20 de juliol del 2008

Torna l'aigua de Torrentsenta



L'aigua de Torrentsenta. Foto: BNG


Productes comercialitzats per l'empresa Cobega


Fa anys que es parla de la planta embotelladora de l'aigua de Torrentsenta, a Gósol. L'empresa que hi està interessada és Cobega, que aquí actuaria a través de la seva filial Roalba. El producte final es comercialitzaria amb el nom 'Aigua de Cadí'. Cobega, creada a principis de la dècada dels cinquanta del segle passat, i amb seu social a Barcelona, és la concessionària de la Coca-cola per a Catalunya, Andorra, Aragó, les Illes Balears i Canàries.

M'expliquen en una conversa a Gósol que el tema està com segueix: l'expedient encallat en algun despatx, interès per desencallar-lo i gestions recents davant la Generalitat. Qui ha fet les gestions? Em diuen que dos polítics importants, de llarga trajectòria municipal socialista...


He abandonat la conversa perquè havia d'omplir unes quantes garrafes a Torrentsenta i m'han vingut unes ganes imperioses de beure un glop d'aquella aigua tan fresca.

Aquests dies, el paisatge de Torrentsenta de lluny es veu pintat per les coloraines de les tendes. De prop, la novetat és el formigueig de les colònies infantils, aquí un grupet, allà uns altres banyant-se, més avall de la carretera tres que pugen amb un pam de llengua. Aquests dies, el paisatge de Torrentsenta, tan immòbil durant tot l'any, s'ha despertat de la letargia.




13 de juliol del 2008

Segant el blat moll a Avià

A les 8 de matí han començat les Festes del Segar i el Batre amb la missa dels segadors oficiada per mossèn Ramon Viladés a l'església romànica de Santa Maria d'Avià. Després, a l'era, hi ha començat a haver moviment. Les parades s'anaven organitzant mentre els segadors feien el primer mos; entre ells, uns dels participants en el programa "La masia", de TV3. I com cada any, el Pep Graus ha encetat la locució, els cavalls iniciaven el moviment giratori sobre les garbes desfetes formant un cercle fins que, al cap de poc, els animals han deixat lloc als segadors per a la imatge de rigor -hi havia més fotògrafs que pagesos- sota l'organització del Graus: els homes (i alguna dona) de la càmera al cantó de Santa Maria i els homes del volant (i la regidora de cultura, M. de Agua Cortés) a l'altra banda.

Han anat arribant més gent. Mirant les parades hi havia l'enginyer agrícola Fèlix Pi, a qui es deu la primera idea i organització de la festa, ara ja fa vint anys. Sense que sortís el sol ni plogués, ha vingut el carro i jo me n'he anat a comprar el diari. A l'era de Santa Maria han quedat les puntaires, els de les parades, els segadors, els que batien a l'era amb els animals, els fotògrafs, els badocs i el Pep Graus interpretant cadascú la part pertinent del ritual que recupera, de forma festiva, una de les feines més característiques de quan la gent d'aquest país vivia de l'agricultura.

Avui que els dediquem la festa seria elegant pensar que encara en queden de pagesos. Gràcies a ells tenim els camps com un jardí, llaurats quan toca, verds a la primavera i rossos a l'estiu.



La sega


La batuda amb animals

12 de juliol del 2008

El Josep M. Berenguer ha tocat l'acordió a Cal Tahona de Maçaners aquesta plujosa tarda de juliol


Josep M. Berenguer (Charly), aquesta tarda, a cal Tahona de Maçaners. Foto: BNG

La pluja, aquesta tarda, ha fet desmuntar precipitadament les parades de la plaça de Maçaners (no "Massanés", com llegim en alguns papers impresos, sinó amb ce trencada i rs final, si us plau, com figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya). A Maçaners, doncs, el el xàfec ha fet desmuntar en un moment les parades de la mostra de productes artesans de la Trobada d'Acordionistes. Adéu exposicions de cistelles i acordions diatònics i violins; només han quedat en peu la dels formatges i la dels xurros.

Davant del diluvi, Cal Tahona ha estat el refugi escollit per la majoria. El bar, on poc abans m'havia estat possible de prendre un cafè tot llegint tranquil·lament La Vanguardia, s'ha anat omplint d'un brogit creixent fins que de cop s'ha sentit el so d'una harmònica, l'harmònica del Josep M. Berenguer, Charly, càmera de TV3 que fora de servei i per iniciativa pròpia enregistra les festes de la comarca, des de la Patum fins a l'aplec gairebé anònim, i passa desinteressadament el seu treball al Canal Taronja perquè tots en puguem gaudir. Després de l'harmònica, el Charly ha aparegut amb un acordió, de fet també podia haver sortit amb la trompeta o el violí que duia al cotxe, però no ho ha fet. En un no-res ja havia dos o tres acordions més a la sala, el bar de Cal Tahona, on s'apleguen boletaires matiners, cansats ciclistes i veïns del llogarret a fer-la petar. Però aquesta tarda els ritmes i les melodies han posat a l'ambient un aire despreocupat i festiu... malgrat la inclemència del temps de fora, amb els núvols fent com una cortina transitòria que cobria ara sí ara no la imatge del Pedraforca mentre les gotellades intermitents d'intensitat desigual regaven el paisatge.

...He arribat a casa just en el moment que per la televisió comarcal (CanalTaronja) passaven les notícies de la setmana. La primera que he vist ha estat l'ordenació de diaca del Raül Tollar, de Puig-reig, a la catedral de Solsona. L'enregistrament era del Charly, que demà, segurament, veuré captant imatges de les Festes del Segar i el Batre d'Avià a l'era de Santa Maria. Allò que deia "
càmera de TV3 que fora de servei i per iniciativa pròpia enregistra...". Gràcies, Charly!

Pluja a la plaça de Maçaners
amb el Pedraforca al fons


Josep M. Berenguer (Charly)
aquesta tarda a cal Tahona
amb altres acordionistes


Un virtuós del diatònic


Duo d'acordions

10 de juliol del 2008

Concert a Santa Maria d'Avià

Ha acabat fa poc l'actuació del grup Exaudi nos a l'església romànica de Santa Maria d'Avià dins del marc de les Trobadories de Guillem de Berguedà. III Trobada Internacional de Música Antiga.



24 de juny del 2008

La Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre


Van tenir l'amabilitat de convidar-m'hi. Són berguedans, amb casa llogada a Vallcebre de fa uns 15 anys. Per iniciativa dels fills, la nit de Sant Joan fan la Patum. Una Patum cada vegada més elaborada, amb música de cedé però fuets com Déu mana, acadèmics Gegants del Casserres de Solsona i Tabal amb pell com l'autèntic.


