Més Patum: La sentència

Els Quatre Fuets (30.5.2010). Foto: BNG

Què diu l’Estatut sobre la llengua de l’ensenyament:

ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

Què diu la sentència sobre l’ídem:

“Son inconstitucionales y, por lo tanto, nulos: la expresión “y preferente” del apartado 1 del art. 6”

Més Patum: la del barri de la Creu d'Avià

La Guita del barri de la Creu d'Avià. Foto: BNG

Un any més es va celebrar la Patum del barri de la Creu d'Avià, assajada per unes comptetents i acurades monitores i protagonitzada per la mainada del barri i -crec- alguns de fora. Amb música d'enregistrament a càrrec del Lluís Pijoan, el dissabte, a partir de les 8 del vespre, els Gegants i els Nans, els Turcs i Cavallets i les Maces, l'Àliga i les Guites van saltar a la plaça dura del barri davant l'admiració entendrida de parents i públic en general. Quan, ja ben fosc, jo me n'anava a casa a dormir, passant per davant de cal Pujols vaig veure com, en la negra nit, sota la Lluna plena vestien els Plens .

Acordionistes a Sant Joan de Montdarn

Aquesta tarda hi ha hagut l'aplec d'acordionistes de Sant Joan de Montdarn. El Pepe, quevivia de jove a prop de l'església d'Avià i acompanyava les caramelles, el Gustau, que regentava el Frankfurt Sant Guim, el Ros d'Obiols i uns quants més. Una agradable tarda a l'esplanada, davant l'església, voltats de camps que han deixat el verd i ja rossegen una mica. Josep M. Berenguer,el Charli, anava filmant músics i gent i les ovelles tancades i les cabres que s'enfilaven curioses sobre la paret. Cap al final han actual els Surti com surti, que són Trini Travé (Torres d'Alàs, 1958), Josep Garcia (Tuixén, 1928) i Francesc Sanvicens, el Ferrer, (el Quer Foradat, 1931). El més popular és el cantant, Josep Garcia, el Jaumet, alt com un sant Pau, que de jove havia treballat a les mines de Saldes i després va fer de pagès. Jo l'havia vist actuar a l'aplec d'acordeonistes de Maçaners i l'estiu passat un grup de joves, entre ells el fill de l'Artur Blasco, van cantar El llodrigó en honor seu a la plaça de Gósol. Corrandes, El gitano, La Pepeta, El llodrigó i totes les altres peces fan el seu efecte cantades amb la veu potent del Jaumet que, dalt l'escenari, amb el micròfon a la mà, sembla la reencarnació del president Tarradellas i explica històries com aquesta "La desgràcia d'un pobre home / té una fila per casar / enamorada d'un gitano / que no la pot desoblidar" i aquesta altra "Tinc por, tinc por, tinc por. / Tinc por deia la noia. / Tinc, por, tinc por, tinc por / que no em surti el llodrigó". Unes històries que, com els discursos del Tarradellas, el Jaumet acaba amb un "Visca Catalunya!". Doncs "Visca!".

Més Patum: els bastoners, els plens i la guita d'Artés surten per Sant Joan

Espectacular simbiosi entre bastoners i plens
al correfoc de l'any passat (24.6.09) passant
pels carrers del nucli antic d'Artés.
Foto: BNG

Artès. A partir de les 15.40 h, arribada de la Flama del Canigó a la Plaça Vella, plaça de Cal Màrius i diversos carrers del poble. Seguidament correfoc a la plaça de Cal Màrius. A partir de les 15.40 , arribada de la flama del Canigó. A la nit, correfoc pel nucli antic de la població amb inici a la Plaça de Cal Màrius seguit de la “cremada del campanar” i un espectacle de foc a la plaça Vella. A continuació, ball de revetlla.

Regió7

Per Sant Joan hem estat a les festes d’Artés, relacionades amb la rebuda de la Flama del Canigó inspirada amb el poema homònim de mossèn Cinto que havia vist baixar del Pirineu nois «ab falles de pega ò teyes enceses». La cercavila d’Artés, que aquest any celebrava el trentè aniversari, és un interessant correfoc, una interessant simbiosi de dracs i diables, de ball de bastons i Patum. De Patum perquè surt una guita com les de Berga i perquè els bastoners fan un ball de bastons vestits de plens, amb els fuets corresponents, donant lloc a un espectacle potent, lluminós i apoteòsic.

L'Erol . "Dietari"; 24 de juny del 2009

Quarantè aniversari de la mort d'Elisard Sala

Va ser el dimecres dia 17. Ho he sabut per una esquela publicada a l'Avui: Ens deixà el dia 17 de juny del 1970 per anar a descansar a un paradís de cançons. La seva família us ho recorda. "Oh Coll de Bauma vindré a / dormir sota la calma del teu jardí".