28 de novembre de 2008

L'Eloi vol uns pares

L'Eloi vol uns pares és el títol del conte editat per l'editorial Albí que es presentarà el dimecres 10 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca Popular Ramon Vinyes i Cluet, de Berga.
Segons les autores, Charo Díez (text) i Susanna Campillo (il·lustracions), " Es tracta de l’explicació, de la forma més senzilla que hem pogut, del procés d’adopció nacional, força diferent i menys descrit que l’adopció internacional" .

Charo Díez, nascuda a Lleó, és de fa anys mestra de l'escola Sant Joan de Berga. També és pedagoga i actualment s'encarrega de la secció d'Ensenyament de CCOO al Bages i el Berguedà.

Susanna Campillo, regidora de Medi Ambient de l'ajuntament d'Avià, és il·lustradora de llibre infantil i juvenil. Ha treballat per les principals editorials: Cercle de Lectors, Edebé, Barcanova, Onda, Cruïlla... Entre els autors pels qui ha fet il·lustracions hi ha Miquel Desclot i Hermínia Mas, aquesta última de Casserres, autora, amb Josep-Francesc Delgado, d'Ulledevellut, narració situada als anys vint al Berguedà.

27 de novembre de 2008

Borredà: l'alcalde socialista convida a anar a missa

L'alcalde socialista de Borredà, Joan Roma, convida, a través del seu bloc, a assistir a la missa que se celebrarà diumenge a Sant Sadurní de Rotgers.
El senyor Roma és un socialista històric. Crec que últimament està una mica jubilat de la gran política i ara es dedica principalment al seu poble. A mi Borredà m'agrada. És dels nuclis més endreçats de la comarca.
Un apunt: El senyor Roma anava de número 62 a la llista del PSC-PSOE per la circumscripció de Barcelona a les eleccions del 1980 al Parlament. Una mica més endavant, al número 44, hi havia el senyor Josep Montilla Aguilera, actual molt honorable president de la Generalitat. Ho he escrit bé: Josep. Josep Montilla, que ara es torna a dir José.
-----------------------------------------------------------------------------
Annexos:
1. La nota de Joan Roma
2. Detall de la butlleta del PSC-PSOE a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 1980
1---------------

AQUEST DIUMENGE –MISSA I ESMORZAR A ROTGERS.Un any més , Mn. Felip ha decidit celebrar la diada de Sant Sadurní, a l’església romànica de Rotgers, que com sabeu està dedicada a aquest sant.Per tant el diumenge a les 11 del matí hi haurà la missa dominical i a la sortida l’ajuntament oferirà un esmorzar de pa amb botifarra o cansalada. Una mica tal com es va fer l’any passat.Portarem unes quantes cadires per dintre l’església, pensant en la gent gran i pel poc espai que hi ha. I la resta de gent haurà d’estar a peu dret. A la sortida Mn. Felip vol beneir uns panets que farà fer pel Romaldo,i tot seguit donarem l’esmorzar.Per part de la Diputació de Barcelona, s’oferirà un servei de guia per les persones que vulguin saber la història de la església. Cal saber que tots els monuments restaurats per la Diputació disposen d’un guia per explicar la història del monument. Aquests guies depenen d’una empresa que es diu Dinamització del Patrimoni i s’encuida de tots aquesta monuments a l’hora de preparar les visites.De fet, a l’entrada del camí de Rotgers, venint de Borredà , hi ha un rètol on s’exposa el calendari de visites guiades que es poden fer al llarg de tot l’any.En fi, doncs, tothom qui vulgui anar a Rotgers aquest diumenge ja ho sap. Missa a les 11 del matí , benedicció dels panets, i esmorzar a continuació. Bona festa a tothom.Joan Roma, Alcalde


2------------------
De la web de la Generalitat
http://www.gencat.es:8000/oeleccions/owa/p14.consultar_candi_candi?v_tipus_eleccio=A&v_any_eleccio=1980&v_num_eleccio=1&v_codi_provincia=8&v_codi_partit=6

44 Josep Montilla Aguilera
45 Anna Comas Valls
46 Rosa M. Domenjó i Martí
47 Rafael Arroyo Rodríguez
48 Manuel Ramos Villalón
49 Jesús Esteban Pérez i Marín
50 Josep M. Yrurtia i López
51 Josep Cutillas i Tomás
52 Anastasio Sánchez Moya
53 Fca. África Dolores Lorente Castillo
54 Rafael Roig i Milà
55 Miquel Calle García
56 Josep Vicenç Vela Aznar
57 Francesc Soler i Vendrell
58 Salvador Coromina i Romagosa
59 Margarida Pidelaserra i Antolín
60 Francesc de Borja Aragay i Prades
61 M. Pilar Domínguez i Romanos
62 Joan Roma Cunill

