24 de juny de 2008

La Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre


Van tenir l'amabilitat de convidar-m'hi. Són berguedans, amb casa llogada a Vallcebre de fa uns 15 anys. Per iniciativa dels fills, la nit de Sant Joan fan la Patum. Una Patum cada vegada més elaborada, amb música de cedé però fuets com Déu mana, acadèmics Gegants del Casserres de Solsona i Tabal amb pell com l'autèntic.


La casa de pagès té un planell al davant, balcó al primer pis i era envoltada d'una paret. És en aquesta era on actuen les comparses, tret de les guites, que volten per fora i pugen al balcó. A la barana del balcó hi penja un domàs vermell amb l'escut de la ciutat de Berga al centre, un escut de paper plastificat que a quatre passes un s'imagina brodat. A la cara nord de la casa hi ha el porxo, amb escales i un replanet al capdamunt: com si l'haguessin fet a mida per al Tabaler.


Eren les 10 de la nit, la nit de Sant Joan. Una nit com tantes, fresca i clara, en aquesta solitària casa de pagès de Vallcebre envoltada de boscos. Quatre estels treien el nas en la llunyania celestial. La festa començava. Una a una van sortir les comparses. Les Guites eren dutes per uns joves de Cou que en algun Tirabol van aconseguir una gracilitat inusitada. L'Àliga, una nena que aquest curs ha acabat cinquè de primària, té una cua de cartró com a únic distintiu. Però només sentir-se les primeres notes de la melodia es va produir un silenci que en aquella hora i aquell lloc era encara més silenci que el de la Plaça. Saltaven una dotzena però simulaven empentes com si no s'hi cabés. Als últims compassos, tots es van tirar a terra i la cua de cartró va passar veloç per sobre els seus caps.


Com que em sembla que els estadants d'aquella casa volen tranquil·litat, no diré cap nom. Només que entre els assistents hi havia, crec que en qualitat de convidat per algun tipus de veïnatge, el Juli Gendrau, alcalde de Berga. Va passar que, a mitja Patum, la nena que el Juli duia al coll va agafar el son i l'alcalde, en qualitat de pare, se la va endur a casa a dormir. Llavors una senyora gran va dir al meu costat: "Aquest alcalde m'agrada perquè té presència i es veu d'un tros lluny. I perquè de prop és amable i ben enraonat".


Salt de Maces de la Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre

video

19 de juny de 2008

Jiménez Losantos


El Pedraforca tapat, aquesta tarda, amb una clariana sobre Molers per on entrava, a punt de pondre's, el sol. Segurament que demà a primera hora els rajos solars directes tenyiran d'or els pollegons iniciant així el dia mentre la carcúndia episcopal espanyola farà revolts i més revolts sobre la COPE i la d'aquí, llevat dels comptadíssims, ens obsequiarà amb el més covard dels silencis.

8 de juny de 2008

La Banda del Memorial Ricard Cuadra i la Companyia Elèctrica Dharma


Actuació de la
Companyia Elèctrica Dharma i la Banda del Memorial Ricard Cuadra al
pavelló d'esports vell, aquest vespre. Direcció de Robert Agustina i Sergi Cuenca.

Les populars melodies de la Patum primer ensenyorides amb els arranjaments del mestre Lambert i després posades al dia amb el filtre de jazz-rock de la Dharma. Més moments de celebració que de silenci, una celebració que a l'última part, amb els Tirabols, ha fet vibrar el miler de berguedans transportant-los espiritualment a la Plaça. Llavors
a l'ambient s'ha esdevingut la catarsi que fa aflorar de manera visible tots els possibles conceptes abstractes que configuren l'ànima berguedana. Ho ha fet fins al punt que més d'un s'ha aixecat de la cadira, en acabar el concert, pensant que ja no són edats per empentes i xafades i en travessar la porta del pavelló ha comentat que els Tirabols d'aquest vespre s'han pogut saltar de meravella.
La Patum, el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar, segons encertada definició de mossèn Armengou. O teatre sagrat que, en paraules de Peter Brook, "no només mostra l'invisible, sinó que també ofereix les condicions que fan possible la seva percepció".


Dos enregistraments del concert d'aquest vespre

video


video

7 de juny de 2008

Els 30 anys del Regió7

O sigui, ja fa trenta anys que amb el Josep M Salat, el Jaume Coromines, l'Àngel Gómez de l'Astral i no recordo si algú més fèiem el setmanari "Llobregat", del que tan pocs exemplars van aparèixer... En una portada hi va sortir una foto a tota plana del lliurament a Franco de la medalla d'or de la ciutat de Berga al balcó de l'ajuntament, l'any 1966, tot demanant a peu de foto que fos retornada per la família; en un altre exemplar hi havia l'explicació de la tumultuosa 'Patum de la pistola'. Pot ser que ja hagin passat trenta anys?
Ens va embrancar en l'aventura el periodista Joan Castellà-Gasol que es va sorprendre, una dia, a prop de la plaça de Sant Pere, que quan nosaltres dèiem 'el mossèn' ens referíem exclusivament a mossèn Josep Armengou, com si no n'hi hagués d'altres. El cas és que l'aventura va durar poc i ja és història, com el qualificatiu 'els terroristes del Llobregat', apreciació del llavors alcalde Joan Noguera, també entrevistat en aquelles pàgines.
Un dia el "Llobregat" va publicar un breu sobre el diari que havia de sortir a Manresa, de primer encara no cada dia de la setmana, que prenia el nom de l'antiga regió de la divisió comarcal de Catalunya de l'època republicana, "Regió7". En el projecte hi treballaven uns joves provinents del "Diario de Barcelona" i el Xavier Domènech, corresponsal a Manresa del "Tele/eXprés". Uns joves que ens van venir a explicar el projecte i nosaltres no deguérem veure gaire bé, o com a mínim fer-ne gaire cabal, perquè no ens hi vam pas afegir, encara que l'Àngel Gómez va publicar una nota al número 0 sobre la situació de l'economia berguedana on demanava que calia buscar alternatives industrials per quan la 'mineria i el tèxtil petessin'.
Del "Llobregat" només en deuen quedar uns quants exemplars a l'arxiu per a consulta d'historiadors. El "Regió7" ja ha fet trenta anys. Mentrestant, han passat moltes coses. Un dia, el 'Mascu' (Gonçal Mazcuñán) va deixar d'anar amb el sarró caqui i es va posar corbata; com ell, tots plegats ens hem fet qui-sap-lo grans. Però les pàgines del "Regió7" continuen representant cada matí una cita ineludible i són un agermanament sense parió per a les dones i els homes de la Catalunya central. Que sigui per molts anys!