24 d’agost de 2009

El futur de la televisió berguedana

Josep M Berenguer, "Charly",
gravant una actuació musical en un bar de Gósol (8.8.09)
pel Canal Taronja del Berguedà . Foto: BNG

Interessant article de Josep Gifreu a El Punt (21.8.09) sobre "La nova TV espanyola".
Gifreu és doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on fou professor del 1975 al 1992 i director del departament de periodisme del 1987-89. És catedràtic de teoria de la comunicació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, i degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual des de la seva fundació, l'any 1993, fins al 2000. És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica) des del 1993. Fou vocal del primer Consell Audiovisual de Catalunya (1997-2000). Des del 2001, ha estat el director de “Quaderns del CAC” i, des del principi del 2004, assessor del Govern de la Generalitat en matèria audiovisual. Com a investigador és autor de nombrosos treballs d'investigació sobre polítiques de comunicació en les seves vessants cultural i política.
Segons Gifreu, amb l'Anteproyecto de ley general de la comunicación audiovisual el govern [nacionalista espanyol de] Zapatero actua en “tres direccions complementàries”. La primera, “crear i afavorir cadenes amigues, tot desactivant el recel de les enemigues, amb favors com l'eliminació de competidors en el mercat publicitari (TVE i possiblement les públiques autonòmiques)”. La segona és la de “fer prevaler la unitat de mercat espanyol i en espanyol dels grans operadors o prestadors dels serveis audiovisuals”. I finalment, “reconduir les vindicacions nacionals de ràdio i TV de les nacions no castellanes de l'Estat en reclamacions purament regionals i regionalistes”. El resultat final de tot plegat és que, més que una reforma, “serà la refundació del model televisiu de l'Estat”, és a dir, “un model de televisió amb grups de canals que es defineixen per la seva cobertura territorial, no per la seva vinculació a una llengua i una cultura”, classificant-los per ‘nacionals’, ‘autonòmics’ o ‘locals’, i creant “televisions de primera, de segona i de tercera”.
Dins d'aquest panorama, al Berguedà el problema és que ens quedarem sense cap de les dues televisions actuals i possiblement podrem veure, això sí, els canals Taronja i Català de Vic i Manresa i l'espai berguedà de televisió serà el que des de la capital del Bages tinguin l'amabilitat de gentilment dedicar-nos.
Ramon Felipó, que ha demostrat de fa anys ser un mestre en tot allò relacionat amb el procés comunicacional, va crear al Facebook, només fa cinc dies, el grup "TV3 ha de retransmetre la Patum i les altres festes dels Països Catalans", que en aquests moments ja té 543 membres. La iniciativa és un toc d'atenció amb totes les de la llei a moltes persones que a la comarca viuen de la política, perquè fa pensar que qui defensa més l'espai televisiu berguedà no és qui pel càrrec ho hauria de fer sinó un activista particular.
El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) no va concedir cap llicència de tv comarcal al Berguedà.
El CAC va concedir una llicencia de canal públic per a la comarca del Bages i una altra per a la d'Osona. Les concessions privades són, a la demarcació de Manresa, Televisó de Manresa, Canal Taronja Catalunya Central i la cadena de Ràdio i Televisió de Manresa SL, amb nom encara per determinar; a Vic, Canal Taronja Osona, Canal Català TV i El 9 TV.
De moment sembla que a la capital del Berguedà tenim 2 teles, però anant al a web del CAC i cercant les ràdios i televisions de tots els mitjans i titularitats amb seu a la ciutat de Berga ens adonem que només hi ha Ràdio Berga 197,6 Mhz. I les 2 teles?



5 comentaris:

madeleine ha dit...

BENIGNE..!!, QUE SUGEREIXES, QUE PODEM FER..,ENTRE TOTS..??.
QUE ET SEMBLA, SI DONES UNES PAUTES, PER PODER SEGUIR..??. COM ON S'HA D'ESCRIURE, TRUCAR, DEMANAR..ETC.?.
SI ENS HI POSEM TOTS, ENS ESCOLTARÀN...!! SEGUR QUE SÍ..!!!
magda

Anònim ha dit...