La casa de pagès té un planell al davant, balcó al primer pis i era envoltada d'una paret. És en aquesta era on actuen les comparses, tret de les guites, que volten per fora i pugen al balcó. A la barana del balcó hi penja un domàs vermell amb l'escut de la ciutat de Berga al centre, un escut de paper plastificat que a quatre passes un s'imagina brodat. A la cara nord de la casa hi ha el porxo, amb escales i un replanet al capdamunt: com si l'haguessin fet a mida per al Tabaler.


Eren les 10 de la nit, la nit de Sant Joan. Una nit com tantes, fresca i clara, en aquesta solitària casa de pagès de Vallcebre envoltada de boscos. Quatre estels treien el nas en la llunyania celestial. La festa començava. Una a una van sortir les comparses. Les Guites eren dutes per uns joves de Cou que en algun Tirabol van aconseguir una gracilitat inusitada. L'Àliga, una nena que aquest curs ha acabat cinquè de primària, té una cua de cartró com a únic distintiu. Però només sentir-se les primeres notes de la melodia es va produir un silenci que en aquella hora i aquell lloc era encara més silenci que el de la Plaça. Saltaven una dotzena però simulaven empentes com si no s'hi cabés. Als últims compassos, tots es van tirar a terra i la cua de cartró va passar veloç per sobre els seus caps.


Com que em sembla que els estadants d'aquella casa volen tranquil·litat, no diré cap nom. Només que entre els assistents hi havia, crec que en qualitat de convidat per algun tipus de veïnatge, el Juli Gendrau, alcalde de Berga. Va passar que, a mitja Patum, la nena que el Juli duia al coll va agafar el son i l'alcalde, en qualitat de pare, se la va endur a casa a dormir. Llavors una senyora gran va dir al meu costat: "Aquest alcalde m'agrada perquè té presència i es veu d'un tros lluny. I perquè de prop és amable i ben enraonat".


Salt de Maces de la Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre

19 de juny del 2008

Jiménez Losantos


El Pedraforca tapat, aquesta tarda, amb una clariana sobre Molers per on entrava, a punt de pondre's, el sol. Segurament que demà a primera hora els rajos solars directes tenyiran d'or els pollegons iniciant així el dia mentre la carcúndia episcopal espanyola farà revolts i més revolts sobre la COPE i la d'aquí, llevat dels comptadíssims, ens obsequiarà amb el més covard dels silencis.

8 de juny del 2008

La Banda del Memorial Ricard Cuadra i la Companyia Elèctrica Dharma


Actuació de la
Companyia Elèctrica Dharma i la Banda del Memorial Ricard Cuadra al
pavelló d'esports vell, aquest vespre. Direcció de Robert Agustina i Sergi Cuenca.

Les populars melodies de la Patum primer ensenyorides amb els arranjaments del mestre Lambert i després posades al dia amb el filtre de jazz-rock de la Dharma. Més moments de celebració que de silenci, una celebració que a l'última part, amb els Tirabols, ha fet vibrar el miler de berguedans transportant-los espiritualment a la Plaça. Llavors
a l'ambient s'ha esdevingut la catarsi que fa aflorar de manera visible tots els possibles conceptes abstractes que configuren l'ànima berguedana. Ho ha fet fins al punt que més d'un s'ha aixecat de la cadira, en acabar el concert, pensant que ja no són edats per empentes i xafades i en travessar la porta del pavelló ha comentat que els Tirabols d'aquest vespre s'han pogut saltar de meravella.
La Patum, el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar, segons encertada definició de mossèn Armengou. O teatre sagrat que, en paraules de Peter Brook, "no només mostra l'invisible, sinó que també ofereix les condicions que fan possible la seva percepció".


Dos enregistraments del concert d'aquest vespre




7 de juny del 2008

Els 30 anys del Regió7

O sigui, ja fa trenta anys que amb el Josep M Salat, el Jaume Coromines, l'Àngel Gómez de l'Astral i no recordo si algú més fèiem el setmanari "Llobregat", del que tan pocs exemplars van aparèixer... En una portada hi va sortir una foto a tota plana del lliurament a Franco de la medalla d'or de la ciutat de Berga al balcó de l'ajuntament, l'any 1966, tot demanant a peu de foto que fos retornada per la família; en un altre exemplar hi havia l'explicació de la tumultuosa 'Patum de la pistola'. Pot ser que ja hagin passat trenta anys?
Ens va embrancar en l'aventura el periodista Joan Castellà-Gasol que es va sorprendre, una dia, a prop de la plaça de Sant Pere, que quan nosaltres dèiem 'el mossèn' ens referíem exclusivament a mossèn Josep Armengou, com si no n'hi hagués d'altres. El cas és que l'aventura va durar poc i ja és història, com el qualificatiu 'els terroristes del Llobregat', apreciació del llavors alcalde Joan Noguera, també entrevistat en aquelles pàgines.
Un dia el "Llobregat" va publicar un breu sobre el diari que havia de sortir a Manresa, de primer encara no cada dia de la setmana, que prenia el nom de l'antiga regió de la divisió comarcal de Catalunya de l'època republicana, "Regió7". En el projecte hi treballaven uns joves provinents del "Diario de Barcelona" i el Xavier Domènech, corresponsal a Manresa del "Tele/eXprés". Uns joves que ens van venir a explicar el projecte i nosaltres no deguérem veure gaire bé, o com a mínim fer-ne gaire cabal, perquè no ens hi vam pas afegir, encara que l'Àngel Gómez va publicar una nota al número 0 sobre la situació de l'economia berguedana on demanava que calia buscar alternatives industrials per quan la 'mineria i el tèxtil petessin'.
Del "Llobregat" només en deuen quedar uns quants exemplars a l'arxiu per a consulta d'historiadors. El "Regió7" ja ha fet trenta anys. Mentrestant, han passat moltes coses. Un dia, el 'Mascu' (Gonçal Mazcuñán) va deixar d'anar amb el sarró caqui i es va posar corbata; com ell, tots plegats ens hem fet qui-sap-lo grans. Però les pàgines del "Regió7" continuen representant cada matí una cita ineludible i són un agermanament sense parió per a les dones i els homes de la Catalunya central. Que sigui per molts anys!

28 de maig del 2008

Ràdio Berga

Molta feina pels mitjans de comunicació aquests dies de Patum. Ràdio Berga, per exemple, n'ha retransmès més de trenta hores i la seva web ha rebut més de 4.000 visites. D'aquesta web me n'agrada especialment l'apartat de notícies, on faig una mirada ràpida al final del dia, 'A veure què diu Ràdio Berga?', quan un ja no està gaire per brocs. Són unes notícies que, pel seu format breu, clar i fruit d'una intel·ligent selecció, es digereixen suaument com un iogurt abans d'anar a dormir.

