20 d’abril del 2020

L'estratègia política, segons August Gil Matamala

August Gil Matamala, fill de mestre Gil de Sallent i pare de l'actriu Ariadna Gil, va defensar els berguedans del "cas Bultó" i, com a advocat dels independentistes, va guanyar la primera sentència del tribunal de Drets Humans d'Estrasburg contra l'estat espanyol per "violació de l'article 6 de la Convenció Europea dels Drets de l'Home" en el judici contra Xavier Barberà, Ferran Jabardo i Antoní Messeguer.

A mitjan dècada dels seixanta i principis de la dels setanta del segle passat, el PSUC, partit en el qual fins el 1968 militava August Gil Matamala, va canviar d'estratègia. La nova opció va suposar deixar de banda els plantejaments més radicals i optar per una política possibilista que en aquella època posava l'accent en la unitat de les forces antifranquistes. 

Sobre dita estratègia, Gil Matamala fa ara aquestes reflexions que són recollides al llibre esmentat al final d'aquesta nota:

"Vam fer el correcte? Tocava fer allò? Aleshores creia que sí, perquè portàvem darrera l'experiència del fracàs de les grans mobilitzacions i les vagues generals polítiques que havíem intentat; les condicions no estaven en absolut madures per a la 'lluita final' [...] Però en termes d'estratègia global només suposava reduir els objectius a democratitzar l'ordre burgès; és a dir, postergava el que ens havien ensenyat, entrava en contradicció amb la funció revolucionària en què estàvem implicats: canviar la societat."[...]
"Jo ja no sé quina és la política adequada, després hi he reflexionat, i amb aquesta tessitura ens trobem en cada moment. Per avançar, què hem de fer? Mantenir les posicions dures, pures i exigents, per quedar-nos sols en el món, o intentar trobar un lloc on avançar poc a poc i on ens deixin viure, sabent que trobar-lo implica acceptar les regles d'un joc que en el fons rebutges? Aquesta és l'altra gran pregunta, que, si algú me la contesta, li ho agrairé."


Fernàndez, DavidGabriel, Anna (2107). August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra. [Pròleg de Julià de Jòdar].  Barcelona: Sembra llibres. Pàg. 141.

                                     August Gil Matamala i David Fernàndez. Foto: Núvol.

28 de març del 2020

S. A. R. Maria-Teresa de Borbó Parma

El dijous va morir de coronavirus S.A.R. Maria-Teresa de Borbó Parma, la "princesa roja", germana del pretendent carlí al tron d'Espanya Carles Hug de Borbó Parma.
El president Carles Puigdemont ha lloat la figura de la finada amb aquesta nota a twitter:

Era una persona culta, sàvia, dialogant. Vaig tenir l'oportunitat de tractar-la diverses vegades, i de parlar-hi a fons. Per descomptat, també de Catalunya i Espanya. La diferència de tarannà i cultura amb l'altra branca de la família Borbó era evident. Descansi en pau.

S.A.R. Maria Teresa de Borbó Parma va participar als actes del II Simposi d'Història del Carlisme que organitza el Centre d'Estudis d'Avià. Era el 10 de maig del 2014. Va pronunciar la conferència "El frente exterior en la Transición Española", a les 6 de la tarda, a la sala d'actes de l'hotel Berga Park. 

Enllaços d'interès:


24 de març del 2020

Lo vell Taleia, contrabandista

M'havia explicat el Joan de cal Mestre que el vell Taleia era un home estrany. Havia fet, com tothom en aquests encontorns, el contraban.
Un dia venia d'Andorra amb el sac ple de plats i copes de vidre. Pel camí, va veure un niu de xuts dalt d'un arbre, s'hi va engarristar, el va agafar i el va posar al sac. 
Abans d'arribar a Saldes li va cridar l'alto la parella de la Guàrdia Civil. 
-¿Qué lleva usted, en este saco? -va preguntar-li un d'ells.
-Chutos, llevo chutos.
-A ver, enséñenoslos.
El vell Taleia obre el sac, treu el niu i els ocellets: "piu-piu-piu-piu...".
-Déjalo, que está loco -va dir l'altre civil.

 Resultat d'imatges per a "xut petit"

25 de juliol del 2019

Cinc anys de la 'confessió' de Jordi Pujol

Enllaç a l'article.

DSC_0107
Jordi Pujol i Marta Ferrusola  quan pujaven les escales de Sant Pere per assistir a l'enterrament de mossèn Ballarín (19.03.2016). Foto: Aquí Berguedà - Ivan Genescà.