Apreciat Benigne, agraeixo el teu comentari sobre la desaparició de la televisió local al Berguedà, t’explico que la Generalitat a traves del CAC van decidir situar la comarca del Berguedà a la demarcació central, conjuntament amb Bages i Solsonès. En aquestes tres comarques es disposen de tres frecüencies en TDT, que al final van ser lliurades a Canal Taronja Manresa, Canal Català Manresa i Regio7 Manresa. Amb aquesta decisió la nostra tele tancarà abans de final d’any, s'acabaran 18 anys de televisió local al Berguedà i 16 anys de retransmissions patumaires que ara ja no podran fer-se, donat que transportar el senyal a Manresa té un cost molt elevat i falta que una Patum de 6 hores sigui interessant per Manresa, on estan acostumats a gaudir de festes d’aigua.

Els que defensem una TDT local pel Berguedà tenim una pagina al Facebook amb 700 adhesions, aquí expliquem els passos que estem donant per evitar el tancament de l’únic mitjà de comunicació audiovisual local que arriba a tot el Berguedà.

Una abraçada
ManelM

Anònim ha dit...

estic d'acord amb la Magda, que s'han cregut aquests de Manresa?

Sendo ha dit...

Amic Benigne,

Les culpes de vegades ens sembla que venen de lluny però sovint son els de casa els que no fan els deures. Que la televisió local s'acabava ja es sabia fa 3 o 4 anys. I què es va fer aleshores? doncs totes dues teles d'aquí, vendre's l'accionariat a Manresa perquè ja se sabia que el Berguedà no tenia prou gent per un canal digital ni un projecte fort de televisió. Ara es moment de fer pressió? en la meva humil opinió, no podem carregar les culpes als de fora dels desastres berguedans.

Quan van entrar personatges del món empresarial berguedà a les televisions locals, gent que tenia les televisions com un lobby per pressionar el món polític i que tot i veient que això tenia un final amb l'arribada de la TDT, en contes de pressionar i fer pinya, a molts ens van vendre una moto que ha resultat que tenia el motor cremat.

Ara què, hem de córrer tots perquè s'acaben les teles? Per què tothom va riure les gràcies quan se les van vendre a Manresa en contes de fer un projecte sòlid fa 4 anys?

Perquè ens ha de fer llàstima als ciutadans de peu que tanquin dues televisions que fa 18 anys gaudeixen d'un tracte de favor per part de l'ajuntament de Berga (per qui no ho sap: entre totes dues televisions ocupen 5 locals municipals que paguem entre tots i son entitats amb ànim de lucre, empreses privades vaja...) i que la gent que hi ha hagut al capdavant en tots aquests anys no ha estat capaç de posar-se d'acord i fer una sola televisió de qualitat?

Perquè ara hem de cridar contra els que (de sempre) no ens han tingut en conte i no podem fer-ho contra els que ara ploren venint de veure com això s'acabava mirant-s'ho de braços creuats?

En la meva humil opinió, ja fa temps que s'ha perdut la batalla. Es va perdre quan la gent no va protestar per la decadència de la programació de les televisions. Es va perdre quan en contes de fer força i demanar una llicència digital quan tocava, es van vendre les emissores a Manresa perdent identitat i deixant el futur en mans de tercers.

Hem sap molt greu que enguany ens quedem sense televisió comarcal, però que ningú s'enganyi: és la culminació a un procés decadent propi, de la ciutat i de la comarca i de ningú més. És el resultat, un altre cop, del mal endèmic de la comarca: junts no som capaços de fer absolutament res i així ens va.

Sendo

Anònim ha dit...

Estic tip de sentir sempre lamentacions , que tots els nostres mals son culpa dels altres, que nosaltres som tan bons i que ens les fan totes.
Només sabem queixar-nos, sempre la culpa es dels altres.Potser que fem autocrítica seriosa i sabem qui som i com som ens plantejem que volem ser quan siguem grans i ens posem a treballar seriosament
per aconseguir-ho ( com han fet i fan els paisos seriosos). Ningú ens donarà res ( ningú dona res a ningú). Ens han venut la moto que som un país de primera, peró la realitat constatable quan sortim
a fora , es que som un país de segona-tercera. Hem de veure la realitat.