He rebut una nota de premsa que fa esment de la maquinària humana que ha possibilitat l'edició d'aquest any de la Patum radiofònica, gènere que obliga -això ho dic jo, no la nota- a travessar la Plaça en plena funció, amb el micro a la mà, empaitant el cap de colla o el vip pixapí que ens honora, explicar l'entremès des d'una finestra de l'edifici municipal i altres cabrioles radiopatumístiques. Hi va va excel·lir, en aquest gènere radiopatumer, el malaguanyat mossèn Ramon M. Serchs.

PD. La 'maquinària humana' esmentada: "Una vintena de professionals i col·laboradors de Ràdio Berga han participat en les transmissions. Durant les Patums completes, aquesta emissora va comptar amb les veus de Pere Artigues, a la narració; Jordi Torrabadella i Xavi Rosiñol, a la plaça; Fermí Riu, a la publicitat; Anna Costa, al balcó dels convidats; Aurora Rodríguez, a l’empostissat dels músics, i Jaume Fíguls, a la recepció de correus electrònics i missatges sms. A més, Ricard Codina i Marc Clotet van participar en el control tècnic, Maite Flores va narrar el lliurament dels títols de patumaire; Berta Francàs va ser a la Patum infantil completa, i Ferran Bertran, a la Patum de lluïment de diumenge".

El restaurant de Queralt

M'expliquen que, davant la manca de gestions dels polítics envers les autoritats autonòmiques de cara a aconseguir la rehabilitació de la part municipal de l'edifici de Queralt, els empresaris berguedans que tenen la concessió de l'hostatgeria han decidit tirar pel dret i posar en funcionament, tan aviat com sigui possible, "un servei modest però digne".

25 de maig del 2008

Més notes de Patum

Les autoritats al balcó de l'Ajuntament aquest matí (Foto: BNG).

La pluja, protagonista de la Patum de lluïment (Foto: BNG)






19 de maig del 2008

Notes de Patum

1. Ahir, els quatre fuets passats per aigua. Res de nou, perquè és sabut de sempre que per la Festa Major de Graugés plou i els que hi vam pensar ja portàvem paraigua. Molta gent i problemes d'aparcament. On haurem de deixar els cotxes els dies de Patum si el terraplè està en obres?
2. Tot s'apuja. Aquesta tarda he comprat una bosseta de xurros al Vall i m'ha costat 9 euros, que són 1.500 pessetes.
3. Avui presentaven el llibre de l'Albert Rumbo i la Pilarín Bayés. He anat a comprar-lo a la llibreria i: a) no el tenien, b) no sabien si el tindrien més endavant.
4. No té res a veure amb la Patum, però és igual. La Beth actuarà aquest estiu a la Font del Balç de Gironella. M'ho ha assegurat una font ben informada.

11 de maig del 2008

Chacón

Escriu Chacón*: "los habitantes de las montañas de Cataluña son alivos, fanáticos y guerreros, siempre miran con prevención a los hombres y a las ideas que no nacen a su lado y muchas veces han desconocido la autoridad de los gobiernos constituídos" i en una altra pàgina afegeix: "el clero de la montaña es tan poco ilustrado que apenas habla el castellano".
L'important militar pensa en el paper de l'Alt Llobregat en una hipotètica invasió estrangera o en un nou enfrontament bèlic a l'interior: la 'Catalunya optimista'.

* P Chacón: Estudio militar de la cuenca superior del Río Llobregat; Madrid, 1883.

9 de maig del 2008

Toni Castells i la Beth al Mercat de Música Viva de Vic

Toni Castells, 'Momo', músic fill de Berga radicat a Londres de fa uns anys, participarà al Mercat de Música Viva de Vic, la principal fira de música dels Països Catalans, que enguany arriba a la vintena edició. L'actuació de 'Momo' serà el dia 20 de setembre i en el seu espectacle, que es va presentar fa uns mesos a la capital britànica, l'acompanyarà, entre altres artistes, la Beth de Súria .

20 d’abril del 2008

El Segre és vida

Des de l'altra vessant del Cadí m'informen que el projecte de transvasament del Segre al Llobregat està enllestit i que ja s'han contractat les empreses que l'han de dur a terme.
Del manifest en defensa del riu Segre:
La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2, tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada d'uns 5’5 milions de persones, el 80% de la població de Catalunya. Més o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.

Davant d’aquest diagnòstic, l’única solució passa no només per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també per començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori tant de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el mes important, uns polítics coherents, valents i lliures de les pressions del poder econòmic que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori.

--------------------------------------------------------



EL RIU SEGRE ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT.

La Plataforma per la Defensa del Segre, constituïda en assemblea el 14 d’abril de 2008, va aprovar el següent MANIFEST:

Volem expressar la nostra més ferma oposició al projecte del Govern de la Generalitat de realitzar un transvasament d’aigua del riu Segre des de la Cerdanya, conca alta del riu Segre, cap al Llobregat, amb destinació a la regió metropolitana de Barcelona.


Ens oposem, per principis, a tots els transvasaments, per considerar que l’aigua pertany a la conca que li és pròpia, on compleix les seves funcions ecològiques i usos socials. Destacant que la conca del Segre és del tot deficitària, per les concessions desmesurades que han estat ja concedides, i que alteren ambientalment el riu Segre. Per posar un exemple prou il·lustratiu, per la llera del Segre a la ciutat de Lleida tant sols passen de mitjana de cabal ecològic entre 2 i 3 m3, que donen una imatge lamentable, quan legalment haurien de passar 10 m3.


Per criteris ecològics, segons dades de caràcter tècnic, en l’estudi dels aforaments, queda acreditat que el riu Segre a la seva conca alta ha perdut en els últims 20 anys el 28% de les seves aportacions anuals, que han passat dels 1080 hm3 als 680 hm3, mentre que al curs baix la pèrdua d’aportacions ha estat de fins a un 44%, passant d’uns 2000 hm3 a 1336 hm3 (en el període que va que va de 1982 al 2002).

Segons les dades de l’estació EA 256 Segre a Isòvol, de la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE), on es registren els cabals diaris del riu, durant el període entre l’1 de setembre de 2007 al 25 de març de 2008, només ha superat el cabal de 3 m3/s (quantitat mínima per fer possible el transvasament segons el conseller de Medi Ambient) durant 23 dies, 18 dels quals són del més de març, període de desgel, i que aporten un cabal necessari per omplir l’embassament d’Oliana. Aquest cabal superior a 3m3/s duran tan sols 23 dies de 7 mesos és insignificant per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona, el que fa pensar que no es respectaria el cabal mínim a mantenir o el període de transvasament proposat.


