Un dinar a cal Nen

Darrere la barra de cal Nen, sota el Pedraforca blanc i negre del Deseures (exmaqui, fotògraf), d'esquerra a dreta i del darrera al davant: Xavier Barbé (periodista -Tele/eXprés. Avui, TV3), Ramon Felipó (advocat, bibliòfil, escriptor), Queralt Calderer (procuradora dels tribunals), Lurdes Sensada (ídem) i Magda Alsina (excorreponsal de premsa, excarnissera el carrer Major, sommeliere de la casa).

Sóc testimoni de la qualitat del dinar, de la bondat de l'ambient d'aquesta casa dedicada des del primer dia (1884) al negoci de l'hostaleria. Cal Nen és des de fa més de setanta-tres anys un feu de la família Alsina, un oasi de pau i tranquil·litat tan amagat vora de la riera Demetge que només un nas fi, una sensibilitat acurada, s'hi pot acostar.

El dinar del dissabte? S'hi van tocar temes humans i divins, política, economia, història (dels anys 60 - 70 del segle passat), societat, varietés, televisió... Se'n va parlar fins que el sol del canvi d'hora se'n va anar a fer nones avisant d'aquesta manera a la concurrència que era el moment d'aixecar-se o pensar en el sopar. Cosa impossible, aquesta darrera, tot just acabant d'assaborir tan delicades com escaients menges regades amb el vi da la casa i l'amabilitat del seu personal.

En la mort de Jacques Gilard

Jacques Gilard, estudiós i divulgador de l'obra del berguedà Ramon Vinyes, va morir a Tolosa el dissabte 1 de novembre. En aquesta nota el diari colombià El Tiempo, que enganxo a continuació, diu que Gilard té una investigació inèdita sobre Vinyes. Esperem que la publiquin (a Colòmbia, naturalment).

----------------------------------------------------------------------------------------------
Murió Jacques Gilard,

el hombre que presentó en sociedad la literatura del Caribe Colombiano

Jacques Gilard, critico literario fallecido el sábado a los 80 años.

Tenía 80 años. Falleció en la madrugada del sábado en Toulusse (Francia), víctima de un cáncer de garganta producto de su adicción al cigarrillo.

Jacques Gilard fue el crítico literario francés que dedicó buena parte de su carrera profesional a la investigación sobre de la obra de Gabriel García Márquez y el denominado Grupo Barranquilla.

Ex rector del Centro de Estudios Latinoamericanos de la Universidad de Toulouse y director de la revista Caravella, Gilard llegó a Barranquilla a comienzo de la década del 80.

Su permanencia en Colombia duró dos años, tiempo en el profundizó sobre el autor de Cien años de soledad y sus amigos de La Cueva, entre los que sobresalieron Álvaro Cepeda Samudio, Alfonso Fuenmayor, Ramón Vinyes y Germán Vargas.

El gran aporte de Gilald con relación a García Márquez consistió en haber recopilado la obra periodística que éste publicara en los diarios El Universal, El Heraldo y El Espectador, y que más tarde presentó, en formato de libro, en los volúmenes Textos costeños y Entre Cachacos. También sacó a la luz una recopilación de textos publicados originalmente por García Márquez en Venezuela y Europa.

Durante su estada en la capital del Atlántico, Gilard cosechó entrañables amigos como Teresa, mejor conocida como Tita Cepeda ¿esposa del inolvidable Álvaro Cepeda Samudio¿, y los intelectuales barranquilleros Ariel Castillo Mier y Álvaro Suescún Teledo. Este último resalta el gran impulso que Gilarad les dio a los escritores del Caribe colombiano en Europa:

"Gilard fue determinante para nuestros colegas compatriotas en el Viejo Continente. Por ejemplo, a Julio Olaciregui lo recomendó para que le publicaran por primera vez en Le Monde; Ramón Molinares Sarmiento y José Luis Garcés González son conocidos en Francia gracias a la crítica que Gilard hizo de sus obras".

Ariel Castillo, crítico de literatura, afirma que "Gilard mostró cómo Barranquilla ha sido un faro cultural en Colombia. En un país conservador como el nuestro, Barranquilla ha cumplido desde 1917, con la revista Voces un papel renovador en la literatura, el periodismo, las artes plásticas y la música. Eso nos lo reveló Gilard a través de sus investigaciones".

