24 de març del 2008

Hemeroteca

Publicat al diari Regió7 el dia 22 de març del 2008.
Per llegir-ho millor, cliqueu a sobre del retall de diari.



Publicat al diari Regió7 el dia 1 de juny del 2007.
Per llegir-ho millor, cliqueu a sobre del retall de diari.



18 de març del 2008

Els transvasamnets de l'Ebre i el Segre

Lectures recomanades amb motiu d'unes estaques misterioses que han aparegut a la vora del riu Segre.

De la web del PSC (11.3.02): "La manifestación de ayer contó con una nutrida representación de los partidos de izquierdas catalanes, que desplazaron a la protesta a sus principales representantes, agrupados en la segunda pancarta que abría la manifestación. Así, por el PSC se pudo ver a su presidente, Pasqual Maragall, y a su primer secretario, José Montilla; mientras que por ERC estaba su secretario general, Josep Lluís Carod Rovira. Por IC-Verds estaba el líder de esta formación, Joan Saura. También participaron en la protesta los líderes de Izquierda Unida, Gaspar Llamazares y Francisco Frutos; la eurodiputada del PSOE Maruja Sornosa, el diputado en el Congreso de la Chunta Aragonesista (CHA), José Antonio Labordeta; y el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias.
Los políticos coincidieron, a grandes trazos, a la hora de destacar la gran participación ciudadana en la manifestación. José Antonio Labordeta (CHA) consideró que lo ocurrido en la votación en el Parlamento Europeo -con el cambio de postura a última hora del PSOE- «ha cabreado a mucha gente y muchos que no pensaban venir lo han hecho». Labordeta recordó que «ahora el combate está en la Unión Europea». «Los aragoneses le ganamos un trasvase a Franco, le ganamos otro a Borrell junto con los catalanes y ahora le vamos a ganar a Matas», afirmó.
Josep Lluís Carod Rovira (ERC) hizo por su parte un llamamiento a la coherencia de los partidos políticos y afirmó que «ya ha llegado el momento de que de una vez por todas los partidos de Catalunya hablen claro y se dejen de ambigüedades». «Necesitamos partidos políticos que hablen claro, como nosotros lo hemos hecho desde el primer momento, porque hacer lo contrario es poco serio y una falta de respeto a la sensibilidad de la gente». Con estas palabras, Carod Rovira se refería a las últimas declaraciones del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Ramon Espadaler, que consideró «insostenible» el trasvase. Por esto el líder republicano cree que ha llegado la hora de que los partidos catalanes que «desde el primer momento han hablado claro» tengan mayoría en el Govern de Catalunya.
Joan Saura (IC-Verds) consideró que la manifestación de ayer «es una de las más importantes en los últimos años en Catalunya y de las convocadas para parar el PHN». Saura se mostró convencido de que el trasvase de 1.050 hectómetros cúbicos del Ebre no se realizará porque «una obra de estas características, que requiere de tanta financiación, es imposible de realizar cuando se tiene en contra a la población, a la Unión Europea y a centenares de miles de personas que se manifiestan». Pero también recriminó al PSOE su actitud «absolutamente incoherente y denunciable» y le pidió que a partir de ahora apoye en Europa las propuestas contrarias al PHN que presentará el grupo de los Verdes. «Si hubieran sido coherentes en Europa con su propia enmienda quizás ahora no hubiera hecho falta esta manifestación porque ya se podría haber parado la financiación europea al PHN», afirmó".

Del diari personal de Miquel Iceta (26.10.03): "si CiU ha donat suport al Pla Hidrològic Nacional i al transvasament de l'Ebre. Ara volen que els catalans oblidin tot això?" .

Del discurs del president José Montilla a l'escola d'estiu d'hivern del PSC: (3.2.08) "Hi guanyarà la gent que viu a la vora de l’Ebre i tots els catalans que estem preocupats per l’impacte del canvi climàtic. Perquè necessitem un govern que continuï impulsant una nova cultura del aigua i que incorpori una estratègia creïble i coherent amb els compromisos internacionals per lluitar contra el canvi climàtic i per impulsar les energies netes. Evidentment, no ens podem refiar dels que van fer tot el possible per fer el transvasament de l’Ebre i que continuen basant les seves polítiques mediambientals en un assessorament bàsicament “familiar”...” No ens podem refiar d’aquesta gent".