La CHE calcula fins a dia d’avui que el 10% de la mitjana interanual s’ha de deixar de cabal ecològic, la qual cosa suposa deixar a la conca 133hm3 any malgrat s’hagi de considerar insuficient. La pròpia CHE recull que el cabal ecològic hauria de passar a anomenar-se “de manteniment”, amb aportacions que haurien d’incrementar-ne un 40% més, a fi de garantir realment la conservació ambiental dels rius en compliment també de la Directiva marc de l’aigua, que hauria de suposar l’augment a 334 hm3 a la conca si volem tenir uns rius vius, no com ara. Cal recordar que el transvasament que es proposa no s’ha avaluat ambientalment mitjançant cap estudi i no s’ha tingut en compte que la captació es fa dins d’un espai Xarxa Natura 2000, i que es troba entre dos EIN, “Reserves Naturals Parcials Riberes de l’Alt Segre”, constituïdes per preservar l’hàbitat de la llúdriga.


A aquesta situació caldrà sumar-hi les conseqüències que es poden derivar del canvi climàtic, on s’espera en base a les previsions que La zona mediterrània serà una de les més afectades en quant a pèrdua notable de precipitacions, i l’augment de les temperatures. Aquests fenòmens afectaran les condicions físiques i químiques dels nostres rius, que de retruc provocaran una pèrdua de la seva biodiversitat.



Pels impactes en el teixit social, en l’actualitat els requeriments dels regadius antics com ara els de d’Urgell, d’unes 70.000 ha. ja suposen una concessió de consum de uns 650 Hm3 anuals quasi el 50% de l’aportació actual del riu.


En aquest sentit cal destacar que pels recs del Segarra Garrigues (unes 60.000ha) estan previstos uns 270 hm3, dels quals només la CHE té una reserva de cabal de tan sols 100 hm3. Cal sumar-hi els usos industrials, els d’aigua de boca i altres com els hidroelèctrics, la qual cosa converteix la conca del Segre en totalment deficitària.



la conca del Segre és una de les de major abast, que tot i tenir hipotecats en l’actualitat els seus recursos hídrics, caldrà incloure canvis en l’ús de l’aigua, amb la millora de regs i la introducció de sistemes més eficients de regadiu a fi de fer un repartiment més racional de l’aigua, que hauria de contemplar que 1/3 vagi al riu com a cabals de manteniment ecològic,i arribin també a la desembocadura pel manteniment del delta i evitar que la cunya del mar continuí avançant. Els altres 2/3 s’haurien de dedicar per usos de caràcter social i poder garantir el desenvolupament socioeconòmic de les comarques lleidatanes de la conca, tant en aigua de boca com en usos agrícoles i industrials.



La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2, tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada de uns 5’5 milions de persones, el 80% de La població de Catalunya. Mes o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.

Davant d’aquests diagnòstic d’única solució, passa no nomes per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el mes important, uns politics coherents valents i lliures de les prensions del poder econòmic, que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori. El que considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa per part del nostre sistema polític dels interessos mercantilistes del poder econòmic, això és el que pesa i decideix. L’esmentada acció suposa una autèntica transgressió de les normes legals bàsiques que regulen l’estat de dret i democràtic, en ignorar tots els processos previstos d’informació, transparència i participació pública que han d’acompanyar el projecte, actuant unilateralment i per decret, vulnerant innumerables normatives catalanes, espanyoles i les directives europees.

Es per tots aquests motius que considerem que els errors polítics s’han de pagar assumint-ne la responsabilitat, la qual cosa hauria de passar per la dimissió del Conseller de Medi Ambient i tot el seu equip.

Per tant, ens oposem al transvasament del Segre i

  • Ens comprometem a treballar coordinadament amb altres moviments socials per aconseguir que aquest projecten o es dugui a terme, tant per l’irracional del seu impacte social i ambiental com per les conseqüències que se’n deriven de desigualtat i desequilibri territorial.
  • Ens solidaritzem amb la gent de les terres de l’Ebre, oposant-nos al transvasament de l’Ebre cap a Barcelona mitjançant la prolongació del minitransvasament al Camp de Tarragona.
  • Demanem que des de la CHE i l’ACA s’elabori un pla integral del Segre que tingui uns objectius de millora ecològica del riu, aplicant cabals ecològics de manteniment suficients.
  • Demanem que es revisin les concessions atorgades del riu Segre i s’ajustin als condicionants ambientals i socials actuals.
  • Ens comprometem a treballar conjuntament amb la gent i moviments de la conca alta, mitja i baixa del riu Segre per exigir que es retorni al riu Segre allò que li pertany per tal que el Segre sigui un altre cop un riu viu.

Bellver de Cerdanya, 14 d’abril de 2008

ENTITATS ADHERIDES A LA PLATAFORMA PER LA DEFENSA DEL SEGRE:

Grup Alt Segre (GAS)

IPCENA

Club de Pesca Riu de l’Ingla

Club Esquí Bellver

Associació cultural 67

Associació Solidaria Cuca de llum

CIAPP

Plataforma Salvem Pedra

28 de març del 2008

Antoni Bassas i la Cope

Fa pocs minuts que ha acabat la interessant conferència d'Antoni Bassas sobre les relacions Catalunya - Espanya a través dels mitjans de comunicació, des de la II República fins als nostres dies.
Antoni Bassas (Barcelona, 1961)va treballar 14 anys a les retransmissions de futbol en català de Joaquim M. Puyal a Ràdio Barcelona. Des del 1995 dirigeix El Matí de Catalunya Ràdio, que és líder d'audiència radiofònica a Catalunya.
L'acte ha omplert el Casal d'Europa del Berguedà i formava part dels programats per l'escola Vedruna de Berga amb motiu del seu 150è aniversari.
Avui, a Berga, Antoni Bassas ha tornat a llegir la conferència que va fer fa poc més d'un any a la London School of Economics (LSE), convidat per aquesta entitat a través del seu professor Paul Preston i per la Fundació Trias Fargas.
Ha presentat i moderat l'acte
Ramon Minoves, president comarcal de CDC i professor de l'Escola Universitària de Turisme Sant Ignasi, de la Universitat Ramon Llull, i també president de l'Associació de Pares i Mares de l'Escola Vedruna de Berga.
D'entre moltes altres coses d'interès, Bassas ha parlat sobre la Cope. Les seves idees són (les citacions són de memòria):
- Jo sóc creient.
- La Cope és el més antievangèlic que hi pot haver, perquè l'Evangeli bàsicament diu que ens hem d'estimar els uns als altres i la Cope escampa l'odi.
- També és una emissora antiespanyola, perquè fomenta l'independentisme.
- Si l'abat de Montserrat deia fa uns dies que no entén com no s'ha pogut solucionar el problema tot i les gestions fetes per ell i altres eclesiàstics davant del Vaticà, és que la Cope és un misteri que els simples mortals no podem entendre.