22 de novembre de 2008

El Pedrafroca des de Gisclareny

La posta de sol d'aquest vespre des del cap de la Gargallosa. Foto: BNG


S'està construint un nou mirador del Pedraforca. És al cap de la Gargallosa, sobre el nucli del Roser, a Gisclareny. Ja hi ha fets trossos d'escala que pugen per la roca i el bastiment de la plataforma des de la que es veuran prodigioses vistes per totes bandes. Però des d'allà dalt els ulls se'n van cap al massís de doble enforcadura.
A sota, les teulades de Gisclareny que poc a poc tornen a cobrir els edificis que la diàspora de la segona meitat del segle passat havia convertit en parets inacabades de pedra. A sota, el campanar; al costat, la rectoria on s'havien hostatjat el poeta satíric fra Jordi de Pinell i el Cabrer.
La finestra per on se suposa que s'escapava el bandoler ara és una porta, on hi havia els matolls hi ha un balcó. Encara hi ha la teulada del forn des d'on amb una gambada s'enfilava a la finestra. Es fa fosc. El Pedraforca ja només és una silueta negra, al cel encara blau s'hi dibuixa en diagonal una gran pinzellada vermellosa. Tot és silenci. Fins que una remor inquietant s'acosta guanyant en intensitat. El pensament encara no ha tingut temps d'imaginar explicacions possibles que l'enigma s'ha desxifrat oto sol. No és el Cabrer i la seva partida. Són els cavalls del Pedrals -el batlle, Joan Tor- que s'han escapat del prat i trepitgen sorollosament el paviment enllosat de la plaça. Fa un aire fresquet.

16 de novembre de 2008

Un dinar a cal Nen




Darrere la barra de cal Nen, sota el Pedraforca blanc i negre del Deseures (exmaqui, fotògraf), d'esquerra a dreta i del darrera al davant: Xavier Barbé (periodista -Tele/eXprés. Avui, TV3), Ramon Felipó (advocat, bibliòfil, escriptor), Queralt Calderer (procuradora dels tribunals), Lurdes Sensada (ídem) i Magda Alsina (excorreponsal de premsa, excarnissera el carrer Major, sommeliere de la casa).

Sóc testimoni de la qualitat del dinar, de la bondat de l'ambient d'aquesta casa dedicada des del primer dia (1884) al negoci de l'hostaleria. Cal Nen és des de fa més de setanta-tres anys un feu de la família Alsina, un oasi de pau i tranquil·litat tan amagat vora de la riera Demetge que només un nas fi, una sensibilitat acurada, s'hi pot acostar.

El dinar del dissabte? S'hi van tocar temes humans i divins, política, economia, història (dels anys 60 - 70 del segle passat), societat, varietés, televisió... Se'n va parlar fins que el sol del canvi d'hora se'n va anar a fer nones avisant d'aquesta manera a la concurrència que era el moment d'aixecar-se o pensar en el sopar. Cosa impossible, aquesta darrera, tot just acabant d'assaborir tan delicades com escaients menges regades amb el vi da la casa i l'amabilitat del seu personal.


8 de novembre de 2008

En la mort de Jacques Gilard

Jacques Gilard, estudiós i divulgador de l'obra del berguedà Ramon Vinyes, va morir a Tolosa el dissabte 1 de novembre. En aquesta nota el diari colombià El Tiempo, que enganxo a continuació, diu que Gilard té una investigació inèdita sobre Vinyes. Esperem que la publiquin (a Colòmbia, naturalment).

----------------------------------------------------------------------------------------------
Murió Jacques Gilard,

el hombre que presentó en sociedad la literatura del Caribe Colombiano

Clic para ampliar


Jacques Gilard, critico literario fallecido el sábado a los 80 años.

Tenía 80 años. Falleció en la madrugada del sábado en Toulusse (Francia), víctima de un cáncer de garganta producto de su adicción al cigarrillo.

Jacques Gilard fue el crítico literario francés que dedicó buena parte de su carrera profesional a la investigación sobre de la obra de Gabriel García Márquez y el denominado Grupo Barranquilla.

Ex rector del Centro de Estudios Latinoamericanos de la Universidad de Toulouse y director de la revista Caravella, Gilard llegó a Barranquilla a comienzo de la década del 80.

Su permanencia en Colombia duró dos años, tiempo en el profundizó sobre el autor de Cien años de soledad y sus amigos de La Cueva, entre los que sobresalieron Álvaro Cepeda Samudio, Alfonso Fuenmayor, Ramón Vinyes y Germán Vargas.

El gran aporte de Gilald con relación a García Márquez consistió en haber recopilado la obra periodística que éste publicara en los diarios El Universal, El Heraldo y El Espectador, y que más tarde presentó, en formato de libro, en los volúmenes Textos costeños y Entre Cachacos. También sacó a la luz una recopilación de textos publicados originalmente por García Márquez en Venezuela y Europa.

