20 d’abril del 2008

El Segre és vida

Des de l'altra vessant del Cadí m'informen que el projecte de transvasament del Segre al Llobregat està enllestit i que ja s'han contractat les empreses que l'han de dur a terme.
Del manifest en defensa del riu Segre:
La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2, tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada d'uns 5’5 milions de persones, el 80% de la població de Catalunya. Més o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.

Davant d’aquest diagnòstic, l’única solució passa no només per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també per començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori tant de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el mes important, uns polítics coherents, valents i lliures de les pressions del poder econòmic que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori.

--------------------------------------------------------



EL RIU SEGRE ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT.

La Plataforma per la Defensa del Segre, constituïda en assemblea el 14 d’abril de 2008, va aprovar el següent MANIFEST:

Volem expressar la nostra més ferma oposició al projecte del Govern de la Generalitat de realitzar un transvasament d’aigua del riu Segre des de la Cerdanya, conca alta del riu Segre, cap al Llobregat, amb destinació a la regió metropolitana de Barcelona.


Ens oposem, per principis, a tots els transvasaments, per considerar que l’aigua pertany a la conca que li és pròpia, on compleix les seves funcions ecològiques i usos socials. Destacant que la conca del Segre és del tot deficitària, per les concessions desmesurades que han estat ja concedides, i que alteren ambientalment el riu Segre. Per posar un exemple prou il·lustratiu, per la llera del Segre a la ciutat de Lleida tant sols passen de mitjana de cabal ecològic entre 2 i 3 m3, que donen una imatge lamentable, quan legalment haurien de passar 10 m3.


Per criteris ecològics, segons dades de caràcter tècnic, en l’estudi dels aforaments, queda acreditat que el riu Segre a la seva conca alta ha perdut en els últims 20 anys el 28% de les seves aportacions anuals, que han passat dels 1080 hm3 als 680 hm3, mentre que al curs baix la pèrdua d’aportacions ha estat de fins a un 44%, passant d’uns 2000 hm3 a 1336 hm3 (en el període que va que va de 1982 al 2002).

Segons les dades de l’estació EA 256 Segre a Isòvol, de la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE), on es registren els cabals diaris del riu, durant el període entre l’1 de setembre de 2007 al 25 de març de 2008, només ha superat el cabal de 3 m3/s (quantitat mínima per fer possible el transvasament segons el conseller de Medi Ambient) durant 23 dies, 18 dels quals són del més de març, període de desgel, i que aporten un cabal necessari per omplir l’embassament d’Oliana. Aquest cabal superior a 3m3/s duran tan sols 23 dies de 7 mesos és insignificant per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona, el que fa pensar que no es respectaria el cabal mínim a mantenir o el període de transvasament proposat.


La CHE calcula fins a dia d’avui que el 10% de la mitjana interanual s’ha de deixar de cabal ecològic, la qual cosa suposa deixar a la conca 133hm3 any malgrat s’hagi de considerar insuficient. La pròpia CHE recull que el cabal ecològic hauria de passar a anomenar-se “de manteniment”, amb aportacions que haurien d’incrementar-ne un 40% més, a fi de garantir realment la conservació ambiental dels rius en compliment també de la Directiva marc de l’aigua, que hauria de suposar l’augment a 334 hm3 a la conca si volem tenir uns rius vius, no com ara. Cal recordar que el transvasament que es proposa no s’ha avaluat ambientalment mitjançant cap estudi i no s’ha tingut en compte que la captació es fa dins d’un espai Xarxa Natura 2000, i que es troba entre dos EIN, “Reserves Naturals Parcials Riberes de l’Alt Segre”, constituïdes per preservar l’hàbitat de la llúdriga.


A aquesta situació caldrà sumar-hi les conseqüències que es poden derivar del canvi climàtic, on s’espera en base a les previsions que La zona mediterrània serà una de les més afectades en quant a pèrdua notable de precipitacions, i l’augment de les temperatures. Aquests fenòmens afectaran les condicions físiques i químiques dels nostres rius, que de retruc provocaran una pèrdua de la seva biodiversitat.