25 de març del 2008

Record de Josep Benet des del Berguedà

Cartell mític d'Enric Satué

...van produir-se els anomenats fets del Palau de la Música, el maig de 1960, en què van ser detingudes algunes persones, una d’elles, Jordi Pujol. Quan un dels detinguts, Jaume Casajoana, va ser alliberat, em va venir a dir que en Pujol li havia dit que no sabia si podria aguantar les tortures i em recomanava que m’amagués”.
Josep Benet va buscar refugi al santuari de Queralt, del qual era custodi mossèn Josep Maria Ballarín i on tot sovint hi havia gent amagada. Després va passar una temporada al monestir de Montserrat i, finalment, va viure clandestinament a la casa d’estiueig que l’advocat Salvador Casanovas tenia llogada a Castellterçol.
D'una entrevista de Josep M. Sòria a Josep Benet

El santuari de Queralt fou un oasi de llibertat en aquells temps difícils. Mossèn Ballarín, si volgués, podria escriure unes memòries interessantíssimes...
Pròleg de Josep Benet a
Armengou, Tuyet, Ballarín. Prosa escollida

Biblioteca Escriptors del Berguedà, 7
Edicions de L'Albí
Berga, 1990

JOSEP BENET

A cop d'ull esteu pensant
que s'acosta un elefant
amb orelles irrisòries,
quan amb veu baixa en excés
com aquell que es confessés
explica, ric de memòries,
la història de les històries.
Climent Forner
Liridunvau, Liridonvon
Obra poètica II
Edicions de L'Albí
Berga, 1989

-----------------------------------------------------------------------------

HOMILIA DE L'ABAT DE MONTSERRAT, JOSEP M. SOLER, A L'ENTERRAMENT DE JOSEP BENET

26 de març de 2008

Estimats Sr. Bisbe,
M. H. Honorable President, Autoritats,
M. Abadessa, comunitat germana de Sant Pere, preveres concelebrants,
Estimats germans i germanes tots:

Vaig a preparar-vos estada, deia Jesús a l’evangeli que acabem d’escoltar. Ens ha preparat estada, després de demostrar-nos, amb la seva mort en creu, que és el servent de la humanitat. I no sols ens ha demostrat fins a quin punt ens estima, sinó que ha donat la vida per purificar-nos de les nostres foscors i dels nostres mancaments i ens ha preparat estada a casa seva perquè vol que visquem allà on ell està. Ho celebrem amb tots els cristians del món en aquesta octava de Pasqua. Ho celebrem i en vivim, amb l’esperança que aquest do que ve de la mort i de la resurrecció de Jesús continuarà actiu en nosaltres més enllà de la mort.

Per això les paraules de l’evangeli prenen un relleu molt especial en el moment de la mort del nostre germà en la fe Josep Benet. Certament, amb la seva mort i la seva resurrecció, Jesús ens ha preparat estada, fins al dia que tornarà i ens prendrà a casa seva. Aquest tornar per venir-nos a buscar s’esdevé ja en el moment de la mort de cadascú. Per això, ara que en Josep Benet ens ha deixat, preguem perquè Jesucrist que l’ha vingut a buscar li atorgui el fruit esponerós de la seva creu. És a dir, que el prengui i el porti a aquella casa seva de la qual ens ha parlat a l’evangeli perquè hi visqui per sempre. Pot semblar mentida que parlem de viure, davant la realitat crua de la mort. Els cristians, que també sentim el dolor de la separació i ens veiem interrogats per la mort, creiem en la paraula de veritat i de vida que ens diu Jesucrist. Només que la vida a la qual morim i la vida a la qual estem cridats després de la mort, no són de la mateixa qualitat. I el camí que porta a viure allà on Jesús viu, com a vencedor de la mort i de totes les limitacions i els mals humans és l’acolliment de Paraula de Jesús mateix o, si ho voleu dir d’una altra manera, dels valors que ens ensenya a l’Evangeli. La Paraula i la persona de Jesús, ja anticipen en el cor del creient un tast de la vida nova de després de la mort.

I en això, com ens ha dit la primera lectura, Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé. Per això, malgrat el dolor per la mort de Josep Benet i pel testimoniatge vivent que perdem amb ell, la seva esposa Florència, els seus familiars i amics i tots els qui participem en aquesta celebració, ens sentim confortats. A la nostra pregària perquè Jesucrist l’aculli a la casa del Pare on hi té preparada estada, s’hi uneix l’esperança en ens ve d’aquesta paraula que hem sentit: Déu acull tothom qui creu i fa el bé. Malgrat la feblesa i les dificultats inherents a la precarietat humana, en Josep Benet ha actuat sempre mogut per la seva fe cristiana. A la base de la seva personalitat i en la consolidació d’aquesta fe, hi va tenir un paper important el seu pas per l’Escolania de Montserrat i el mestratge concret de tres monjos, que l’any 1936 varen ser assassinats; de fet, la seva vinculació amb Montserrat ha perdurat sempre. Tota la vida i la trajectòria de Josep Benet com a advocat, historiador i polític ha estat marcada profundament per la seva fe cristiana i el compromís social i cívic que aquesta fe implica. No és ara el moment de fer-ne una avaluació, però sí d’agrair el seu esforç de coherència entre la vida i la fe. Fins al final. I d’agrair també el seu treball a favor dels drets humans i nacionals en els temps més durs del franquisme, sovint en col·laboració amb els abats Aureli M. Escarré i Cassià M. Just, i la seva intervenció en la transició democràtica a l’estat Espanyol i en la construcció de l’autonomia de Catalunya.

Josep Benet deixa una mena de testament a la nostra societat, contingut d’una manera molt notable en el seu primer volum de les memòries, escrites amb molta il·lusió i lamentant encara diumenge passat a la tarda, poques hores abans de morir, de no poder avançar-ne el segon volum. Aquest testament fa referència fonamentalment a dos aspectes. Primer, treballar per Catalunya; els moments actuals no són fàcils, però ens invita a aprendre les lliçons dels passat i a defensar la identitat nacional, la llengua i l’economia del País. L’altre aspecte del que veig com un testament, és el de la reconciliació. Ja els anys 1946 i 1947, en ocasió de les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, ell va proposar públicament una reconciliació nacional, va defensar-la en el seu temps de senador i ha continuat defensant-la fins als darrers dies. Cal deixar el passat als historiadors, deia, i els altres hem de treballar pel present i pel futur dins l’esperit de superació de les divisions. Un testament, doncs, de construcció positiva de la societat, sense agressivitats, en el respecte i el diàleg des de la diversitat de posicions. Un testament fonamentat en el seu humanisme cristià.

El Senyor ha vingut a prendre’l i ell l’ha seguit amb fe, una fe que encara manifestava poc abans de morir amb la pregària i l’ajut dels auxilis espirituals, assistit per un monjo de la nostra comunitat. Amb la serenor que la Pasqua de Jesucrist ens infon davant la mort, el confiem en aquesta Eucaristia a l’amor misericordiós de Déu, perquè purificat de les seves faltes, Jesucrist mateix l’hagi acompanyat a la presència del Pare i pugui viure amb plenitud; amb aquella plenitud de Déu que anhelava.

