del Berguedà
El
procediment que tenien aquells paletes de les últimes dècades del segle XIX per
imitar la fusta -m'ho havia explicat una padrina que va morir de vella l'any de
la Revolució dels Clavells de Portugal- consistia en donar la forma al tronc
per mitjà d'una barra de ferro que era envoltada amb un filat metàl·lic.
Els dos elements es cobrien després de morter, al qual, amb les mans, s'imitava
la forma que havia de tenir l'arbre. L'obra s'acabava de perfilar afegint-hi
la rugositat que s'obtenia tot passant-hi per damunt una forquilla que hi
deixava un solc de ratlles. Finalment es pintava de color marró. Amb aquest
sistema es podia confegir una vidriera, un banc "de fusta" per
seure...
No parlem de cap obra de Gaudí ni atribuïda com tantes al genial arquitecte: aquí hem tractat del modernisme desconegut del Berguedà que va malmetent el pas del temps.
No parlem de cap obra de Gaudí ni atribuïda com tantes al genial arquitecte: aquí hem tractat del modernisme desconegut del Berguedà que va malmetent el pas del temps.
Foto: BNG
Foto: BNG
5 de maig del 2020
El plaer de llegir el professor Jordi Llovet aquests dies de confinament
L'enllaç, a la ratlla de sota:
"Solitud", per Jordi Llovet, al diari Ara (.
Foto: Jordi Cervera, La Vanguardia.
"Solitud", per Jordi Llovet, al diari Ara (.
Foto: Jordi Cervera, La Vanguardia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)