Del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. "Trasvasar. Fer passar (aigua) d’un riu a un altre".

Dels Goigs de Sant Galderic, de Climent Forner: "Protegiu la Pàtria nostra / i els pagesos catalans".

12 de març del 2008

L'abat Cassià M. Just


Ni José Antonio Novais li escriurà la necrologia a "Le Monde" ni Montserrat Roig explicarà a "Triunfo" la reacció dels polítics, eclesiàstics, sindicalistes i intel·lectuals que el van tractar. Raimon no li dedicarà l'última cançó d'un recital prohibit fins a darrera hora pel governador civil. El secretariat de Comissions Obreres no farà arribar una nota solidària de condol a l'abadia i el comunista més buscat, pediatra de professió, no en portarà temeràriament una còpia al butlletí clandestí mecanociclostilat API (Agència Popular Informativa). Manuel de Pedrolo no buscarà per telèfon signatures d'ateus i agnòstics del món de la cultura per una carta al director de "Serra d'Or". Josep Ma. Huertas no engegarà a pastar fang Néstor Luján pels canvis al documentat reportatge necrològic de "Destino", ni caldrà que després demani a Pedro Altares de "Cuadernos para el diálogo" si es veu capaç de publicar-lo sencer. I Manuel Ibáñez, el mestre, no farà una trucada a Josep Benet demanant-li una nota d'urgència pel "Tele/eXprés" de demà a la tarda, una trucada acabada amb l'acostumada frase "Y un saludo para el policía que nos está escuchando".


Tot això no passarà perquè som en un altre temps, però ho he escrit tal com m'ha vingut a la imaginació en saber que havia mort el pare Cassià. I el pensament m'ha portat al record de la visita al monestir acompanyant un Josep Pla que no era l'escriptor sinó de la Coromina, maçó, fervorós macianista de l'època republicana, represaliat en el primer franquisme i posteriorment eficaç enllaç. He vist novament el religiós obrint personalment la gruixuda cadena de la plaça del monestir perquè entréssim amb el dos cavalls fins a la porta evitant-nos de carretejar el paperam, he reviscut les converses i el dinar amb la comunitat. M'ha tornat a la memòria el pare Cassià ensenyant-nos el lloc on hi ha les tombes dels abats i el seu comentari "A mi m'enterraran aquí". També l'he recordat parlant sobre l'oració al col·legi de les Vedrunes de Berga...

"Enlloc no trobarà l'home la seva felicitat i la pau, sinó en el seu propi Montserrat". Goethe.

----------------La nota del Monestir---------------------

L’enterrament tindrà lloc divendres, a les 10.45h., a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, i serà presidit pel P. Abat Josep M. Soler

Ha mort el P. Cassià M. Just, abat emèrit de Montserrat

Abat del Monestir de 1966 a 1989, dirigí la comunitat benedictina en els anys del postconcili i ha destacat pel seu tarannà obert i pacificador

Montserrat, 12 de març de 2008. Aquesta matinada ha mort al Monestir de Santa Maria de Montserrat el P. Cassià M. (Joan) Just i Riba, abat emèrit de Montserrat. Tenia 81 anys i en feia 64 que era monjo benedictí de Montserrat.

Nascut a Barcelona el 22 d’agost de 1926, el P. Cassià va entrar a l’Escolania el 1939 –la seva preparació musical prèvia, durant la Guerra Civil, la va fer amb el P. Anselm Ferrer-. A l’Escolania va tenir de mestre el P. David Pujol i ben aviat va mostrar la seva habilitat musical a través de l’orgue. Va ingressar al Monestir de Montserrat el 5 d’agost de 1942 i va fer la professió solemne el 15 d’agost de 1947. La seva ordenació sacerdotal va tenir lloc el 27 d’agost de 1950. L’1 de desembre de 1966 va ser elegit abat de la comunitat, després d’haver desenvolupat les tasques de mestre de novicis i de prior de l’abat Gabriel Brasó. En deixar el càrrec el 1989, el succeí el P. Sebastià M. Bardolet. Actualment, el P. Cassià era un dels organistes titulars de la basílica de Montserrat i desplegava una notable activitat de guiatge espiritual.