Per això, en aquesta moments hem d’acollir les paraules de Jesús que iniciaven el fragment evangèlic que hem escoltat: que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. Sí, que els nostres cors s’asserenin davant la mort d’una persona estimada, i també quan ens adonem que la nostra vida també està abocada a la mort. Asserenem-nos i procurem seguir el camí que ens indica l’Evangeli, així arribarem, per do de Déu, a la vida per sempre on no hi ha ni mort, ni dol, ni plors, ni sofriments perquè han estat vençuts per la mort i la resurrecció de Jesucrist, ell que eixuga totes les llàgrimes dels ulls humans (cf. Ap 21, 4).


24 de març del 2008

Hemeroteca

Publicat al diari Regió7 el dia 22 de març del 2008.
Per llegir-ho millor, cliqueu a sobre del retall de diari.



Publicat al diari Regió7 el dia 1 de juny del 2007.
Per llegir-ho millor, cliqueu a sobre del retall de diari.



18 de març del 2008

Els transvasamnets de l'Ebre i el Segre

Lectures recomanades amb motiu d'unes estaques misterioses que han aparegut a la vora del riu Segre.

De la web del PSC (11.3.02): "La manifestación de ayer contó con una nutrida representación de los partidos de izquierdas catalanes, que desplazaron a la protesta a sus principales representantes, agrupados en la segunda pancarta que abría la manifestación. Así, por el PSC se pudo ver a su presidente, Pasqual Maragall, y a su primer secretario, José Montilla; mientras que por ERC estaba su secretario general, Josep Lluís Carod Rovira. Por IC-Verds estaba el líder de esta formación, Joan Saura. También participaron en la protesta los líderes de Izquierda Unida, Gaspar Llamazares y Francisco Frutos; la eurodiputada del PSOE Maruja Sornosa, el diputado en el Congreso de la Chunta Aragonesista (CHA), José Antonio Labordeta; y el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias.
Los políticos coincidieron, a grandes trazos, a la hora de destacar la gran participación ciudadana en la manifestación. José Antonio Labordeta (CHA) consideró que lo ocurrido en la votación en el Parlamento Europeo -con el cambio de postura a última hora del PSOE- «ha cabreado a mucha gente y muchos que no pensaban venir lo han hecho». Labordeta recordó que «ahora el combate está en la Unión Europea». «Los aragoneses le ganamos un trasvase a Franco, le ganamos otro a Borrell junto con los catalanes y ahora le vamos a ganar a Matas», afirmó.
Josep Lluís Carod Rovira (ERC) hizo por su parte un llamamiento a la coherencia de los partidos políticos y afirmó que «ya ha llegado el momento de que de una vez por todas los partidos de Catalunya hablen claro y se dejen de ambigüedades». «Necesitamos partidos políticos que hablen claro, como nosotros lo hemos hecho desde el primer momento, porque hacer lo contrario es poco serio y una falta de respeto a la sensibilidad de la gente». Con estas palabras, Carod Rovira se refería a las últimas declaraciones del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Ramon Espadaler, que consideró «insostenible» el trasvase. Por esto el líder republicano cree que ha llegado la hora de que los partidos catalanes que «desde el primer momento han hablado claro» tengan mayoría en el Govern de Catalunya.
Joan Saura (IC-Verds) consideró que la manifestación de ayer «es una de las más importantes en los últimos años en Catalunya y de las convocadas para parar el PHN». Saura se mostró convencido de que el trasvase de 1.050 hectómetros cúbicos del Ebre no se realizará porque «una obra de estas características, que requiere de tanta financiación, es imposible de realizar cuando se tiene en contra a la población, a la Unión Europea y a centenares de miles de personas que se manifiestan». Pero también recriminó al PSOE su actitud «absolutamente incoherente y denunciable» y le pidió que a partir de ahora apoye en Europa las propuestas contrarias al PHN que presentará el grupo de los Verdes. «Si hubieran sido coherentes en Europa con su propia enmienda quizás ahora no hubiera hecho falta esta manifestación porque ya se podría haber parado la financiación europea al PHN», afirmó".

Del diari personal de Miquel Iceta (26.10.03): "si CiU ha donat suport al Pla Hidrològic Nacional i al transvasament de l'Ebre. Ara volen que els catalans oblidin tot això?" .

Del discurs del president José Montilla a l'escola d'estiu d'hivern del PSC: (3.2.08) "Hi guanyarà la gent que viu a la vora de l’Ebre i tots els catalans que estem preocupats per l’impacte del canvi climàtic. Perquè necessitem un govern que continuï impulsant una nova cultura del aigua i que incorpori una estratègia creïble i coherent amb els compromisos internacionals per lluitar contra el canvi climàtic i per impulsar les energies netes. Evidentment, no ens podem refiar dels que van fer tot el possible per fer el transvasament de l’Ebre i que continuen basant les seves polítiques mediambientals en un assessorament bàsicament “familiar”...” No ens podem refiar d’aquesta gent".

Del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. "Trasvasar. Fer passar (aigua) d’un riu a un altre".

Dels Goigs de Sant Galderic, de Climent Forner: "Protegiu la Pàtria nostra / i els pagesos catalans".

12 de març del 2008

L'abat Cassià M. Just


Ni José Antonio Novais li escriurà la necrologia a "Le Monde" ni Montserrat Roig explicarà a "Triunfo" la reacció dels polítics, eclesiàstics, sindicalistes i intel·lectuals que el van tractar. Raimon no li dedicarà l'última cançó d'un recital prohibit fins a darrera hora pel governador civil. El secretariat de Comissions Obreres no farà arribar una nota solidària de condol a l'abadia i el comunista més buscat, pediatra de professió, no en portarà temeràriament una còpia al butlletí clandestí mecanociclostilat API (Agència Popular Informativa). Manuel de Pedrolo no buscarà per telèfon signatures d'ateus i agnòstics del món de la cultura per una carta al director de "Serra d'Or". Josep Ma. Huertas no engegarà a pastar fang Néstor Luján pels canvis al documentat reportatge necrològic de "Destino", ni caldrà que després demani a Pedro Altares de "Cuadernos para el diálogo" si es veu capaç de publicar-lo sencer. I Manuel Ibáñez, el mestre, no farà una trucada a Josep Benet demanant-li una nota d'urgència pel "Tele/eXprés" de demà a la tarda, una trucada acabada amb l'acostumada frase "Y un saludo para el policía que nos está escuchando".


