13 de febrer de 2010

Els cardenals també ho fan

Pujaven carrer amunt una corrua d'alegres cardenals darrere l'auto blanc. Sotanes negres, faixes vermelles, alguna monja...
O potser no eren cardenals com ha dit F. sinó bisbes els partíceps de l'animada comitiva que qui subscriu com tants altres contemplàvem des d'un balcó. Feia fred, aquesta tarda i dos dels eclesiàstics s'han separat del grup buscant l'anonimat rere els cotxes de l'aparcament del final, baixant a la dreta, del carrer Comte Oliba. S'han arromangat l'hàbit i F. m'ha comentat que veus, els cardenals també ho fan.
Dues hores més tard he vist com dos dels cardenals fumaven riallers al Passeig de la Pau i amb boniques mossetes compartien cervesa enllaunada. Suposo que quan escric aquestes ratlles -passen set minuts de mitjanit- ses dignitats deuen encara desafiar el fred nocturn en qualque cantonada, abeurar-se al bar, ballar fins a esmelicar-se, o dormir plàcidament la mona -o no- al catre propi satisfets d'haver, joves com són, ascendit tan amunt de rang. Que tot i ser qui-sap-lo no arriba per participar al proper cònclave. Que ni deuen saber què és perquè diu que ara la religió ja no s'ensenya a l'escola i s'ha de reduir, fora dels dies de Carnestoltes, a l'àmbit estrictament privat.