12 d’octubre de 2009

Joan Martí i Alanis va ser el nostre bisbe

L'Editor Jaume Huch i el bisbe Martí i Alanis
a la presentació del llibre de mossèn Climent Forner
(Solsona, febrer del 2008). Foto: Bisbat de Solsona

Fa més de trenta anys, Joan Martí i Alanis va ser durant 2 anys i 4 mesos (1975 - 1977) administrador apostòlic del bisbat de Solsona. Segons va declarar no fa molt, “l’experiència dels bisbats de la Seu i el de Solsona em van donar una maduració que sempre agrairé”.
Quan va arribar a Solsona el primer que va fer va ser reorganitzar les institucions del bisbat, que es trobava en una situació força caòtica degut a l'efervescència dels darrers anys del franquisme i la la manca de resposta que hi donava el pontificat de bisbe José Bascuñana (1964 - 1974). Un dels fets més significatius del periòde va ser la dimissió dels vicaris episcopals, entre ells el llavors mossèn Florenci Besora. Aquest fet va provocat un article de l'erudit mossèn Josep Perarnau a Tele/eXprés, "Dimisiones en Solsona", on deia que la situació era insostenible i que era urgent posar-hi remei. Perarnau, especialista mundialment reconegut en Llull i Arnau de Vilanova, va ser assessor del doctor Pont i Gol a les sessions conciliars del Vatià II. A Bascuñana el va succeir Martí Alanis i el 1977 fou nomenat Miquel Moncadas.
En la seva estada a Solsona, Martí i Alanis va fer amistat amb molts capellans, entre ells mossèn Climent Forner “no és una amistat improvisada; des de la delegació de Mitjans de Comunicació, amb mossèn Climent Forner tenim una amistat ben arrelada. És un dels millors poetes de Catalunya i que té dos grans amors: la fe cristiana i Catalunya i la seva llengua”. Martí i Alanis és l'autor de l'epíleg de
Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula (Poesia, 1945-2007), obra poètica completa de Climent Forner editada per Jaume Huch (Edicions de l'Albí).