Durante su estada en la capital del Atlántico, Gilard cosechó entrañables amigos como Teresa, mejor conocida como Tita Cepeda ¿esposa del inolvidable Álvaro Cepeda Samudio¿, y los intelectuales barranquilleros Ariel Castillo Mier y Álvaro Suescún Teledo. Este último resalta el gran impulso que Gilarad les dio a los escritores del Caribe colombiano en Europa:

"Gilard fue determinante para nuestros colegas compatriotas en el Viejo Continente. Por ejemplo, a Julio Olaciregui lo recomendó para que le publicaran por primera vez en Le Monde; Ramón Molinares Sarmiento y José Luis Garcés González son conocidos en Francia gracias a la crítica que Gilard hizo de sus obras".

Ariel Castillo, crítico de literatura, afirma que "Gilard mostró cómo Barranquilla ha sido un faro cultural en Colombia. En un país conservador como el nuestro, Barranquilla ha cumplido desde 1917, con la revista Voces un papel renovador en la literatura, el periodismo, las artes plásticas y la música. Eso nos lo reveló Gilard a través de sus investigaciones".

El escritor y cineasta Heriberto Fiorillo, recuperador de La Cueva, dice sobre Girald:

"Si un catalán, Ramón Vinyes, intuyó y estimuló la grandeza de García Márquez, otro catalán -Jacques Gilard- nos enseñó a desentrañarlo y valorarlo. Pionero entre los grandes analistas de Gabriel García Márquez, toda biografía de Gabo o todo estudio de su obra -y sobre la obra literaria del Grupo de Barranquilla- debe pasar por las revelaciones de Gilard. ¡Ah!, y darle el crédito. Celoso de sus descubrimientos hasta la exageración, llegó a polemizar con el mismo Nobel, con su hermano Eligio García y con Mario Vargas Llosa sobre la precisión de fechas, el origen de un cuento o la impresión de un libro. Enamorado de Macondo, pasó largas temporadas en Barranquilla, la ciudad que él aseguró en el mapa literario del mundo y que le inspiró escribir también sobre la obra periodística de Álvaro Cepeda Samudio, la literatura de Marvel Moreno y una investigación impublicada de Ramón Vinyes, su compatriota".

FAUSTO PEREZ VILLARREAL

Corresponsal de EL TIEMPO

BARRANQUILLA

7 de novembre de 2008

La nena del Ferran Coma




M'hi ha fet tornar a pensar aquest paràgraf d'un escrit de l'Andreu Barnils, que és llarg,`però el copio sencer:

"Als poetes, els passa com als músics del país: es troben en plena efervescència, vessen qualitat i es mantenen, en canvi, discrets, molt discrets, fent camí sense soroll. L'altra nit, per exemple, vam anar a l'Apolo a veure els músics U_ma en directe. Tot i que em resulten més plaents en estudi, vaig tornar a comprovar que la seva música és poesia. Érem quatre gats, és cert. Però, com la nit dels poetes a la Zona Franca, érem quatre gats feliços. The happy few, que deia aquell".

U_mä són el Pau Vallvé (veu, guitarra, bateria, acordió, melòdica, theremin, percussió, carilló i teclat) i la Maria Coma (veu, piano, carilló,teclat, melòdica, percussió itheremin). Em van dir que havien actuat a la Font del Balç aquest estiu; quan ho vaig saber ja havia fet tard. El 14 d'aquest mes actuen a Manresa (El Sielu; dos quarts de dotze de la nit). Massa tard per qui, a les portes de la senectut, s'ajoca a l'hora des gallines.

U_mä són els protagonistes d'un espot de 32 segons sobre el reciclatge patrocinat per la Generalitat de Catalunya que fa uns mesos va circular molt per la televisió. El pare de la Maria Coma, el Ferran, és del meu poble, Avià. Concretament del Molí de la Coromina, com encertadament ell mateix ens recorda en els escrits que publica a la revista local "Ressó de Ressò". El Ferran va tenir una activa vida política a l'època de la transició; d'això deu fer cap a uns trenta-cinc anys. Té un càrrec de certa importància a "la Caixa" i només el veiem per aquí dalt de tant en tant. El seu pare, el Lluïset del Molí de la Coromina, era d'una família que va venir del cantó de Montmajor. Pagès, músic i actor teatral aficionat, era un home molt religiós. Per tirar endavant una família nombrosa com la que va formar devia haver de fer mans i mànigues. La seva descendència ha donat gent dedicada a la indústria, a la medicina, a l'ensenyament, a la pagesia, a la construcció, al transport. L'estudi de la nissaga dels Coma d'Avià, tres generacions, posem per cas, crec que tindria el seu interès.
video