Pels impactes en el teixit social, en l’actualitat els requeriments dels regadius antics com ara els de d’Urgell, d’unes 70.000 ha. ja suposen una concessió de consum de uns 650 Hm3 anuals quasi el 50% de l’aportació actual del riu.


En aquest sentit cal destacar que pels recs del Segarra Garrigues (unes 60.000ha) estan previstos uns 270 hm3, dels quals només la CHE té una reserva de cabal de tan sols 100 hm3. Cal sumar-hi els usos industrials, els d’aigua de boca i altres com els hidroelèctrics, la qual cosa converteix la conca del Segre en totalment deficitària.



la conca del Segre és una de les de major abast, que tot i tenir hipotecats en l’actualitat els seus recursos hídrics, caldrà incloure canvis en l’ús de l’aigua, amb la millora de regs i la introducció de sistemes més eficients de regadiu a fi de fer un repartiment més racional de l’aigua, que hauria de contemplar que 1/3 vagi al riu com a cabals de manteniment ecològic,i arribin també a la desembocadura pel manteniment del delta i evitar que la cunya del mar continuí avançant. Els altres 2/3 s’haurien de dedicar per usos de caràcter social i poder garantir el desenvolupament socioeconòmic de les comarques lleidatanes de la conca, tant en aigua de boca com en usos agrícoles i industrials.



La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2, tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada de uns 5’5 milions de persones, el 80% de La població de Catalunya. Mes o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.

Davant d’aquests diagnòstic d’única solució, passa no nomes per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el mes important, uns politics coherents valents i lliures de les prensions del poder econòmic, que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori. El que considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa per part del nostre sistema polític dels interessos mercantilistes del poder econòmic, això és el que pesa i decideix. L’esmentada acció suposa una autèntica transgressió de les normes legals bàsiques que regulen l’estat de dret i democràtic, en ignorar tots els processos previstos d’informació, transparència i participació pública que han d’acompanyar el projecte, actuant unilateralment i per decret, vulnerant innumerables normatives catalanes, espanyoles i les directives europees.

Es per tots aquests motius que considerem que els errors polítics s’han de pagar assumint-ne la responsabilitat, la qual cosa hauria de passar per la dimissió del Conseller de Medi Ambient i tot el seu equip.

Per tant, ens oposem al transvasament del Segre i

  • Ens comprometem a treballar coordinadament amb altres moviments socials per aconseguir que aquest projecten o es dugui a terme, tant per l’irracional del seu impacte social i ambiental com per les conseqüències que se’n deriven de desigualtat i desequilibri territorial.
  • Ens solidaritzem amb la gent de les terres de l’Ebre, oposant-nos al transvasament de l’Ebre cap a Barcelona mitjançant la prolongació del minitransvasament al Camp de Tarragona.
  • Demanem que des de la CHE i l’ACA s’elabori un pla integral del Segre que tingui uns objectius de millora ecològica del riu, aplicant cabals ecològics de manteniment suficients.
  • Demanem que es revisin les concessions atorgades del riu Segre i s’ajustin als condicionants ambientals i socials actuals.
  • Ens comprometem a treballar conjuntament amb la gent i moviments de la conca alta, mitja i baixa del riu Segre per exigir que es retorni al riu Segre allò que li pertany per tal que el Segre sigui un altre cop un riu viu.

Bellver de Cerdanya, 14 d’abril de 2008

ENTITATS ADHERIDES A LA PLATAFORMA PER LA DEFENSA DEL SEGRE:

Grup Alt Segre (GAS)

IPCENA

Club de Pesca Riu de l’Ingla

Club Esquí Bellver

Associació cultural 67

Associació Solidaria Cuca de llum

CIAPP

Plataforma Salvem Pedra