El P. Cassià M. Just va cursar estudis superiors de música, orgue i cant gregorià al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma); va ampliar els coneixements d'orgue a París, amb André Marchal i Norbert Dufourcq, i va treballar la composició amb André Jolivet (1955-56). Enregistrà a l’orgue obres del P. Narcís Casanovas i va escriure algunes composicions vocals.

En el món benedictí participà a nivell internacional en l’aplicació del Concili Vaticà II i exercí el càrrec de Visitador de la Província Hispànica Benedictina, de 1989 a 1996. A partir del seu mestratge monàstic, publicà unes Glosses per a una relectura de la regla benedictina (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981). Donà nombroses conferències i tandes d’exercicis espirituals, especialment a sacerdots i religioses.

Obert i pacificador, profund i sensible alhora, el P. Cassià va dirigir la comunitat benedictina de Montserrat en els anys difícils del postconcili. Ha tingut una incidència notable sobre el clergat i els religiosos de Catalunya i ha mantingut el contacte i el diàleg amb el món cultural i polític català. Defensor dels Drets Humans i de la personalitat catalana, meresqué l’aprovació de Pau VI. Va mantenir en tot moment la projecció nacional i internacional de Montserrat.

L'enterrament tindrà lloc demà passat, divendres 14 de març, a les 10.45h., a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, i serà presidit pel P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler.

5 de març del 2008

El vent

Aquí encara fa un vent de por. Esperem que no se'ns emporti, tot i que d'un moment a l'altre la lògica de les manxades aeroarbòries faci pensar el contrari. He protegit amb paper de diari les juntes d'alguna finestra de casa. Són de l'últim terç del segle XIX i ja no tanquen massa just.

El vent... Sembla que el món s'hagi de tombar, però és possible que encara no sigui la nostra hora i ho puguem explicar. El vent: arbres que es doblen, xiuladissa, pols, papers que volen.

Al migdia no he pogut arribar del tot a casa, perquè a uns 25 m d'on deixo el cotxe hi havia un ametller ja florit, esbrancat, al mig del camí. Després, tornant a Berga, he passat pel camí ral, perquè per la carretera de la Valldan el vent bufa sempre molt fort. He hagut de treure unes quantes branques gruixudes que no em deixaven passar al lloc que antigament en dèiem "El pont dels gitanos" i ara anomenem "La Moncloa". Abans hi paraven les caravanes de gitanos; ara hi van, quan fa bo, els jubilats de la rodalia a parlar del temps i a arreglar el món.

3 de febrer del 2008

Contra els bisbes

Set apunts motivats per la nota de deu punts o decàleg dels bisbes espanyols.

1. El portaveu dels bisbes espanyols i des fa poc bisbe auxiliar de Madrid, monsenyor Martínez Camino, explica en roda de premsa la nota de 10 punts de la Comisión Permamente de la Conferencia Episcopal Española ante las eleciones generales de 2008 (document del dimecres 30 de gener).
Sobre l'encara jesuïta Martínez Camino, escriu Josep Martí Gómez va ser a la universitat de Comillas i va marxar disgustat en considerar que el claustre dels jesuïtes era liberal en excés. Va voler anar com a professor a la Gregoriana , a Roma, però no li van acceptar les seves condicions. Se'n va anar a la trapa, on sols va aguantar un any. La vida a la trapa és dura i allà es parla poc o res. Els seu últim itinerari l'ha portat com a sacerdot a un col·legi universitari regit per monges. Vida de jesuïta fa temps que no en fa. És un home orgullós i dur de temperament. Intel·ligent, però no tant com ell creu o li han fet creure. Ambiciós i molt, molt, molt de dretes. (...) Em pregunto: qui ha protegir Martínez Camino, que a més de bisbe és portaveu de la Conferència Episcopal española? Ha estat el cardenal Cañizares. Es van conèixer quan Martínez Camino va deixar la trapa i amb´dós van coincidir en la seva crítica als sectors progressistes de l'Església i a la política socialista.