Tot això no passarà perquè som en un altre temps, però ho he escrit tal com m'ha vingut a la imaginació en saber que havia mort el pare Cassià. I el pensament m'ha portat al record de la visita al monestir acompanyant un Josep Pla que no era l'escriptor sinó de la Coromina, maçó, fervorós macianista de l'època republicana, represaliat en el primer franquisme i posteriorment eficaç enllaç. He vist novament el religiós obrint personalment la gruixuda cadena de la plaça del monestir perquè entréssim amb el dos cavalls fins a la porta evitant-nos de carretejar el paperam, he reviscut les converses i el dinar amb la comunitat. M'ha tornat a la memòria el pare Cassià ensenyant-nos el lloc on hi ha les tombes dels abats i el seu comentari "A mi m'enterraran aquí". També l'he recordat parlant sobre l'oració al col·legi de les Vedrunes de Berga...

"Enlloc no trobarà l'home la seva felicitat i la pau, sinó en el seu propi Montserrat". Goethe.

----------------La nota del Monestir---------------------

L’enterrament tindrà lloc divendres, a les 10.45h., a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, i serà presidit pel P. Abat Josep M. Soler

Ha mort el P. Cassià M. Just, abat emèrit de Montserrat

Abat del Monestir de 1966 a 1989, dirigí la comunitat benedictina en els anys del postconcili i ha destacat pel seu tarannà obert i pacificador

Montserrat, 12 de març de 2008. Aquesta matinada ha mort al Monestir de Santa Maria de Montserrat el P. Cassià M. (Joan) Just i Riba, abat emèrit de Montserrat. Tenia 81 anys i en feia 64 que era monjo benedictí de Montserrat.

Nascut a Barcelona el 22 d’agost de 1926, el P. Cassià va entrar a l’Escolania el 1939 –la seva preparació musical prèvia, durant la Guerra Civil, la va fer amb el P. Anselm Ferrer-. A l’Escolania va tenir de mestre el P. David Pujol i ben aviat va mostrar la seva habilitat musical a través de l’orgue. Va ingressar al Monestir de Montserrat el 5 d’agost de 1942 i va fer la professió solemne el 15 d’agost de 1947. La seva ordenació sacerdotal va tenir lloc el 27 d’agost de 1950. L’1 de desembre de 1966 va ser elegit abat de la comunitat, després d’haver desenvolupat les tasques de mestre de novicis i de prior de l’abat Gabriel Brasó. En deixar el càrrec el 1989, el succeí el P. Sebastià M. Bardolet. Actualment, el P. Cassià era un dels organistes titulars de la basílica de Montserrat i desplegava una notable activitat de guiatge espiritual.

El P. Cassià M. Just va cursar estudis superiors de música, orgue i cant gregorià al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma); va ampliar els coneixements d'orgue a París, amb André Marchal i Norbert Dufourcq, i va treballar la composició amb André Jolivet (1955-56). Enregistrà a l’orgue obres del P. Narcís Casanovas i va escriure algunes composicions vocals.

En el món benedictí participà a nivell internacional en l’aplicació del Concili Vaticà II i exercí el càrrec de Visitador de la Província Hispànica Benedictina, de 1989 a 1996. A partir del seu mestratge monàstic, publicà unes Glosses per a una relectura de la regla benedictina (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981). Donà nombroses conferències i tandes d’exercicis espirituals, especialment a sacerdots i religioses.

Obert i pacificador, profund i sensible alhora, el P. Cassià va dirigir la comunitat benedictina de Montserrat en els anys difícils del postconcili. Ha tingut una incidència notable sobre el clergat i els religiosos de Catalunya i ha mantingut el contacte i el diàleg amb el món cultural i polític català. Defensor dels Drets Humans i de la personalitat catalana, meresqué l’aprovació de Pau VI. Va mantenir en tot moment la projecció nacional i internacional de Montserrat.

L'enterrament tindrà lloc demà passat, divendres 14 de març, a les 10.45h., a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, i serà presidit pel P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler.

5 de març del 2008

El vent

Aquí encara fa un vent de por. Esperem que no se'ns emporti, tot i que d'un moment a l'altre la lògica de les manxades aeroarbòries faci pensar el contrari. He protegit amb paper de diari les juntes d'alguna finestra de casa. Són de l'últim terç del segle XIX i ja no tanquen massa just.

El vent... Sembla que el món s'hagi de tombar, però és possible que encara no sigui la nostra hora i ho puguem explicar. El vent: arbres que es doblen, xiuladissa, pols, papers que volen.

Al migdia no he pogut arribar del tot a casa, perquè a uns 25 m d'on deixo el cotxe hi havia un ametller ja florit, esbrancat, al mig del camí. Després, tornant a Berga, he passat pel camí ral, perquè per la carretera de la Valldan el vent bufa sempre molt fort. He hagut de treure unes quantes branques gruixudes que no em deixaven passar al lloc que antigament en dèiem "El pont dels gitanos" i ara anomenem "La Moncloa". Abans hi paraven les caravanes de gitanos; ara hi van, quan fa bo, els jubilats de la rodalia a parlar del temps i a arreglar el món.

3 de febrer del 2008

Contra els bisbes

Set apunts motivats per la nota de deu punts o decàleg dels bisbes espanyols.

1. El portaveu dels bisbes espanyols i des fa poc bisbe auxiliar de Madrid, monsenyor Martínez Camino, explica en roda de premsa la nota de 10 punts de la Comisión Permamente de la Conferencia Episcopal Española ante las eleciones generales de 2008 (document del dimecres 30 de gener).
Sobre l'encara jesuïta Martínez Camino, escriu Josep Martí Gómez va ser a la universitat de Comillas i va marxar disgustat en considerar que el claustre dels jesuïtes era liberal en excés. Va voler anar com a professor a la Gregoriana , a Roma, però no li van acceptar les seves condicions. Se'n va anar a la trapa, on sols va aguantar un any. La vida a la trapa és dura i allà es parla poc o res. Els seu últim itinerari l'ha portat com a sacerdot a un col·legi universitari regit per monges. Vida de jesuïta fa temps que no en fa. És un home orgullós i dur de temperament. Intel·ligent, però no tant com ell creu o li han fet creure. Ambiciós i molt, molt, molt de dretes. (...) Em pregunto: qui ha protegir Martínez Camino, que a més de bisbe és portaveu de la Conferència Episcopal española? Ha estat el cardenal Cañizares. Es van conèixer quan Martínez Camino va deixar la trapa i amb´dós van coincidir en la seva crítica als sectors progressistes de l'Església i a la política socialista.

2. El punt 8 del "decàleg" dels bisbes espanyols diu literament: El terrorismo es una práctica intrínsecamente perversa, del todo incompatible con una visión moral de la vida justa y razonable. No sólo vulnera gravemente el derecho a la vida y a la libertad, sino que es muestra de la más dura intolerancia y totalitarismo. Una sociedad que quiera ser libre y justa no puede reconocer explícita ni implícitamente a una organización terrorista como representante político de ningún sector de la población, ni puede tenerla como interlocutor político.