El escritor y cineasta Heriberto Fiorillo, recuperador de La Cueva, dice sobre Girald:

"Si un catalán, Ramón Vinyes, intuyó y estimuló la grandeza de García Márquez, otro catalán -Jacques Gilard- nos enseñó a desentrañarlo y valorarlo. Pionero entre los grandes analistas de Gabriel García Márquez, toda biografía de Gabo o todo estudio de su obra -y sobre la obra literaria del Grupo de Barranquilla- debe pasar por las revelaciones de Gilard. ¡Ah!, y darle el crédito. Celoso de sus descubrimientos hasta la exageración, llegó a polemizar con el mismo Nobel, con su hermano Eligio García y con Mario Vargas Llosa sobre la precisión de fechas, el origen de un cuento o la impresión de un libro. Enamorado de Macondo, pasó largas temporadas en Barranquilla, la ciudad que él aseguró en el mapa literario del mundo y que le inspiró escribir también sobre la obra periodística de Álvaro Cepeda Samudio, la literatura de Marvel Moreno y una investigación impublicada de Ramón Vinyes, su compatriota".

FAUSTO PEREZ VILLARREAL

Corresponsal de EL TIEMPO

BARRANQUILLA

La nena del Ferran Coma

M'hi ha fet tornar a pensar aquest paràgraf d'un escrit de l'Andreu Barnils, que és llarg,`però el copio sencer:

"Als poetes, els passa com als músics del país: es troben en plena efervescència, vessen qualitat i es mantenen, en canvi, discrets, molt discrets, fent camí sense soroll. L'altra nit, per exemple, vam anar a l'Apolo a veure els músics U_ma en directe. Tot i que em resulten més plaents en estudi, vaig tornar a comprovar que la seva música és poesia. Érem quatre gats, és cert. Però, com la nit dels poetes a la Zona Franca, érem quatre gats feliços. The happy few, que deia aquell".

U_mä són el Pau Vallvé (veu, guitarra, bateria, acordió, melòdica, theremin, percussió, carilló i teclat) i la Maria Coma (veu, piano, carilló,teclat, melòdica, percussió itheremin). Em van dir que havien actuat a la Font del Balç aquest estiu; quan ho vaig saber ja havia fet tard. El 14 d'aquest mes actuen a Manresa (El Sielu; dos quarts de dotze de la nit). Massa tard per qui, a les portes de la senectut, s'ajoca a l'hora des gallines.

U_mä són els protagonistes d'un espot de 32 segons sobre el reciclatge patrocinat per la Generalitat de Catalunya que fa uns mesos va circular molt per la televisió. El pare de la Maria Coma, el Ferran, és del meu poble, Avià. Concretament del Molí de la Coromina, com encertadament ell mateix ens recorda en els escrits que publica a la revista local "Ressó de Ressò". El Ferran va tenir una activa vida política a l'època de la transició; d'això deu fer cap a uns trenta-cinc anys. Té un càrrec de certa importància a "la Caixa" i només el veiem per aquí dalt de tant en tant. El seu pare, el Lluïset del Molí de la Coromina, era d'una família que va venir del cantó de Montmajor. Pagès, músic i actor teatral aficionat, era un home molt religiós. Per tirar endavant una família nombrosa com la que va formar devia haver de fer mans i mànigues. La seva descendència ha donat gent dedicada a la indústria, a la medicina, a l'ensenyament, a la pagesia, a la construcció, al transport. L'estudi de la nissaga dels Coma d'Avià, tres generacions, posem per cas, crec que tindria el seu interès.

Escrits de guerra

Diu que un fill del Ramon Barnils va anar a Poblet per fer cessió de l'arxiu del pare al monestir i remenant va trobar un dietari de guerra que uns anònims escrivien per encàrrec de la Generalitat, amb anotacions del president Companys i de Tarradellas, un dietari misteriosament inèdit fins ara i que aquest fill del gran periodista és a punt de publicar en una petita (fins ara) editorial que regenta. Diu que són uns papers transcendentals per entendre la posició del govern durant el conflicte: l'obra cultural i educativa, la indústria bèl·lica, el salvament de persones, la confiscació de béns. Diu que Tarradellas se'l va endur a França, el seu pare el va salvar de la Gestapo i va tornar al país amb l'arxiu que porta el nom de l'expresident.

Un berguedà al Cor de Teatre

El berguedà Jordi Plans, mestre de professió, actualment destinat al Ceip (aviat Escola) Sant Joan de Berga, és un dels integrants del Cor de Teatre, on fa la veu de baix.

El Cor de Teatre, formació estable integrada per 20 cantants, es va crear l’any 1998 a Banyoles amb l’objectiu d’interpretar un repertori pertanyent a diverses èpoques i estils amb la particularitat d'incorporant-hi l’expressió teatral.

El Cor de Teatre ha actuat en nombroses sales del país i de França. Des de l'any 1998 té cura de la part musical d'Els Pastorets de Banyoles. Els dies 21 i 22 del passat mes de juny va actuar al festival Eclats de Voix (Auch /França), amb l'espectacle El concert i el concert coral a l'abadia de Flaran (Valence-Sur-Baïse / França).