2. El punt 8 del "decàleg" dels bisbes espanyols diu literament: El terrorismo es una práctica intrínsecamente perversa, del todo incompatible con una visión moral de la vida justa y razonable. No sólo vulnera gravemente el derecho a la vida y a la libertad, sino que es muestra de la más dura intolerancia y totalitarismo. Una sociedad que quiera ser libre y justa no puede reconocer explícita ni implícitamente a una organización terrorista como representante político de ningún sector de la población, ni puede tenerla como interlocutor político.

3. Els bisbes de la Tarraconense, reunits a Vic
els dies 31 de gener i 1 de febrer, contesten tímidament la nota de la permanent dels bisbes espanyols en el primer punt del seu comunicat: Amb motiu de les properes eleccions generals, i després de considerar la Nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola del dia 30 de gener de 2008, els bisbes de Catalunya desitgen que l'esmentada Nota no sigui interpretada com una limitació de la llibertat d'opció política sinó com uns principis orientatius que ajudin el discerniment moral perquè els ciutadans puguin votar en consciència.

4.
El bisbe d'Urgell (no de la Seu d'Urgell, com diu la nota de Catalunya Ràdio que copio) té tanta imaginació que creu que el punt 8 del decàleg de la permanent dels bisbes espanyols no es refereix a ETA: En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el bisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, ha dit que "no és veritat" que la Conferència Episcopal demani el vot pel PP en la seva última nota, i lamenta que la premsa hagi interpretat el text "interessadament". "Era un moment que, per dir-ho d'alguna manera, escolti, millor no digue'm massa perquè diguis el que diguis serem malinterpretats", ha afirmat Vives, convençut que s'ha fet "una simplificació molt gran" d'una nota de deu punts que més enllà del terrorisme parla dels pobres, dels nens explotats o objecte d'abusos, o de les dones. El bisbe de la Seu d'Urgell ha insistit que la nota "no està feta per la confrontació, sinó perquè la gent pugui tenir uns criteris" i, en aquest punt, ha remarcat que el text no parla d'ETA, sinó del terrorisme en general. "Quin esverament que hi ha! Però si això no és el que diu. Per què el PSOE s'ha de sentir aquí al·ludit? Ja s'espavilarà. Que se senti al·ludit qui ho cregui. Nosaltres el que diem és: escolteu els cristians en aquest tema del terrorisme que fa patir tant i tant, i de tots els tipus de terrorisme, no s'oblidi, doncs això val per aquí i val per a tot arreu. Que s'ha de buscar una sortida a aquesta societat? És clar que sí", ha argumentat.


5. L'atzar em porta a la sala d'exposicions de cal Balaguer del Porxo, de Súria, on
aquests dieshi ha l'exposició Pere Casaldàliga. Una veu compromesa. Llegeixo a Crònica de Súria que la va inaugurar el rector de Berga, Mn. Josep M. Santcliments, amb una conferència.

6. Les meves causes són la causa indígena, la causa dels 'sense terra', la causa del poble negre, la causa de la Pàtria Gran, d'una església de diàleg, de suport als pobres, l'ecumenisme (...) Pere Casaldàliga.


7. Avui, diumenge, solemnitat de la dedicació de basílica de Montserrat, l'abat Josep M. Soler ha dit a l'homilia: El camí de la vida, el fem juntament amb molta altra gent, i són nombrosos el qui nocomparteixen la nostra fe. A l’escola de l’Església, il·luminada pel magisteri del conciliVaticà II, hem après que els cristians, tot respectant les consciències de les persones i l’autonomia de la comunitat política, hem de ser, a l’estil de Jesús, servidors de la societat de la qual formem part. Sabem que cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli. En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació. Aquest diàleg ha de partir de la convicció profunda de la pròpia identitat cristiana i ha d’acceptar respectuosament els altres que no tenen a l’Església la seva llar espiritual, amb voluntat de convivència i de construir junts una societat més humana, més justa, més respectuosa de la dignitat i dels drets de cada persona; això ens demana de treballar per la pau amb tots els mitjans èticament legítims. Aquestes conviccions ens han de guiar en el nostre camí de la ciutat terrena a la ciutat del cel.