22 de novembre de 2008

El Pedrafroca des de Gisclareny

La posta de sol d'aquest vespre des del cap de la Gargallosa. Foto: BNG


S'està construint un nou mirador del Pedraforca. És al cap de la Gargallosa, sobre el nucli del Roser, a Gisclareny. Ja hi ha fets trossos d'escala que pugen per la roca i el bastiment de la plataforma des de la que es veuran prodigioses vistes per totes bandes. Però des d'allà dalt els ulls se'n van cap al massís de doble enforcadura.
A sota, les teulades de Gisclareny que poc a poc tornen a cobrir els edificis que la diàspora de la segona meitat del segle passat havia convertit en parets inacabades de pedra. A sota, el campanar; al costat, la rectoria on s'havien hostatjat el poeta satíric fra Jordi de Pinell i el Cabrer.
La finestra per on se suposa que s'escapava el bandoler ara és una porta, on hi havia els matolls hi ha un balcó. Encara hi ha la teulada del forn des d'on amb una gambada s'enfilava a la finestra. Es fa fosc. El Pedraforca ja només és una silueta negra, al cel encara blau s'hi dibuixa en diagonal una gran pinzellada vermellosa. Tot és silenci. Fins que una remor inquietant s'acosta guanyant en intensitat. El pensament encara no ha tingut temps d'imaginar explicacions possibles que l'enigma s'ha desxifrat oto sol. No és el Cabrer i la seva partida. Són els cavalls del Pedrals -el batlle, Joan Tor- que s'han escapat del prat i trepitgen sorollosament el paviment enllosat de la plaça. Fa un aire fresquet.

1 comentari:

campusplegamans ha dit...

Felicitats per aquest text !

M'has animat a cercar un fragment d'Antoni Rovira i Virgili que, abreujat, diu: "...la terra és impasible, però per a l'home pren una ànima humana i esdevé, més que un reflex, un perllongament de l'home que l'esguarda i la interpreta..."