3. Els bisbes de la Tarraconense, reunits a Vic
els dies 31 de gener i 1 de febrer, contesten tímidament la nota de la permanent dels bisbes espanyols en el primer punt del seu comunicat: Amb motiu de les properes eleccions generals, i després de considerar la Nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola del dia 30 de gener de 2008, els bisbes de Catalunya desitgen que l'esmentada Nota no sigui interpretada com una limitació de la llibertat d'opció política sinó com uns principis orientatius que ajudin el discerniment moral perquè els ciutadans puguin votar en consciència.

4.
El bisbe d'Urgell (no de la Seu d'Urgell, com diu la nota de Catalunya Ràdio que copio) té tanta imaginació que creu que el punt 8 del decàleg de la permanent dels bisbes espanyols no es refereix a ETA: En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el bisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, ha dit que "no és veritat" que la Conferència Episcopal demani el vot pel PP en la seva última nota, i lamenta que la premsa hagi interpretat el text "interessadament". "Era un moment que, per dir-ho d'alguna manera, escolti, millor no digue'm massa perquè diguis el que diguis serem malinterpretats", ha afirmat Vives, convençut que s'ha fet "una simplificació molt gran" d'una nota de deu punts que més enllà del terrorisme parla dels pobres, dels nens explotats o objecte d'abusos, o de les dones. El bisbe de la Seu d'Urgell ha insistit que la nota "no està feta per la confrontació, sinó perquè la gent pugui tenir uns criteris" i, en aquest punt, ha remarcat que el text no parla d'ETA, sinó del terrorisme en general. "Quin esverament que hi ha! Però si això no és el que diu. Per què el PSOE s'ha de sentir aquí al·ludit? Ja s'espavilarà. Que se senti al·ludit qui ho cregui. Nosaltres el que diem és: escolteu els cristians en aquest tema del terrorisme que fa patir tant i tant, i de tots els tipus de terrorisme, no s'oblidi, doncs això val per aquí i val per a tot arreu. Que s'ha de buscar una sortida a aquesta societat? És clar que sí", ha argumentat.


5. L'atzar em porta a la sala d'exposicions de cal Balaguer del Porxo, de Súria, on
aquests dieshi ha l'exposició Pere Casaldàliga. Una veu compromesa. Llegeixo a Crònica de Súria que la va inaugurar el rector de Berga, Mn. Josep M. Santcliments, amb una conferència.

6. Les meves causes són la causa indígena, la causa dels 'sense terra', la causa del poble negre, la causa de la Pàtria Gran, d'una església de diàleg, de suport als pobres, l'ecumenisme (...) Pere Casaldàliga.


7. Avui, diumenge, solemnitat de la dedicació de basílica de Montserrat, l'abat Josep M. Soler ha dit a l'homilia: El camí de la vida, el fem juntament amb molta altra gent, i són nombrosos el qui nocomparteixen la nostra fe. A l’escola de l’Església, il·luminada pel magisteri del conciliVaticà II, hem après que els cristians, tot respectant les consciències de les persones i l’autonomia de la comunitat política, hem de ser, a l’estil de Jesús, servidors de la societat de la qual formem part. Sabem que cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli. En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació. Aquest diàleg ha de partir de la convicció profunda de la pròpia identitat cristiana i ha d’acceptar respectuosament els altres que no tenen a l’Església la seva llar espiritual, amb voluntat de convivència i de construir junts una societat més humana, més justa, més respectuosa de la dignitat i dels drets de cada persona; això ens demana de treballar per la pau amb tots els mitjans èticament legítims. Aquestes conviccions ens han de guiar en el nostre camí de la ciutat terrena a la ciutat del cel.

26 de gener del 2008

Pep Bernadas, Josep M. Ballarín i Jaume Farguell a BCN

La missa de Mn. Ballarín a Gósol,
diumenge
passat. Foto: BNG


El Sàhara avui, més enllà dels mites
Altaïr

Gran Via 616, BCN. Tel 93 342 71 70

Dimarts, 5 de febrer, a dos quarts de 8 del vespre

Presentació del núm 51 de la revista Altaïr. El polítòleg Dr. Manuel Julivert, professor emèrit de l'UB, i el Pep Bernadas, gironellenc, antropòleg i fundador d'Altaïr, parlaran sobre la formació del paisatge del desert, la seva prehistòria, l'evolució de les societats nòmades, la vida en els grans oasis, els conflictes polítics i molts altres aspectes de la realitat sahariana.


El Berguedà, ressons europeus

Òmnium Cultural

Diputació 276, pral; BCN. Tel 93 319 80 50

Dimecres, 6 de febrer, a les 7 del vespre

Dins de la sèrie de conferències Els dijous de l'Òmium, presentació del llibre de Jaume Farguell que recull les col·laboracions al diari Regió7. Són impressions escrites pel polític i filòsof berguedà a rel dels seus viatges europeus. A més de l'autor, Jaume Farguell, exalcalde de Berga i actualment president del Casal d'Europa del Bergueda, parlarà Mn. Josep M. Ballarín, escriptor, ninotaire i vicari de Gósol.

19 de gener del 2008

Peter-Hans Kolvenbach, Adolfo Nicolás, el Pep Graus i la Xina

Per a engrandir la infografia, cal clicar-hi a sobre


Aquesta tarda he llegit a Le Monde:
Avui dissabte, els jesuïtes han escollit el seu superior, l'espanyol Adolfo Nicolás, en el transcurs d'un conclave a porta tancada, manera com s'elegeix el nou "papa negre" de l'orde catòlic, el més important, reputat per a la seva influència, el seu prestigi però també el seu caràcter polèmic. Amb 71 anys d'edat, el Sr. Nicolás dirigia les activitats del seu orde a l'Est d'Àsia i a Oceania des de 2004. És a Extrem-Orient, que ha exercit la major part del seu ministeri des de la seva ordenació a Tòquio el 1967. Els jesuïtes han anunciat que el Sr. Nicolás havia estat escollit per succeir el sacerdot neerlandès Peter-Hans Kolvenbach, que ha estat autoritzat pel papa Benet XVI a dimitir de les seves funcions al capdavant de la Companyia de Jesús. -(Reuters)
Entre altres informacions, el rotatiu esquerrà de la laica França inclou el mapa que he copiat al principi, una infografia sobre la presència dels jesuïtes al món. M'ha cridat l'atenció el fet que les ordes religioses, entre elles els jesuïtes, són il·legals a la Xina.
Gent tota igual, de faccions estrafetes i paraules amb la lletra ela omnipresent, els xinesos. Gent estranya, els xinesos: volen que el meu veí Pep Graus hi faci negocis immobiliaris i no volen que els jesuïtes hi fundin cap establiment educatiu. Els xinesos són molts, tots iguals, però també n'hi deu haver algun de savi. Immobiliàries sí / jesuïtes, no. Quan el xino savi s'adoni de la barrabassada, segur que rectificarà. Encara que sigui sense pressa, xino-xano.