14 de juny del 2020

LA PATUM CONFINADA. DIUMENGE DE CORPUS


La Patum confinada. Foto: BNG

"Cada any, el diumenge de Corpus al vespre, arrenquem un parrac de la nostra vida, enterrem un xic de nosaltres mateixos amb el darrer esbufec de la Guita. Mentre el Tirabol fa els últims espeternecs, els personatges de la Patum van desfilant l’un rere l’altre cap al seu repòs anyal. Els berguedans, joves i vells, els anem seguint amb la vista fins que han tombat la cantonada de cal Quim Serra i ens n’acomiadem amb recança. D’aquí a l’any vinent.
Ells —Gegants i Nans, Guites i Àliga, Àngels i Dimonis—, herois de la història i de la tradició, retornen cada any. Hi haurà un any, però, que nosaltres no retornarem…
La plaça va restant deserta, i el seu sòl va apareixent olorosament encatifat amb les deixalles calcigades de la Patum: fulles de vidalba amb què anaven guarnits els Plens, brots d’avellaner que arboraven els ardits patumaires per protegir-se de les guspires roents, restes de fuets cremats en holocaust a la tradició…
Com un camp de batalla després d’un combat, on l’esperança d’un poble que no vol morir ha assolit una victòria més."

Mn. Josep Armengou